Què vull ser de gran?

Saps què estudiar?

L’escola és una representació a petita escala de la societat. Allà, nens de totes les classes i les edats conviuen i treballen junts, normalment en harmonia. És una etapa que tots tenim en comú i de la que guardem els millors i pitjors records, gràcies que amb el temps només recordem les coses bones!

Amb les anys les preocupacions van canviant, primer és dibuixar millor que ningú, sumar, restar, fer equacions i anàlisis sintàctics. En els darrers anys de classe però, una nova preocupació, sumada a la d’aprovar amb bona nota, s’uneix. Escollir un futur. Alguns decideixen deixar l’escola a 4t d’ESO i començar un mòdul, en aquest cas de grau mitjà. Altres continuen amb els cursos de batxillerat, per fer un mòdul de grau superior en alguns casos o aprovar la selectivitat i començar una carrera en d’altres. Totes són bones opcions, però cap és fàcil de prendre.

Arribats al punt de decidir què estudiar hi ha dos tipus de persones: les que ho saben des que anaven en bolquers o les estan indecises i comencen a mirar plans d’estudis. Hi ha els casos intermedis, és clar, com els que saben perfectament que és el que no volen fer i a partir d’aquí decideixen entre les opcions que queden.

En tots els casos però, és una època turbulenta. Les decisions no són el teu plat fort quan tens 16 o 17 anys i d’un dia per l’altra has decidir el teu futur, és que estem bojos? Però si fins i tot em costa decidir la roba que m’he de posar! Segur que pensàrem més d’un. El meu truc, si us serveix, és respirar cinc vegades, tranquil·litzar-se i pensar: res del que decideixi pot estar malament. La veritat és que cap decisió en aquest sentit és irrevocable i si prenem un camí i després veiem que no és l’adequat no s’acaba el món, simplement haurem de canviar i tornar a començar.

Pensar que hi ha vida després d’aquesta elecció, encara que sigui l’equivocada, et permetrà prendre la decisió amb seny i sense nervis, el que et portarà, segurament, a prendre la decisió correcta. És un punt molt important de la vida, potser el més important fins el moment, i quan el vivim sembla insuperable. Però tot es supera, d’això no hi ha cap dubte.

Fa poc més d’un mes hi va haver un gran nombre de persones que van haver de fer aquesta elecció, però tot i que per ells sembli la més important, no és l’única. L’any que ve hi haurà un altre cop milers de joves que acabaran el curs i hauran de prendre decisions, i el següent i el següent i el següent. El més bonic però, és que són aquestes decisions les que fan que el món giri.

Foto: sergis blog a Flickr