Els nivells de fracàs fa dècades eren inferiors

Fa uns quants post us vaig parlar de “La Classe”, un film basat en educació, on no només els professors eren protagonistes, també ho eren els alumnes. Avui, i seguint la línia parlarem del fracàs escolar, ja que cada cop sembla que incrementa el número de joves que el pateixen. Aquest fet no només ens ha de preocupar com amics, familiars, etc. també ens hem de preocupar com a ciutadans, perquè si el fracàs escolar augmenta ens hem de plantejar una sèrie de qüestions importants per tal de fer front a aquesta situació.

Bé, en primer lloc no hem de confondre termes. El fracàs escolar, tal i com jo ho entenc, no es tracta d’abandonar els estudis -ja que aquesta és una conseqüència final del fracàs escolar- o bé de treure males notes. El concepte va una mica més enllà. El fracàs escolar s’entén com aquella situació en la qual l’individu no aconsegueix les fites esperades pel seu nivell d’intel·ligència, per tant, aquesta es veu afectada en el seu rendiment, integració i adaptació a la societat. Per tal de fer-ho més comprensible, aquí va un exemple:

Es pot considerar fracàs escolar el cas d’un nen/a o adolescent que per les qüestions que siguin és incapaç de seguir el ritme normal d’aprenentatge a l’escola o a l’institut. D’altra banda també es pot donar el cas del fracàs escolar amb algú capaç d’assimilar els conceptes i demés qüestions acadèmiques. Per tant no és tracta de ser més o menys intel·ligents, sinó que participen altres condicionants que afecten l’individu, podem anomenar-les “causes internes”, perquè estan molt relacionades amb la naturalesa pròpia de cada persona.
Continuar llegint »

Una opció al bilingüisme dels nens

Molts dels futurs pares del demà, tenen clar que els seus fills han de ser més que bilingües. Per aquesta raó són moltes les parelles que des d’un principi opten per tenir cangurs que parlin als seus fills en anglès, per exemple. Però les coses van canviant i a la nostra societat és molt comú -per raons d’immigració- que les parelles es formin per persones de diferents nacionalitats.

De cara a l’educació dels fills es plantegen una sèrie de problemes, ja que molts pares no saben com acordar una llengua per parlar a casa i que al nen no li suposi cap mena de problema a l’hora de relacionar-se amb el seu entorn. Personalment crec que és una gran oportunitat per aquest nens que neixen en un entorn cultural variat. No tots gaudim d’aquest avantatge, ja que venim de famílies “tradicionals”. (Tradicional s’entén com a fills de pares de la mateixa nacionalitat, no en un sentit despectiu, clar).

La qüestió és que aquests pares que veuen com un desavantatge venir de cultures diferents canviïn el xip. Cadascun dels pares pot optar per parlar al seu fill amb la seva llengua materna. Posarem un exemple par tal d’entendre-ho millor: una parella formada per un pare marroquí i una mare catalana. Els dos poden parlar a la criatura en el seva llengua, ja que si es fa des de ben petit el nen no tindrà cap problema per a comunicar-se perquè identificarà les figures paternals amb una llengua concreta. A l’escola aprendrà el castellà i l’anglès, i això ja suposa un avantatge lingüístic si es compara amb la resta de nens que a l’escola parlen la mateixa llengua que a casa.
Continuar llegint »

Els pares són massa permissius?

Els fills… quin mal de cap! Però imagineu el mal de cap que pateixen molts dels professors que es troben en situacions desagradables quan alguns pares -per sort no són molts- es queixen dels càstigs imposats per professors ja que consideren que els seus fills no mereixen tal tracte. Bé, jo no sóc mare i per tant no em puc posar al lloc d’aquests pares que tendeixen a protegir en excés als seus fills, però també he estat petita i us puc assegurar que si em queia la bronca del professor, a casa tocava doble càstig.

Ara per ara només sóc espectadora d’aquestes situacions, quan em toqui ser mare ja us diré el que em sembla, però avui dia només puc parlar des del punt de vista d’haver estat petita i -per sort, tot i que al moment era un calvari- gens consentida. I és que catàstrofes n’hem fet tots. Els que tinguin un germà petit segur que han estat autèntics tirans, han jugat a ser perruquers amb el gos de la família, han pintat parets (pensant que eren pissarres), etc. i a tots ens han castigat. Però… què passa avui dia amb els càstigs? Clar, com que ara la canalla té telèfon mòbil amb 7 anys… el càstig és requisar-lo, i és això un càstig de veritat? On ha quedat allò d’aixecar-se més d’hora per estudiar l’assignatura que havíem suspès?

