Metodologia en l’ensenyança de llengües

Per aprendre una llengua estrangera aquesta a de convertir-se en llengua vehicular

L’estudi de llengües estrangeres, sobretot de l’anglès, està molt de moda últimament. En un món globalitzat en el que les empreses i institucions estan assentades arreu del món és molt important saber llengües i poder establir bones vies de comunicació; l’anglès és la llengua global per excel•lència i per això el seu nombre de parlant està augmentant dia rere dia. Actualment a qualsevol feina demanen un mínim de nivell d’anglès.

De fet, des de la mateixa escola es comença a ensenyar la llengua global tot i que els resultats, la majoria de vegades, no siguin els esperats. I és precisament aquest tema el que m’agradaria tractar en aquest post: Perquè els nens quan acaben l’ensenyança obligatòria i després d’haver tingut una classe d’anglès des dels sis anys no arriben al nivell de First? L’explicació i solució està en la metodologia d’ensenyança. A diferència d’altres assignatures com la història o la geografia, l’ensenyança d’una llengua no té continguts enciclopèdics; és a dir, que l’alumne no pot trobar-los fora de l’àmbit escolar. Per aprendre una llengua es necessita un professor que acompanyi a l’alumne en el doble procés: d’aprenentatge i d’adquisició; i és que al final dels estudi no només s’espera que el nen o nena sigui capaç d’entendre la llengua sinó d’expressar-se en la mateixa.

I per aconseguir aquesta segona vessant a més de l’ensenyança de la gramàtica i les regles bàsiques de la llengua aquesta ha de superar els límits de la classe teòrica i convertir-se en llengua vehicular, en una llengua utilitzada per transmetre continguts. Sembla ser que en els darrers anys s’ha entès aquest tema i s’ha proposat l’ensenyança bilingüe, on els professors utilitzaran la llengua estrangera per donar classe d’una altra assignatura. Funcionarà? Això només depèn de la metodologia d’aplicació; les bases són les correctes però a la pràctica tot es pot trencar.

De la mateixa forma, i ja que hem entrat en el terreny de l’educació i l’ensenyança en llengües estrangeres, és potser massa precipitat el voler que nens de sis o set anys comencin a llegir i escriure en una llengua estrangera; amb aquesta edat, de fet, encara haurien d’estar aprenent a llegir i escriure en la materna! I el voler córrer massa i anar massa ràpid pot provocar que intentem introduir en el nen coneixements pels quals encara no està preparat. Aquesta falta de preparació es traduïda per molts professors com a fracàs escolar, un fracàs que potser és culpa, precisament, d’ells.

Foto: Sabri54 a tigweb