
Els nivells de fracàs fa dècades eren inferiors
Fa uns quants post us vaig parlar de “La Classe”, un film basat en educació, on no només els professors eren protagonistes, també ho eren els alumnes. Avui, i seguint la línia parlarem del fracàs escolar, ja que cada cop sembla que incrementa el número de joves que el pateixen. Aquest fet no només ens ha de preocupar com amics, familiars, etc. també ens hem de preocupar com a ciutadans, perquè si el fracàs escolar augmenta ens hem de plantejar una sèrie de qüestions importants per tal de fer front a aquesta situació.
Bé, en primer lloc no hem de confondre termes. El fracàs escolar, tal i com jo ho entenc, no es tracta d’abandonar els estudis -ja que aquesta és una conseqüència final del fracàs escolar- o bé de treure males notes. El concepte va una mica més enllà. El fracàs escolar s’entén com aquella situació en la qual l’individu no aconsegueix les fites esperades pel seu nivell d’intel·ligència, per tant, aquesta es veu afectada en el seu rendiment, integració i adaptació a la societat. Per tal de fer-ho més comprensible, aquí va un exemple:
Es pot considerar fracàs escolar el cas d’un nen/a o adolescent que per les qüestions que siguin és incapaç de seguir el ritme normal d’aprenentatge a l’escola o a l’institut. D’altra banda també es pot donar el cas del fracàs escolar amb algú capaç d’assimilar els conceptes i demés qüestions acadèmiques. Per tant no és tracta de ser més o menys intel·ligents, sinó que participen altres condicionants que afecten l’individu, podem anomenar-les “causes internes”, perquè estan molt relacionades amb la naturalesa pròpia de cada persona.
Continuar llegint »
Afegir a Del.Icio.Us










