Mama, vull ser periodista!

Una professió vocacional

Segurament davant la teva exclamació il·lusionada i entusiasta de: mama, vull ser periodista! la de la teva mare haurà estat: millor econòmiques no? Periodisme no té sortides. No us preocupeu, és la resposta automàtica del 80% de les mares, això no vol dir que no us doni suport sinó que es preocupa per vosaltres. Només un consell: si estudieu periodisme perquè no sabeu què estudiar, millor feu cas a la vostra mare i fiqueu-vos a econòmiques; però, si la decisió és presa després de valorar totes les opcions i d’adonar-vos que no hi ha res que us faci més il·lusió que ser periodista, endavant!

És veritat que el mercat laboral està complicat, com a totes les carreres; que el sou és baix, com a totes les professions i que els horaris són horribles, com a tots els treballs. Però hi ha un punt que marca la diferència amb qualsevol altra ocupació, si us agrada ser periodista ho fareu encantats.

Ja sigui a un diari, a una revista, a un gabinet de premsa, a la ràdio, a la televisió o a Internet; ara el ventall de mitjans en els que treballar és enorme. I treballar amb la informació us farà sentir responsables però també aventurers. Essent periodista podràs fer qualsevol cosa, tot i que comencis la carrera amb una idea i acabis fent la contraria.

A la carrera, ja ho comprovaràs, estudiaràs un popurri d’assignatures que et semblaran no tenir coherència. Faràs classes d’economia, de dret, de redacció… potser trobaràs a faltar alguna de literatura, i a poc a poc et convertiràs en una persona completa. Com em va dir un professor fa uns anys, un periodista és el qui sap poc de moltes coses, i és que un periodista, si no s’especialitza, ha de poder jugar en tots els camps tot i que no els domini a la perfecció.

Una persona no pot treballar de periodista, és periodista. Encara que no estigui dins el seu horari de feina està informat de tot el que passa, si veu un accident s’apropa per demanar i si a la sortida d’un jutjat veu desenes de càmeres, sap que s’està jutjant a algú important, darrerament segur que un polític. I és que el periodisme, si us sóc sincera, és du a la sang. És igual si la teva mare et diu que no té sortides, si ets el millor segur que les tindràs, només has de buscar-les.

Foto: Yan Arief a Flickr