Els infants poden prendre petites responsabilitats
El més gran desig d’un pare o mare és que el seu fill sigui feliç. Per a això, l’educació té un paper fonamental, perquè per a que es converteixi en un ésser realitzat i complet, ha d’anar aprenent a valer-se per sí mateix, a sentir-se autònom i a guanyar en responsabilitat. En aquest aspecte, els pares i adults que integren el món afectiu del nen es converteixen en els primers i principals educadors, que li donaran uns referents per a relacionar-se amb ell mateix i amb la resta.
No existeix una fórmula màgica per a educar infants responsables, però sí els podem anar formant poc a poc en el compromís i l’entrega, sense pretendre que siguin adults en cos de nens. Per exemple, intentant que des de petits s’encarreguin, dins de les seves possibilitats, de participar en la preparació del menjar, l’organització d’una maleta, la motxilla i el material escolar, de portar les seves claus de casa, de recollir la taula, de preguntar el preu de les coses a la botiga, d’ajuda en la cura dels germans petits, etc,.
Per a que col·laborin, prenguin partit de les seves coses, i siguin actius, no cal recórrer necessàriament a llargs sermons sobre normes, dels quals moltes vegades desconnecten. Sempre mitjançant jocs o activitats grupals de reflexió, no només es fa més amè, sinó que es mostren més receptius a entendre els seus deures i obligacions.
Un exemple, la dinàmica del botó d’ajuda
Aquest exercici posa especial èmfasi en l’efecte de la responsabilitat dividida que existeix en un grup, en com el petit esforç i participació de cadascun dels integrants és indispensable per al resultat final. Tots els participants es situaran a una filera, mirant tots a un mateix punt d’una paret o d’una pissarra. Cal situar´se de tal manera que no es tapin els uns als altres i tots tinguin a algú a la seva dreta o esquerra. En cas que el grup sigui nombrós, pot fer dos fileres paral·leles, una davant i una darrera.
El moderador pot donar la següent instrucció per a començar: “Des d’aquest moment no es pot parlar, no es pot riure, ni mirar als costats o enrere. Tots ens hem de concentrar en un sol punt de la paret. Aquest representa el botó que donarà aigua i aliments als països del Sud, i només es pot apretar i mantenir activat amb la mirada de tots alhora. si algú deixa de mirar deixarem de donar provisions”.
La dinàmcia no té una durada fixa, es dóna per finalitzada quan una sola persona es rebel·la o desmotiva, i deixi de mirar de forma comunitària. Al finalitzar s’aconsella fer un moment de reflexió per a valorar com s’ha sentit cadascú, si s’han considerat un equip, si reconeixen haver deixat de mirar en algun moment.
Afegir a Del.Icio.Us
Comentaris de “Com treballar el sentit de la responsabilitat?”
Encara no s'han realitzat comentaris.