Ajuts a famílies amb fills de 0 a 16 anys

Avui us apropem un projecte que pot resultar molt interessant per a totes aquelles famílies amb fills que, per raons divereses, compten amb una manca de recursos que els dificulta el dia a dia. Per tal de combatre la pobresa infantil, primer repte dels Objectius del Mil·leni, La Caixa va engegar el Programa Proinfància.

Es tracta d’un projecte que lliura ajuts a les famílies amb fills de 0 a 16 anys i pocs recursos econòmics, per tal de garantir una atenció adequada a infants i joves en diversos aspectes que a continuació explicarem. L’objectiu, a més de millorar la situació familiar de la família, és promocionar i facilitar la inclusió socials dels menors.

Els ajuts es realitzen en forma de xecs, amb diverses quantitats, i amb un servei concret a cobrir. Els ajuts econòmics estan dividits en tres serveis bàsics:

-Ajuts a l’atenció psicosocioeducativa: en aquests ajuts incloem recursos econòmics per al recolzament psicològic als infants, així com el desenvolupament del menor i la teràpia familiar. També afegim reforç educatiu, cura del nen en el domicili, activitats en centres diaris o centres oberts, campaments i escoles d’estiu.
Continuar llegint »

Els infants conviuen entre ells en un altre marc educatiu

Els agents educatius més coneguts són habitualment la família i l’escola, però certament n’hi ha d’altres que poden tenir una influència molt positiva en infants i joves. Puc parlar en primera persona de l’educació en el lleure com un agent educatiu jo diria que importantíssim en el desenvolupament dels infants com a persones.

A la formalitat de l’educació a l’escola i l’educació rebuda a casa, amb aspectes importants com l’afectivitat o el quotidià, entre d’altres, encara hi podem afegir altres. L’educació en el lleure permet a infants i joves arribar a un espai de trobada amb altres infants, o els seus propis companys d’escola, però en un marc educatiu totalment diferent.

A l’esplai o al cau ens trobem en el temps lliure de l’infant, en el qual ha de participar voluntàriament i pel propi plaer de l’activitat. Les activitats del lleure educatiu permeten treballar valors com el companyerisme, el respecte, la solidaritat… entre molts altres, enmig d’un espai d’entreteniment.
Continuar llegint »

Es farà un intens treball per a assolir el trilingüisme

Després de molts mesos de treball intents, finalment el passat més de juliol el Parlament de Catalunya va aprovar la nova Llei d’Educació, un gran pas endavant que dóna més autonomia als centres escolars públics i comporta algunes novetats destacades.

Com resulta molt complicat llegir-se la Llei sencera, si és que tenim prou temps, en aquest post us volem informar sobre algunes de les principals novetats d’aquesta implantació de la Llei. En primer lloc, com dèiem, els centres públics compten amb autonomia per a desenvolupar el seu projecte educatiu tot adaptant-lo al seu entorn immediat. Dins aquestes accions dels centres es contempla elaborar el seu propi currículum, la seva organització pedagògica o la gestió dels recursos humans. En aquest sentit, es dotarà als centres dels recursos necessaris per a garantir aquestes actuacions.

També en referència als centres, els directors viuran un canvi en la seva figura, categoritzada per la Llei d’autoritat pública. A més, per a ser escollits com a tal, hauran de presentar projectes de direccció tot definit com gestionaran el projecte del centre.
Continuar llegint »

La tornada a l'escola a vegades resulta complicada

Aquest mes ha començat l’escola per a mil·lers d’infants i joves catalans que, després de més de dos mesos de vacances, es tornen a veure a les aules. És més que conegut un tema clau sobre educació en aquestes dates com és el denominat estrés post-vacacional que infants i adults pateixen en ocasions per un canvi tan brusc, però certament és un aspecte que es pot treballar.

En primer lloc, la manera de viure les vacances és molt rellevant. És totalment recomanable que l’infant visqui els seus mesos de descans com a tals, sense pensar contínuament en els deures que ha de fer per al setembre, o sense que li recordem en tot moment que l’any vinent serà més dur perquè els cursos cada cop es compliquen més.

Tanmateix, sí que hi ha certs aspectes que es poden treballar durant les vacances o, millor dit, durant tot l’any, per tal que la tornada a l’escola no resulti cap trasbals per a l’infant o el jove. És molt important que l’infant visqui l’estada a l’escola com una vivència positiva i no impositiva, que es senti en un ambient cómode per a desenvolupar la seva personalitat, relacionar-se amb companys i professors.
Continuar llegint »

Cal conèixer molt bé l'estat de creixement del nadó

Un nadó sempre ens desperta tendresa per la seva innocència. És un ésser que està a les portes de tot un procés de construcció, algú vulnerable, indefens, que no disposa de recursos suficients per a valdre-se per si mateix. Només néixer tot just conta amb el plor per a procurar l’atenció de la seva mare, la succió per a alimentar-se, i el reflex de tancar les mans per a aferrar-se a alguns objectes. En comparació d’altres éssers vius la diferència és abismal, doncs la majoria de les espècies, excepte la humana, triguen molt menys a madurar i a ser autònomes.

Però aquesta major dependència del nadó pel que fa als pares, lluny de ser una mica negatiu, suposa un benefici a la llarga, perquè li permet disposar de més temps per a desenvolupar tot el seu potencial. Tots aquests anys d’infància dotaran al cervell de la flexibilitat necessària per a arribar a autèntics assoliments. El fet de néixer sense finalitzar significa que gran part de les habilitats motrius i cognitives les podrà anar aprenent, i això jugarà al seu favor quan hagi d’adaptar-se a un ambient canviant i imprevisible.

I és en aquest espai reservat a l’aprenentatge on cobra sentit l’estimulació precoç, un conjunt de mitjans, tècniques i activitats amb base científica que, aplicades de forma sistemàtica i seqüencial, potencien determinades funcions cerebrals en un context pedagògic i lúdic. Aquesta opció educativa es pot proposar a qualsevol nen des del seu naixement fins als 6 anys. No és alguna cosa, com erròniament es pensa, exclusivament destinat als quals presenten dificultats d’aprenentatge o retards en el desenvolupament. Si bé per a aquests últims es fa indispensable, no per això resulta menys beneficiós per als nens sans.
Continuar llegint »

L'ortografia, un aprenentatge clau

Un dels grans problemes amb els quals ens trobem en l’ensenyament és la gran quantitat de faltes d’ortografia dels alumnes. No hi ha discussió en aquest punt, una bona ortografia és la base d’un text ben escrit i cal tenir en compte que, en la majoria d’ocasions, ens comuniquem per escrit.

Així doncs, el problema de l’ortografia no és tansols un problema escolar, va més enllà, pertany a la vida: cartes, currículum, sol·licituds, instàncies, treballs d’investigació, resolucions judicials, escrits policials, denúncies… tot va per escrit. Tot hauria d’estar impecable en el que a ortografia es refereix. És cer que, actualment, els processadors de text incorporen eines ortogràfiques, però, de vegades, no és suficient.

Tradicionalment l’ortografia s’ha ensenyat a través d’una sèrie de normes que apreníem de memòria i una sèrie de dictats que ens feien repetir una i altra vegada. Qui no recorda aquell llibret que més d’un escolar ha tingut a les seves mans: La breve ortografía escolar de Bustos Sousa, en el qual amb 49 regles d’escriptura i 127 exercicis hi havia tota la normativa de la RAE sobre ortografia.
Continuar llegint »

Acostumem a dir que els videojocs no acaben de ser l’entreteniment ideal per als infants i adolescents: els distreuen, els aïllen de les relacions familiars i socials i la majoria acaben desenvolupant comportaments violents. Molts experts i educadors diuen que és impossible que treballin la seva imaginació i la seva creativitat si passen tot el dia davant d’un videojoc.

Tanmateix, fa més d’un any que no parem de rebre elogis del joc Brain Training de Nintendo DS, un passatemps mental molt interessant per a tota la família. És apte per a tots els públics i els nens poden treballar la seva memòria, així com la gent gran, sobretot aquells amb principis o diagnosi d’Alzheimer.
Continuar llegint »

Foto: MShades a Flickr

Desde sempre els educadors ha manifestat les seves dificultats per a treballar amb les conductes disruptives de determinats infants que mouen contínuament els dits, fan sorolls, es canvies constantment la posició a la cadira i mostren una gran dificultat per a concentrar-se. Molts han estat expulsats de les aules per distreure els companys, i altres han estat titllats d’entremaliats.

Tanmateix, avui sabem que molts infants estan diagnosticats d’hiperactius o amb dèficit d’atenció. Entre la simptomatologia d’aquests nens trobem: comportament impulsiu, incapacitat per a focalitzar allò essencial i facilitat de despistar-se amb estímuls irrellevants i secundaris, excesiva agitació per l’activació de la base (arousal) de la qual parteixen, extremada dificultat de romandre quiet…

A la llarga, tot això no només repercuteix en el seu rendiment a l’escola i l’aprenentatge, sinó també en la seva autoestima, perquè el nivell d’activació acostuma a interferir en les relacions amb els companys, els quals poden rebutjar-los o enfadar-se.
Continuar llegint »

El programa “Jo sí puc” és un mètode d’ensenyament cubà que té com a principal objectiu ensenyar a llegir i escriure a la població major de 15 anys que no ha rebut educació formal. El programa avala aquells que ho realitzen a poder cursar el nivell primari d’educació perquè ja es troben en condicions de poder ingressar a primària.

A l’actualitat, el programa s’ha extés a tot el continent llatinoamericà. Però, com va arribar aquest programa al país? “Jo sí puc” va ser creat per l’Institut Pedagògic Llatinoamericà i Caribeny amb l’objectiu d’ajudar els pobles del Tercer Món i així reduir la taxa d’analfabetisme. Reben persones de 15 o més anys que participen a 65 classes, de 30 minuts cadascuna, cinc dies a la setmana. S’utilitza una televisió i es projecten vídeos. Juntament amb una cartilla de set pàgines que combina els números amb les lletres, i l’acció del facilitador, els alumnes aprenen el procés de lecto-escriptura.
Continuar llegint »

Les dones de veritat enen ‘curves’. Així ho afirma Patrícia Cardoso en el títol de la seva pel·lícula que es va poder veure als cinemes el 2002. És una autèntica obra que serveix per a reflexionar sobre el concepte feminitat i els cànons de bellesa establerts per la societat.

Avui, són moltes les adolescents, les joves i les dones que pateixen problemes d’anorèxia. En les ments de moltes d’elles figura la imatge de la dona ideal, amb les mides que tants cops hem escoltat, 90-60-90, més pròpies d’un maniquí o d’una nina Barbie. Unes mides antinaturals que es converteixen en una obsessió.
Continuar llegint »