Desde sempre els educadors ha manifestat les seves dificultats per a treballar amb les conductes disruptives de determinats infants que mouen contínuament els dits, fan sorolls, es canvies constantment la posició a la cadira i mostren una gran dificultat per a concentrar-se. Molts han estat expulsats de les aules per distreure els companys, i altres han estat titllats d’entremaliats.
Tanmateix, avui sabem que molts infants estan diagnosticats d’hiperactius o amb dèficit d’atenció. Entre la simptomatologia d’aquests nens trobem: comportament impulsiu, incapacitat per a focalitzar allò essencial i facilitat de despistar-se amb estímuls irrellevants i secundaris, excesiva agitació per l’activació de la base (arousal) de la qual parteixen, extremada dificultat de romandre quiet…
A la llarga, tot això no només repercuteix en el seu rendiment a l’escola i l’aprenentatge, sinó també en la seva autoestima, perquè el nivell d’activació acostuma a interferir en les relacions amb els companys, els quals poden rebutjar-los o enfadar-se.
Actualment, la majoria de nens hiperactius reben suport psicològic i pedagògic de manera regular, alguns amb tractament farmacològic. Els pares i mares molts cops es preguntes com poden contribuir a casa per a facilitar l’aprenentatge i l’atenció dels seus fills a la vegada que juguen amb ells. A continuació us mostrem algunes dinàmiques interessants:
Exercicis de control visomotor i atencional:
Atenció al detall: consisteix a observar figures, detalls de dibuixos, imatges, fotografies… Es mostren al nen i després ha de contar i memoritzar tots els detalls possibles: colors, disposició, tamany, etc,.
Fes grups: la idea és classificar sèries d’ibjectes diferents: botons, cartes, figures, pintures, etc. El nen haurà d’agrupar-ho i classificar objectes presentats segons característiques comuns.
No et perdis: el nen recorrerà el laberint traçat d’una línia que avanci d’un extrem a un altre, procurant cada cop anar incrementant la dificultat.
Segueix la seqüencia: a partir de làmines amb dibuixos de símbols, lletres, números… cal ordenar les figures d’acord amb la seqüència anterior.
Exercicis de relaxació o autocontrol de la impulsivitat:
Com un globus: inspirem molt lentament, anem deixat que entri l’aire pels nostres pulmons i el nostre abdomen, respiració diafragmàtica. Aquest últim s’anirà convertint en un globus que es va inflant a ritme lent, després anem deixant escapar l’aire i sentint com el globus es desinfla poc a poc.
Tortuga que s’amaga: és relaxació muscular progressiva. Tombats cap per avall, som una tortuga que va amagant el seu cap i replegant les potes, fins ue només es veu la closca. El nen ha d’haber encongit i tensat els músculs dels braços, cames i coll. A continuació surt el sol i l’animal torna a treure poc a poc el cap, a la vegada que va estirant les extremitats, deixant-les relaxades.
Aquests són només alguns exemples d’exercicis que podem fer. Encara que molt poc a poc, d’aquestes tècniques sempre en treurem un aprenentate o una millora que farà més planer el camí del nen hiperactiu.
Afegir a Del.Icio.Us
1 Comentari en “Nens hiperactius: consells i dinàmiques”
Sóc mare d’un nen de set anys que ha presentat trastorns de conducta des dels dos anys, tot sembla indicar que té hiperactivitat motriu i ara estem pendents del diagnòstic. Per part de l’escola, aquest any, estem tenint molts problemes degut a la incomprensió de la seva mestra que únicament veu en ell un nen mal educat degut a la falta de límits a casa. Parlem de nens que no poden parar quiets, que a vegades no escolten, que se’ls ha de repetir molts cops les coses (i tot el descrit en la seva columna) i no per mala educació. Un càstic aquest any: deixar al nen sol a classe mentre abaix al pati feien una funció de Nadal. Amb la profesora no hi ha res a fer, sembla que la directora està més oberta. Cada cop hi ha més informació sobre aquest trastorn però encara no n’hi ha prou.