Una professió vocacional

Segurament davant la teva exclamació il·lusionada i entusiasta de: mama, vull ser periodista! la de la teva mare haurà estat: millor econòmiques no? Periodisme no té sortides. No us preocupeu, és la resposta automàtica del 80% de les mares, això no vol dir que no us doni suport sinó que es preocupa per vosaltres. Només un consell: si estudieu periodisme perquè no sabeu què estudiar, millor feu cas a la vostra mare i fiqueu-vos a econòmiques; però, si la decisió és presa després de valorar totes les opcions i d’adonar-vos que no hi ha res que us faci més il·lusió que ser periodista, endavant!

És veritat que el mercat laboral està complicat, com a totes les carreres; que el sou és baix, com a totes les professions i que els horaris són horribles, com a tots els treballs. Però hi ha un punt que marca la diferència amb qualsevol altra ocupació, si us agrada ser periodista ho fareu encantats.

Ja sigui a un diari, a una revista, a un gabinet de premsa, a la ràdio, a la televisió o a Internet; ara el ventall de mitjans en els que treballar és enorme. I treballar amb la informació us farà sentir responsables però també aventurers. Essent periodista podràs fer qualsevol cosa, tot i que comencis la carrera amb una idea i acabis fent la contraria.
Continuar llegint »

Picnic en família

Ja ha passat el pitjor de l’estiu, aquests dies calorosos del mes d’agost que fan que l’aire condicionat sigui el teu millor amic. A partir d’ara les temperatures començaran a baixar i hi haurà unes quantes setmanes de bon temps sense la xafogor de mitjans d’agost. Aquest temps és ideal per agafar als nens i sortir de casa. Els petits de la casa encara tenen vacances i els grans acaben d’incorporar-se o s’incorporaran pròximament a la feina. Sigui com sigui una tarda de cap de setmana segur que la teniu lliure, aprofiteu-la!

Si tenim molt de temps lliure podem aprofitar per anar d’excursió i fer una mica d’exercici. Ens llevem d’hora al matí, agafem el cotxe i anem fins algun parc natural o ruta per començar l’excursió. Als nens segur que els encanta aquesta petita aventura i és tan fàcil de preparar com portat unes bones sabates de muntanya i entrepans. Després de dinar és ideal fer una becaina sota un arbre i que els nens juguin una mica amb la pilota, així alliberaran energia i a la nit es quedaran dormits fàcilment.

Si no tenim tot el dia lliure i ens és impossible anar fins a la muntanya, hi ha moltes més alternatives! Una d’elles és anar de picnic al parc, aprofitem la tarda i berenem i juguem amb els nens al parc. La gespa és el lloc idoni per fer tombarelles i jugar a futbol, segur que els petits gaudeixen de jugar una estona amb els seus pares! Ara que encara fa bo temps, podem canviar la gespa del parc per la platja. No és bo que els nens estiguin moltes hores sota el sol, per això a partir de les cinc de la tarda, quan ja no fa tant de mal i no crema tant és molt divertit jugar a voley sobre la sorra. Només heu d’agafar una pedra i pintar el terreny de joc, passareu unes hores ben divertides! Recordeu però que encara que el sol no cremi a partir de les cinc o les sis és molt important posar crema solar als nens!
Continuar llegint »

Professor, una professió vocacional

Quan parlem de carreres vocacionals a tots ens venen al cap les típiques Medicina o Veterinària. Carreres a les que les hi has de dedicar gran part de la teva vida estudiantil, per no dir tota, el que implica que si t’equivoques en l’elecció o les esculls sense estar segur al 100% pots perdre molts anys de la teva vida. Són carreres en les que més que per vocació, els estudiants han d’estar convençuts de que ho volen fer, ja sigui una elecció que van fer als 10 anys o als 18.

Hi ha un altra tipus de carreres que tot i no tenir aquest grau de durada necessiten una sèrie de virtuts i característiques en els seus estudiant que les fan, perquè no dir-ho vocacionals. Algun exemple el podríem veure en periodisme o magisteri. Ser professor no és sinònim de tenir tres mesos de vacances a l’estiu sinó de ser mestre nou mesos a l’any i si el factor educació no el portes a la sang et puc assegurar que els nou mesos es faran molt llargs.

