Jocs per a tenir cura de l’ecosistema

L'ecosistema ens necessita

En més d’una ocasió des d’Educabloc.cat us hem ofert activitats recreatives amb objectius educatius per dur a terme amb nens i adolescents, perquè creiem fermament que a través del joc també es pot aprendre. Doncs bé, atenent a les peticions dels lectors passem avui a recopilar algunes dinàmiques de grup que poden desenvolupar en tallers, campaments, cursos o tutories, amb la finalitat de ensenyar-los a tenir cura del medi ambient des d’un punt de vista lúdic i entretingut.

Si volem fer que els nens d’aquest siguin adults del demà responsables i compromesos amb l’ecosistema, no n’hi ha prou amb dir “no” quan donen un paper a terra, cal educar-los en “el sí a la cura, el sí al reciclatge, el sí l’estalvi energètic “, etc. Una bona manera de estrenar-se a aquesta causa és per mitjà de jocs que vagin orientats a: conscienciar-los de la importància que té tenir cura del planeta i les conseqüències que podria comportar el deixar de fer-ho; indicar com fer un ús adequat dels recursos naturals per a un millor aprofitament dels mateixos; ensenyar-los a ser crítics amb les conductes quotidianes que condueixen a la destrucció de la Natura. Es tracta que sentin que pertanyen a una llar més ampli que les quatre parets de casa seva, anomenat Medi Ambient, del qual són part activa que contribueix al seu manteniment. Això pot aconseguir al mateix temps que pregunten, riuen, i gaudeixen d’activitats grupals com:

EL PLANETA TERRA EN JOC

Entre tots formaran un ecosistema. Asseguts en cercle, cada participant tria un element natural (arbre, herba, ocell, aigua, terra, aire, etc.) I el nomena en veu alta perquè tothom conegui la seva funció.
Servint-se del fil d’un cabdell de llana es van unint els participants / elements segons la relació d’interdependència que hi hagi entre ells, de manera que es pugui anar veient els diferents vincles que es van formant entre les parts integrants d’aquest ecosistema.

Aquest joc els assenyala la repercussió que tenen aquestes interrelacions per al bon funcionament dels éssers vius, i com si es perjudica un pot fer mal als altres. Això pot treballar amb les següents variants:

• Observar què passa quan un element natural de l’ecosistema rep un abús o maltractament (un deixa anar el fil) amb el consegüent desequilibri ecològic que desencadena. El moderador pot aprofitar per explicar el concepte de biodiversitat, d’adaptació d’uns elements a altres (alguns hauran de estirar més per suplir el que ha deixat anar el fil) i de com la Natura és dinàmica.
• Una altra opció és que cada participant parli en boca de l’element natural que va triar, i els altres responguin com a éssers humans que obren el diàleg de l’home amb el medi ambient.
• Treballar amb ecosistemes específics, per exemple un riu.

TACA TÒXICA

Es tria una zona natural que hagi estat danyada pels homes al llarg de la història, per exemple el mar. A partir d’aquí, un noi és la taca tòxica de petroli i la resta són els peixos. A mesura que el que fa de petroli va tocant els peixos (amb fang o argila), cada peix comença a infectar en cadena a tots aquells que de la mateixa manera li toquen o amb els que interacciona (van tacats uns als altres). Progressivament, la taca va augmentant la seva mida i el mar es va quedant sense peixos.
Aquesta dinàmica els ajuda a comprendre el que succeeix quan es vessa petroli en un ecosistema marí. El moderador pot convidar al debat posterior reflexionant sobre la contaminació, la repercussió en cadena de les substàncies nocives i l’impacte ambiental en els diferents estrats, incloent-hi els ocasionats a l’ésser humà.

5 GOTES D’AIGUA

Els integrants formen grups de 5, on cada un d’ells serà una gota d’aigua que es separa de la resta a la part alta d’una muntanya. Cada gota tindrà una experiència diferent que compartirà amb les altres quan es troben al mar: una destinació diferent que reflectirà el bon ús o l’abús que es fa de l’aigua. Per exemple, una visitarà llars on no la valoren (aixetes obertes innecessàriament), una altra es sentirà sola i impotent davant la sequera en els terrenys agrícoles, una altra viurà asfixiada en les aigües subterrànies contaminades, etc.

L’objectiu que es persegueix és ensenyar el significat del “ús sostenible de l’aigua” durant el seu cicle, obrint després el col.loqui amb temes com: cicle hidrològic, ús energètic de l’aigua, ús agrícola, ús domèstic, els seus impactes, gestió sostenible d’una conca hidrològica, etc.

TALA D’ARBRES

Es crea un escenari comú que és el bosc. Un participant és el guarda forestal i tres més seran els llenyataires. La resta dels nois seran arbres. Els llenyataires tindran 1 minut per tocar (“lar”) als arbres. Si els toquen, els arbres es quedaran tirats a terra. Al mateix temps el guardaboscos podrà anar salvant als arbres caiguts (“anirà sembrant nous arbres al lloc dels tallats”). Els arbres no podran aixecar en un sol moviment, sinó que primer s’asseuran, després es posaran de genolls i finalment s’aixecaran per seguir jugant, ja que el procés de creixement és lent i progressiu. Mentre s’aixequen els nous arbres (“creixen”), els llenyataires podran tornar a talar-los.

En acabar el primer minut de joc, es comptaran tots els arbres van ser talats i se’ls anotarà en un gràfic amb dues coordenades: quantitat de guardes forestals versus arbres caiguts al minut. En el segon minut de joc s’afegirà un altre guarda que complirà la mateixa funció que l’anterior, i així fins a 5 o 6 minuts.

La fi és que prenguin consciència de la rellevància que tenen les diferents poblacions d’arbres a la Naturalesa. Per a això, poden reflexionar sobre: què passa amb una població d’arbres quan pateixen la tala indiscriminada?, Com se sentien quan els talaven tot just s’havien aixecat (brotat, crescut)?, N’hi havia prou uns pocs guardaboscos per poder defensar?, què passava quan eren més persones sembrant arbres que talándolos (quart minut)?, què li passa a terra (desertificació)?, com es veuen afectats els altres organismes que viuen al bosc?

Foto: Edwin a Picassa