Les raons que ens impulsen a elegir aquesta carrera poden ser tan funcionals com romàntiques
Per
Neus Medina, a 6 de setembre de 2010
...en els darrers anys, com a consequencia de que?
tinc dues teories: una es mes funcional i l’altra mes romantica. la primera es basa en l’augment de clients que els psicolegs han tingut en la darrera decada, potser una mica abans. ara, anar al psicoleg es com anar al metge de familia, tothom hi va; fins i tot he arribat a plantejar-me que si es un aspecte social: “ho he parlat amb el meu psicoleg”, es una frase molt recurrent en els dialegs d’avui dia, com si el fet de no anar-ho fos excloent. em marginaran per no anar al psicoleg?
l’altra teoria, com he dit mes romantica, es basa en la curiositat que te el ser huma pel propi ser huma. aixi, estudiar les pautes de comportament, la psique, els raonaments, els processos cognitius o la motivacio fan que cada cop ens coneguem mes uns als altres i siguem capacos d’endinsar-nos dins el misterios i desconegut, encara, mon del cervell huma.
aixi que, augment de feina o curiositat? personalment em decanto mes per la segona, amb l’esperanca de que la majoria dels psicolegs als que va la gent facin la seva feina amb devocio perque sino, por tinc dels consells que un psicoleg que ho es nomes per tenir un lloc assegurat pot do...