Amb el nou pla de Bolonya es pot accedir al grau en educació infantil o primària, depenent de les preferències; el que equival a treballar tota la teva vida amb nens de 3 a 12 anys, una feina molt dura si la fas per obligació, però molt gratificant si tens certes qualitats. Algunes d’aquestes poden ser paciència, comprensió o tranquil·litat però també duresa, imposició i força de voluntat i és que els nens poden ser els millors angelets o els pitjors dimonis; ja ho diuen que no hi ha res més dolent que un nen.
Continuar llegint »

Tractar l'hiperactivitat

Aquest cap de setmana passat vaig tenir un sopar amb uns amics. Una amiga meva de la infància va organitzar un sopar perquè ens reuníssim tots els companys de l’escola, als que feia més de sis anys que no veia. D’alguns havia tingut notícies i sabia més o menys què era de la seva vida. Però n’hi havia d’altres als que els hi havia perdut la pista totalment.
Un d’ells era el Jordi, el típic bromista de classe al que sempre veies amb un somriure. A la reunió va venir acompanyat de la seva novia, una noia una miqueta més gran que nosaltres amb un fill d’una relació anterior.

Mentre parlàvem em vaig adonar de la felicitat que vivien dia rere dia, que el Jordi havia contagiat a la Marta la seva alegria i que els dos estaven fets l’un per l’altre. A més, vivien dia i nit per el fill de la Marta, el Marc, un nen de cinc anyets ros i amb els ulls marrons que patia problemes d’hiperactivitat. Només llavors, quan em van confessar el problema que tenia el Marc em vaig fixar en ell. Era un nin primet, bastant alt per l’edat que tenia, que corria d’aquí cap allà pel jardí de la casa. Si l’observaves durant una bona estona t’adonaves de que no parava quiet ni un minut, corrent i corrent.

Els hi vaig comentar que no semblava tenir cap problema, ja que els nens de la seva edat es passen el dia sense para quiets. Però em van dir que si els símptomes no es notaven tant és perquè seguia un tractament mèdic. No només a base de fàrmacs, sinó a nivell psicològic. He pensat que seria una bona idea traslladar-vos allò que el Jordi i la Marta em van explicar. Ja que si sou pares d’un nen hiperactiu segur que us serviran.

Em van dir que, a part de la medicació receptada per un especialista, és bàsic pel nen que l’ambient en el que es mou li sigui del tot favorable. És a dir, que els pares o tutors s’han de bolcar per complet en ell, més encara que el que farien amb un nen normal. És molt important permetre que el nen gasti tota la energia que porta a dins, per això deixeu-lo que corri i boti per espais lliures d’obstacles, llocs segurs on no es pugui fer mal. A casa, ha de viure sota un ambient tranquil i relaxat; si els pares, per exemple, es barallen sovint pot afectar a l’estat emocional del nen.
Continuar llegint »

Aprendràs a alimentar els animals

Els últims post us donen una idea d’on podeu treballar durant l’estiu. Per exemple us podeu treure el títol de monitor de lleure, però crec que hi ha una part a la que encara no ens hem dedicat massa. Molts pares es troben en una situació una mica complicada, ja que treballen i no poden abusar massa dels avis perquè cuidin als seus néts. Per aquesta raó, avui us donem una idea que segurament us agradarà força. Avui us parlaré de les granges escola i dels beneficis que tenen pels vostres fills. A més, heu de tenir en compte que no només són per als més petits, també els nois i noies en plena adolescència hi poden anar. El màxim d’edat és fins als 16, així que aneu prenent nota perquè crec que a més d’un li encantarà aquesta opció.

Una granja escola condensa l’educació i la proximitat amb la natura. Avui dia amb els avenços tecnològics, la vida a la ciutat, la pressa, etc. no tenim temps per a portar als nostres fills al camp perquè admirin la bellesa natural i pròpia d’un indret d’aquestes característiques. La qüestió és que gràcies al concepte de la granja escola podem transmetre als nostres fills una sèrie de valors que segurament no aprendran a l’escola, ja que l’entorn és molt diferent.

