EducaBloc.cat
Bloc sobre educació i formació dirigit tant a formadors com a estudiants de totes... 
Breus, Educació especial, Recursos, Temes clau

Nens hiperactius: consells i dinàmiques

By , on 1 de desembre de 2008

Desde sempre els educadors ha manifestat les seves dificultats per a treballar amb les conductes disruptives de determinats infants que mouen contínuament els dits, fan sorolls, es canvies constantment la posició a la cadira i mostren una gran dificultat per a concentrar-se. Molts han estat expulsats de les aules per distreure els companys, i altres han estat titllats d’entremaliats.

Tanmateix, avui sabem que molts infants estan diagnosticats d’hiperactius o amb dèficit d’atenció. Entre la simptomatologia d’aquests nens trobem: comportament impulsiu, incapacitat per a focalitzar allò essencial i facilitat de despistar-se amb estímuls irrellevants i secundaris, excesiva agitació per l’activació de la base (arousal) de la qual parteixen, extremada dificultat de romandre quiet…

A la llarga, tot això no només repercuteix en el seu rendiment a l’escola i l’aprenentatge, sinó també en la seva autoestima, perquè el nivell d’activació acostuma a interferir en les relacions amb els companys, els quals poden rebutjar-los o enfadar-se.

[ad]
Actualment, la majoria de nens hiperactius reben suport psicològic i pedagògic de manera regular, alguns amb tractament farmacològic. Els pares i mares molts cops es preguntes com poden contribuir a casa per a facilitar l’aprenentatge i l’atenció dels seus fills a la vegada que juguen amb ells. A continuació us mostrem algunes dinàmiques interessants:

Exercicis de control visomotor i atencional:

Atenció al detall:
consisteix a observar figures, detalls de dibuixos, imatges, fotografies… Es mostren al nen i després ha de contar i memoritzar tots els detalls possibles: colors, disposició, tamany, etc,.

Fes grups: la idea és classificar sèries d’ibjectes diferents: botons, cartes, figures, pintures, etc. El nen haurà d’agrupar-ho i classificar objectes presentats segons característiques comuns.

No et perdis: el nen recorrerà el laberint traçat d’una línia que avanci d’un extrem a un altre, procurant cada cop anar incrementant la dificultat.

Segueix la seqüencia: a partir de làmines amb dibuixos de símbols, lletres, números… cal ordenar les figures d’acord amb la seqüència anterior.

Exercicis de relaxació o autocontrol de la impulsivitat:

Com un globus: inspirem molt lentament, anem deixat que entri l’aire pels nostres pulmons i el nostre abdomen, respiració diafragmàtica. Aquest últim s’anirà convertint en un globus que es va inflant a ritme lent, després anem deixant escapar l’aire i sentint com el globus es desinfla poc a poc.

Tortuga que s’amaga: és relaxació muscular progressiva. Tombats cap per avall, som una tortuga que va amagant el seu cap i replegant les potes, fins ue només es veu la closca. El nen ha d’haber encongit i tensat els músculs dels braços, cames i coll. A continuació surt el sol i l’animal torna a treure poc a poc el cap, a la vegada que va estirant les extremitats, deixant-les relaxades.

Aquests són només alguns exemples d’exercicis que podem fer. Encara que molt poc a poc, d’aquestes tècniques sempre en treurem un aprenentate o una millora que farà més planer el camí del nen hiperactiu.

Comment | Trackbacks Closed.

4 Comments en “Nens hiperactius: consells i dinàmiques”

1

Sóc mare d’un nen de set anys que ha presentat trastorns de conducta des dels dos anys, tot sembla indicar que té hiperactivitat motriu i ara estem pendents del diagnòstic. Per part de l’escola, aquest any, estem tenint molts problemes degut a la incomprensió de la seva mestra que únicament veu en ell un nen mal educat degut a la falta de límits a casa. Parlem de nens que no poden parar quiets, que a vegades no escolten, que se’ls ha de repetir molts cops les coses (i tot el descrit en la seva columna) i no per mala educació. Un càstic aquest any: deixar al nen sol a classe mentre abaix al pati feien una funció de Nadal. Amb la profesora no hi ha res a fer, sembla que la directora està més oberta. Cada cop hi ha més informació sobre aquest trastorn però encara no n’hi ha prou.

2

Sóc mare d’un nen hiperactiu, que està en tractament psicològic i farmacològic.també us en podria dir algunes bestieses que li han fet. a P5 una professora va fer un referèndum a la classe, a veure quants nens l’estimaven i quants no, i després li va dir “ho veus? ets dolent i per això ningú vol jugar amb tu”
La senyoreta que té ara (està fent tercer) està a punt de jubilar-se i no vol que li amargui el darrer any. Passa d’ell, el té tota l’estona castigat, el treu de classe, i quan li toca a ella vigilar el pati sempre el castiga sense pati.
Castigar sense pati un nen hiperactiu és com apagar el foc amb benzina.
Se que és difícil tenir un nen hiperactiu a classe quan n’hi ha altres trenta que també demanen atenció. Però ser profe només de nens fàcils és molt fàcil!
Jo només frisso que s’acabi el curs, aquesta profe plegi, i tinguem més sort l’any que ve.
I llluito perquè el meu fill es senti estimat, valorat i respectat. Que no el rebutgin perquè està malalt

3

Soc mare d’un jove hiperactiu 26 anys .Des de petit h’ estat tratat amb gotas se les van treure als 16 any .Estit molt contenta dons el meu fill fa 4t de I.NEF.Per la seva activitat moguda ha fet tres feines a la vegada estudis ,conservatori, esport voley.PACIENCIA ,PACIENCIA I PACIENCIA y bones maneres de renyar-lis SENSE CRIDAR DIR-LES TOT ho que fan malament i alabar també lo que fan bé.Mira on destaca el teu fill i encamina per aquet costat: dibuix ,esport…tots són molt llists i destacan en alguna cosa…

Aixó que he posat és una mica d’esperança per les mares i pares que les passa aquet problema ,que al principi no sabes que li passa al teu fil i pateixes per aixó,peró ten confiança en les profesionals que tot millora i s’arreglarà una mica,como m’ha passat a mi. Actualment te geni peró no s’enfrenta a ningú i estudia ,dons li agrada l’esport.ÀNIM.

4

Llegeixo els vostres comentaris i dedueixo que la mestra dels vostres fills i la del meu han comprat el títol per internet, perquè no tenen ni p…. ideia del que és un nen hiperactiu. Els nens pateixen molt. I no parlem dels pares que quan entrem a l’escola, tothom se’ns gira i ens etiqueten. Aquests “educadors” estan marcant encara més a aquest nens en una edat tant delicada com els primers anys. Saben millor que ningú que els crios son cruels, i posar-ne a un en evidencia davant dels altres a l’escola és com posar-li una diana a l’esquena i dir als demés: “dispareu”.
També em pregunto qui és més incompetent: el mestre que no en sap o el director que li manté la feina. De debò, si volen feines fàcils que agafin una escombra. Ja n’hi regalo una, però de bruixa.
Un darrer missatge d’ànim als pares: l’esforç en dedicació i psicòlegs donarà fruits: aquests nens tindràn una base que altres no.
ÀNIMS A TOTS !!

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2019, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio