A cada professió i a cada ciència hi ha sempre alguns títols de referència, algunes obres que són de lectura obligada. És possible que moltes d’elles no ens acabin d’agradar, que desenvolupin tesis amb les quals estem totalment en desacord, però ens ajuden a pensar i reflexionar, a qüestionar-nos les coses. En el cas de l’educació un dels títols clau és El valor d’educar, de Fernando Savater.
El llibre fa un recorregut per diversos temes clau. Parla de l’aprenentatge humà i ens recorda que el més propi de l’ésser humà és aprendre de la resta per a fer-nos conscients dels nostres semblants. També introdueix quins han de ser els continguts de l’ensenyament.
En el llibre trobem frases tan interessants com: “I és que l’ensenyament presuposa l’optimisme tal com la natació exigeix un mitjà líquid per a exercitar-se. Qui no vulgui mullar-se ha de deixar la natació; qui senti repugnància davant l’optimisme que deixi l’ensenyament i que no pretengui pensar en què consisteix l’educació. Perquè educar és creure en la perfectibilitat humana, en la capacitat innata d’apredre i en el desig de saber que li anima”.
Fernando Savater parla de la importància de la família en el seu paper de socialitzadora primària i analitza les causes per les quals els pares, mares, avis i germans sobint no compleixen la seva funció. L’efecte directe és que cada escola ha de dur a terme la socialització primària i la secundària.
Un altre punt interessant que tracta en el seu llibre és el currículum ocult que sovint es trasllada, és a dir, els ensenyaments que es trasmeten sense saber-ho o sense voler-ho de forma subliminal. Qui educa mai és objectiu però sí que ha de ser responsable.
El valor d’educar és una obra interessant, sens dubte recomenable per aquells que s’han endinsat en el món de l’educació o aquells que senzillament estan interessats. L’obra ha estat objecte de crítiques.
Afegir a Del.Icio.Us
Comentaris de “El Valor d’Educar, un referent”
Encara no s'han realitzat comentaris.