Il·lusió en aquestes dates tan especials
Per
Noemí Royes, a 14 de desembre de 2009
...rebedor preparat ens avisava al meu germa i a mi, i ens explicava com el podiem ajudar.
la veritat es que a casa ningu, ni tan sols ell, celebrava les festes com a quelcom religios, pero qualsevol cosa servia per a poder fer alguna cosa en familia i explicar-nos tradicions...
amb la mare decoravem la casa. ella es mestra d’educacio infantil aixi que us podeu imaginar la feina que teniem! passavem moltes estones pintant i preparant els guarniments que despres omplien tota la casa...
a casa mai ens vam decidir pel pare noel o els reis mags (en el meu cas el rei baltasar) i ho repartiem una mica tot. imagino que per una questio practica, com deu passar a moltes cases, perque si esperavem a reis despres no teniem temps de gaudir de les joguines noves perque aviat repreniem l’escola...
el meu germa i jo inventavem estrategies per a no dormir-nos i poder veure l’arribada magica pero sempre passava alguna cosa que ho impedia o els grans se n’adonaven i ens recordaven que si no dormiem passarien de llarg o be, acabavem anant a dormir d’hora per a despertar a tota la casa a les cinc de la matinada tot cridant: “mireu!! ja han vingut i s’han menjat tots els torrons i el cava que els vam deixar!!”
ah! tambe existia, com ara, el salo de la infancia. els meus avis ens portaven cada any i la veritat es que no sabria dir qui s’ho passava millor... les cares pintades, les cues per a recollir un retallable qu...