Nens hiperactius: consells per els pares

Tractar l'hiperactivitat

Aquest cap de setmana passat vaig tenir un sopar amb uns amics. Una amiga meva de la infància va organitzar un sopar perquè ens reuníssim tots els companys de l’escola, als que feia més de sis anys que no veia. D’alguns havia tingut notícies i sabia més o menys què era de la seva vida. Però n’hi havia d’altres als que els hi havia perdut la pista totalment.
Un d’ells era el Jordi, el típic bromista de classe al que sempre veies amb un somriure. A la reunió va venir acompanyat de la seva novia, una noia una miqueta més gran que nosaltres amb un fill d’una relació anterior.

Mentre parlàvem em vaig adonar de la felicitat que vivien dia rere dia, que el Jordi havia contagiat a la Marta la seva alegria i que els dos estaven fets l’un per l’altre. A més, vivien dia i nit per el fill de la Marta, el Marc, un nen de cinc anyets ros i amb els ulls marrons que patia problemes d’hiperactivitat. Només llavors, quan em van confessar el problema que tenia el Marc em vaig fixar en ell. Era un nin primet, bastant alt per l’edat que tenia, que corria d’aquí cap allà pel jardí de la casa. Si l’observaves durant una bona estona t’adonaves de que no parava quiet ni un minut, corrent i corrent.

Els hi vaig comentar que no semblava tenir cap problema, ja que els nens de la seva edat es passen el dia sense para quiets. Però em van dir que si els símptomes no es notaven tant és perquè seguia un tractament mèdic. No només a base de fàrmacs, sinó a nivell psicològic. He pensat que seria una bona idea traslladar-vos allò que el Jordi i la Marta em van explicar. Ja que si sou pares d’un nen hiperactiu segur que us serviran.

Em van dir que, a part de la medicació receptada per un especialista, és bàsic pel nen que l’ambient en el que es mou li sigui del tot favorable. És a dir, que els pares o tutors s’han de bolcar per complet en ell, més encara que el que farien amb un nen normal. És molt important permetre que el nen gasti tota la energia que porta a dins, per això deixeu-lo que corri i boti per espais lliures d’obstacles, llocs segurs on no es pugui fer mal. A casa, ha de viure sota un ambient tranquil i relaxat; si els pares, per exemple, es barallen sovint pot afectar a l’estat emocional del nen.

Els nens amb hiperactivitat tenen molts problemes de concentració, ja que no poden estar quiets molt de temps, per això és útil dedicar uns minuts al dia (uns 15) a realitzar activitats que requereixin concentració, així el nen desenvoluparà més aquesta habilitat. També serà positiu mirar al nen als ulls i fer que aquest et torni la mirada, serà una forma de que es centri i es mantingui relaxat.

Si li demanes alguna cosa fes-ho a través d’instruccions clares i curtes, que el nen sàpiga en tot moment què és el que ha de fer; demanar-li que ens repeteixi el que ha de fer és també un bon estímul.
Marcar una rutina diària ajudarà a que el nen és relaxi, igual que vegi que no estàs sempre pendent de la seva conducta. Deixa-li una mica de llibertat, que no es senti presoner.

Segur que tenir un nen amb hiperactivitat no és fàcil, però no ha de convertir-se en una tasca impossible. La Marta i el Jordi són molt feliços amb la vida i el nen que els hi ha tocat i no el canviarien per res del món. Suposo que també influeix molt el positivisme que desprenen i és que contagien la seva alegria allà on van!

Foto: Daddy’s home!! a Picassa