No sé cap a quina direcció anem, però -i que no s’ofengui ningú- m’atreveixo a dir que els pares són massa permissius i no entenc les raons. Pot ser que es degui a la prohibició que van viure ells a les seves famílies o a l’escola i conseqüentment deixin més llibertat als fills. Però una cosa és llibertat i l’altra desautoritzar a un professor. Ara mateix no recordo qui em va explicar que un pare s’havia anat a queixar a la direcció de l’escola perquè el professor va imposar com a càstig al seu estimat fill quedar-se sense esbarjo.
Continuar llegint »

S'apropa el Nadal

Estem a dos dies de les festes de Nadal. Ja estan enceses les llums de totes les poblacions de Catalunya i comencen a aparèixer centenars de fires de Nadal. Les botigues, tot i la crisi, fa dies que s’omplen de pares i mares, avis i tiets, que revisen la carta que els més petits han escrit al Pare Noel o als Reis Mags d’Orient esperançats de poder-los donar un cop de mà i acomplir els desitjos de tots plegats…

Personalment, tinc un record molt especial d’aquestes dates, llunyà però molt diferent del que visc ara mateix. Sempre hem estat una família petita: els avis, el besavi, els pares, el meu germà i jo. Anàvem i venia alguna visita però el que recordo amb més melangia eren els dies a casa…

El meu besavi, l’Emili, guardava durant tot l’any un fantàstic pessebre que només es podia tocar com i quan ell deia… Quan tenia el rebedor preparat ens avisava al meu germà i a mi, i ens explicava com el podíem ajudar.

La veritat és que a casa ningú, ni tan sols ell, celebrava les festes com a quelcom religiós, però qualsevol cosa servia per a poder fer alguna cosa en família i explicar-nos tradicions…
Continuar llegint »

Ajuts a famílies amb fills de 0 a 16 anys

Avui us apropem un projecte que pot resultar molt interessant per a totes aquelles famílies amb fills que, per raons divereses, compten amb una manca de recursos que els dificulta el dia a dia. Per tal de combatre la pobresa infantil, primer repte dels Objectius del Mil·leni, La Caixa va engegar el Programa Proinfància.

Es tracta d’un projecte que lliura ajuts a les famílies amb fills de 0 a 16 anys i pocs recursos econòmics, per tal de garantir una atenció adequada a infants i joves en diversos aspectes que a continuació explicarem. L’objectiu, a més de millorar la situació familiar de la família, és promocionar i facilitar la inclusió socials dels menors.

Els ajuts es realitzen en forma de xecs, amb diverses quantitats, i amb un servei concret a cobrir. Els ajuts econòmics estan dividits en tres serveis bàsics:

-Ajuts a l’atenció psicosocioeducativa: en aquests ajuts incloem recursos econòmics per al recolzament psicològic als infants, així com el desenvolupament del menor i la teràpia familiar. També afegim reforç educatiu, cura del nen en el domicili, activitats en centres diaris o centres oberts, campaments i escoles d’estiu.
Continuar llegint »

Els infants conviuen entre ells en un altre marc educatiu

Els agents educatius més coneguts són habitualment la família i l’escola, però certament n’hi ha d’altres que poden tenir una influència molt positiva en infants i joves. Puc parlar en primera persona de l’educació en el lleure com un agent educatiu jo diria que importantíssim en el desenvolupament dels infants com a persones.

A la formalitat de l’educació a l’escola i l’educació rebuda a casa, amb aspectes importants com l’afectivitat o el quotidià, entre d’altres, encara hi podem afegir altres. L’educació en el lleure permet a infants i joves arribar a un espai de trobada amb altres infants, o els seus propis companys d’escola, però en un marc educatiu totalment diferent.

A l’esplai o al cau ens trobem en el temps lliure de l’infant, en el qual ha de participar voluntàriament i pel propi plaer de l’activitat. Les activitats del lleure educatiu permeten treballar valors com el companyerisme, el respecte, la solidaritat… entre molts altres, enmig d’un espai d’entreteniment.
Continuar llegint »

Es farà un intens treball per a assolir el trilingüisme

Després de molts mesos de treball intents, finalment el passat més de juliol el Parlament de Catalunya va aprovar la nova Llei d’Educació, un gran pas endavant que dóna més autonomia als centres escolars públics i comporta algunes novetats destacades.

Com resulta molt complicat llegir-se la Llei sencera, si és que tenim prou temps, en aquest post us volem informar sobre algunes de les principals novetats d’aquesta implantació de la Llei. En primer lloc, com dèiem, els centres públics compten amb autonomia per a desenvolupar el seu projecte educatiu tot adaptant-lo al seu entorn immediat. Dins aquestes accions dels centres es contempla elaborar el seu propi currículum, la seva organització pedagògica o la gestió dels recursos humans. En aquest sentit, es dotarà als centres dels recursos necessaris per a garantir aquestes actuacions.