Habitualment aquest tipus de centres es troben immersos en mig de la natura o en poblets. La dinàmica d’una granja escola és mostrar als més petits (i no tant petits) l’entorn natural on s’ubica el centre. A més formen part activa d’un procés de cura i transformació dels productes de la zona. Per exemple, imaginem que a la granja escola hi ha cultius de tomàquets. Doncs bé, la canalla serà partícip del procés, és a dir, podran plantar llavors, regar-les i recollir els fruits. Tot plegat és tracta d’ensenyar una sèrie de valors ambientals de convivència directa amb la natura.
Continuar llegint »

Podem dir que al nostre país parlem de l’educació emocional o intel·ligència emocional (són dos termes que van molt lligats) des de la irrupció al panorama televisiu de Gran Hermano. Abans també era un camp estudiat, però el terme es va popularitzar amb l’arribada del reallity amb més seguidors de la història de la televisió privada. A partir d’aquest moment, quan tots podíem veure i participar de les reaccions d’altes persones, aquest camp va començar a tenir més importància que abans. Això no vol dir que no hi hagi estudis previs, perquè aquests existeixen, només significa que ens va arribar a la massa, és a dir, als ciutadans normals i corrents.

Però què és en realitat l’educació emocional? Doncs bé, l’educació emocional, en primer lloc té com a objectiu ajudar a les persones a descobrir, conèixer i regular les seves emocions per desprès incorporar-les a les seves competències. Segons el Dr. Rafael Bisquerra, de la Universitat de Barcelona, els objectius generals de l’educació emocional són: tenir un coneixement de les pròpies emocions, identificar les emocions dels altres, desenvolupar l’habilitat de regular/controlar les emocions pròpies, prevenir els efectes perjudicials de les emocions negatives… i així una llarga llista d’objectius.

La finalitat de tot plegat és basa, doncs en fer a l’individu competent davant d’una sèrie de situacions vitals. Un dels camps on l’educació o intel·ligència emocional té més importància és el món del treball. A l’hora de triar un cap de departament, per exemple, és tenen en compte molts factors, i un d’ells és la intel·ligència emocional. Per què? Doncs, tot i que és una mica complicat d’explicar, l’individu ha de tenir la capacitat de controlar les situacions. Davant d’una crisis empresarial ha de saber portar als seus subordinats cap a un mateix punt (aquest punt acostuma a ser beneficiós per a l’empresa) i això s’aconsegueix gràcies a l’educació emocional. Saber escollir el moment precís, o bé, fer una aproximació dels ànims generals passa per ser un individu que primer és coneix a ell mateix i per tant també pot conèixer als altres.
Continuar llegint »

El racó de pensar acostuma a funcionar

- I ara, te’n vas cap a aquell racó i penses en el que has fet. Vinga, de cara a la paret!- Així acostumava a tancar les petites bronques la meva estimada mare. I quanta raó tenia! Tot i que en aquells moments no era massa conscient si el que havia fet era bo o dolent. Ben mirat, tallar-li els cabells al meu germanet, no era pas tant dolent,oi? Si tenim en compte que pobret meu, va anar amb gorra un parell de setmanes… suposo que la cosa si que era per tant.

I és que on ha quedat aquell adorable moment d’enviar a la canalla a un racó a pensar? Ja m’agradaria a mi que el meu cap m’hi fes anar en comptes d’amenaçar-me amb fer-me fora de l’empresa… però bromes a part, el racó de pensar, és una bona manera d’ensenyar a la canalla què està ben fet i què no. Apartar-lo i fer-lo anar cap a aquella zona perversa és com enviar a un ànima al purgatori. Fins que no et penedeixis del que has fet no podràs tornar al cel, és a dir, a la normalitat de la vida.

És important, però que no es converteixi en un càstig i en un lloc i moment horrorós. El racó de pensar ha de ser per això, per reflexionar, per fer entendre al nen que les coses que ha fet no estaven ben fetes i que tot i que el perdonarem ha de ser capaç de comprendre perquè l’enviem al raconet.
Continuar llegint »

Estàs preparat?

Sí, tots sabem que aquests dies són especialment complicats per a vosaltres perquè us jugueu el vostre futur en una sola prova, però heu de tenir en compte que el que us espera és pràcticament igual (en alguns casos pitjor), perquè quan arribeu a la universitat la pressió encara serà més forta. Però tot i així tingueu en compte que el que no heu fet fins ara no ho podeu aconseguir en una setmana. Per tant el meu consell és que us centreu en repassar i assegurar-vos al 100% el que us sabeu i no intenteu aprendre temaris que encara no heu mirat.

De vegades confiem massa en nosaltres i creiem que ben mirat, com que tot esta escrit ens ho podem aprendre, però no. El nostre cap necessita un temps per recapacitar tot el que hem après i un temps per assimilar i ordenar els coneixements. Si els últims dies us poseu a estudiar a base de dieta de cafè no aconseguireu avançar gens ni mica.

Què heu de fer aleshores? Doncs bé, jo us aconsello que repasseu el que us sabeu per saber-ho encara millor. Les coses que no us ha donat temps a mirar, podeu repassar-les per sobre però no feu esforços extra perquè el més important és que esteu segurs de vosaltres mateixos. Els dies abans de la selectivitat heu d’estar motivats i segurs. I el que és més important, descansats i concentrats.
Continuar llegint »

Els campaments, una gran experiència

Ai les colònies d’estiu! Quins bons records de l’etapa més dolça de la meva vida, la infància. I justament els millors moments que em venen a la memòria són aquells on compartia les estones amb els companys de les colònies. Cada any en començar el curs tenia ganes d’acabar-lo, no només per gaudir de l’estiu, també per poder anar a les colònies i retrobar-me amb els amics. Hores i hores de jocs i confessions que tronaven a l’estiu. Sense cap mena de dubte, els millors moments de la meva infància.

I és que són molts els pares que veient que s’acosta l’estiu i hi ha massa hores durant el dia envien als seus fills a passar unes setmanes a unes colònies. I fan molt bé, perquè les colònies d’estiu comprenen un conjunt d’activitats molt adients per la canalla.

En primer lloc el nen/a aprèn a estar amb companyia de persones desconegudes. No és l’ambient de sempre de l’escola, les colònies aporten una nova perspectiva vital a la vida del nen. Estar amb gent que no coneix permet que s’obri molt més cap a un nou món d’experiències. A més, les activitats acostumen a potenciar el col·lectivisme, pintar murals, jocs de banderes, etc. fan que els nens es comportin d’una manera diferent, ja que a més, la presència dels pares no hi és.
Continuar llegint »

És important fer esport des de petit

Quan era petita, cada nit anava a dormir pensant en arribar a ser una gran ballarina. Naturalment els anys han anat passant, i no ho he estat, però si que he pogut aprendre molt de la disciplina que s’aprèn a l’escola de dansa. Suposo que això no només forma part del ball, també altres esports requereixen força de voluntat i disciplina. Des de ben petita em van ensenyar que tot es pot aconseguir a base d’esforç i més esforç, i agraeixo haver passat més de mitja infància amb mal de peus, perquè ara sé com d’important van ser aquells moments.

Considero que és bo barrejar l’educació escolar dels nens amb l’esport. En primer lloc perquè el nen necessita deslliurar-se de la pressió que té durant tot el dia, deures, anar a l’escola, etc. i d’aquesta manera, pot compartir bons moments amb altres companys. En segon lloc perquè la majoria d’esportistes tenen una voluntat de ferro, ja que des d’un bon principi se’ls forma perquè així sigui.

La disciplina que es té en una escola d’esports, sigui dansa, futbol, etc. és molt millor que la que pugui haver en una escola convencional. És bo que des de ben petits els nens siguin formats des del punt de vista de la força i del treball continuat. Saber que el sacrifici té les seves recompenses, forma part de l’educació que es dóna en les escoles d’esport.
Continuar llegint »