També en referència als centres, els directors viuran un canvi en la seva figura, categoritzada per la Llei d’autoritat pública. A més, per a ser escollits com a tal, hauran de presentar projectes de direccció tot definit com gestionaran el projecte del centre.
Continuar llegint »

La tornada a l'escola a vegades resulta complicada

Aquest mes ha començat l’escola per a mil·lers d’infants i joves catalans que, després de més de dos mesos de vacances, es tornen a veure a les aules. És més que conegut un tema clau sobre educació en aquestes dates com és el denominat estrés post-vacacional que infants i adults pateixen en ocasions per un canvi tan brusc, però certament és un aspecte que es pot treballar.

En primer lloc, la manera de viure les vacances és molt rellevant. És totalment recomanable que l’infant visqui els seus mesos de descans com a tals, sense pensar contínuament en els deures que ha de fer per al setembre, o sense que li recordem en tot moment que l’any vinent serà més dur perquè els cursos cada cop es compliquen més.

Tanmateix, sí que hi ha certs aspectes que es poden treballar durant les vacances o, millor dit, durant tot l’any, per tal que la tornada a l’escola no resulti cap trasbals per a l’infant o el jove. És molt important que l’infant visqui l’estada a l’escola com una vivència positiva i no impositiva, que es senti en un ambient cómode per a desenvolupar la seva personalitat, relacionar-se amb companys i professors.
Continuar llegint »

Cal conèixer molt bé l'estat de creixement del nadó

Un nadó sempre ens desperta tendresa per la seva innocència. És un ésser que està a les portes de tot un procés de construcció, algú vulnerable, indefens, que no disposa de recursos suficients per a valdre-se per si mateix. Només néixer tot just conta amb el plor per a procurar l’atenció de la seva mare, la succió per a alimentar-se, i el reflex de tancar les mans per a aferrar-se a alguns objectes. En comparació d’altres éssers vius la diferència és abismal, doncs la majoria de les espècies, excepte la humana, triguen molt menys a madurar i a ser autònomes.

Però aquesta major dependència del nadó pel que fa als pares, lluny de ser una mica negatiu, suposa un benefici a la llarga, perquè li permet disposar de més temps per a desenvolupar tot el seu potencial. Tots aquests anys d’infància dotaran al cervell de la flexibilitat necessària per a arribar a autèntics assoliments. El fet de néixer sense finalitzar significa que gran part de les habilitats motrius i cognitives les podrà anar aprenent, i això jugarà al seu favor quan hagi d’adaptar-se a un ambient canviant i imprevisible.

I és en aquest espai reservat a l’aprenentatge on cobra sentit l’estimulació precoç, un conjunt de mitjans, tècniques i activitats amb base científica que, aplicades de forma sistemàtica i seqüencial, potencien determinades funcions cerebrals en un context pedagògic i lúdic. Aquesta opció educativa es pot proposar a qualsevol nen des del seu naixement fins als 6 anys. No és alguna cosa, com erròniament es pensa, exclusivament destinat als quals presenten dificultats d’aprenentatge o retards en el desenvolupament. Si bé per a aquests últims es fa indispensable, no per això resulta menys beneficiós per als nens sans.
Continuar llegint »

L'ortografia, un aprenentatge clau

Un dels grans problemes amb els quals ens trobem en l’ensenyament és la gran quantitat de faltes d’ortografia dels alumnes. No hi ha discussió en aquest punt, una bona ortografia és la base d’un text ben escrit i cal tenir en compte que, en la majoria d’ocasions, ens comuniquem per escrit.

Així doncs, el problema de l’ortografia no és tansols un problema escolar, va més enllà, pertany a la vida: cartes, currículum, sol·licituds, instàncies, treballs d’investigació, resolucions judicials, escrits policials, denúncies… tot va per escrit. Tot hauria d’estar impecable en el que a ortografia es refereix. És cer que, actualment, els processadors de text incorporen eines ortogràfiques, però, de vegades, no és suficient.

Tradicionalment l’ortografia s’ha ensenyat a través d’una sèrie de normes que apreníem de memòria i una sèrie de dictats que ens feien repetir una i altra vegada. Qui no recorda aquell llibret que més d’un escolar ha tingut a les seves mans: La breve ortografía escolar de Bustos Sousa, en el qual amb 49 regles d’escriptura i 127 exercicis hi havia tota la normativa de la RAE sobre ortografia.
Continuar llegint »