Tractar l'hiperactivitat

Aquest cap de setmana passat vaig tenir un sopar amb uns amics. Una amiga meva de la infància va organitzar un sopar perquè ens reuníssim tots els companys de l’escola, als que feia més de sis anys que no veia. D’alguns havia tingut notícies i sabia més o menys què era de la seva vida. Però n’hi havia d’altres als que els hi havia perdut la pista totalment.
Un d’ells era el Jordi, el típic bromista de classe al que sempre veies amb un somriure. A la reunió va venir acompanyat de la seva novia, una noia una miqueta més gran que nosaltres amb un fill d’una relació anterior.

Mentre parlàvem em vaig adonar de la felicitat que vivien dia rere dia, que el Jordi havia contagiat a la Marta la seva alegria i que els dos estaven fets l’un per l’altre. A més, vivien dia i nit per el fill de la Marta, el Marc, un nen de cinc anyets ros i amb els ulls marrons que patia problemes d’hiperactivitat. Només llavors, quan em van confessar el problema que tenia el Marc em vaig fixar en ell. Era un nin primet, bastant alt per l’edat que tenia, que corria d’aquí cap allà pel jardí de la casa. Si l’observaves durant una bona estona t’adonaves de que no parava quiet ni un minut, corrent i corrent.

Els hi vaig comentar que no semblava tenir cap problema, ja que els nens de la seva edat es passen el dia sense para quiets. Però em van dir que si els símptomes no es notaven tant és perquè seguia un tractament mèdic. No només a base de fàrmacs, sinó a nivell psicològic. He pensat que seria una bona idea traslladar-vos allò que el Jordi i la Marta em van explicar. Ja que si sou pares d’un nen hiperactiu segur que us serviran.

Em van dir que, a part de la medicació receptada per un especialista, és bàsic pel nen que l’ambient en el que es mou li sigui del tot favorable. És a dir, que els pares o tutors s’han de bolcar per complet en ell, més encara que el que farien amb un nen normal. És molt important permetre que el nen gasti tota la energia que porta a dins, per això deixeu-lo que corri i boti per espais lliures d’obstacles, llocs segurs on no es pugui fer mal. A casa, ha de viure sota un ambient tranquil i relaxat; si els pares, per exemple, es barallen sovint pot afectar a l’estat emocional del nen.
Continuar llegint »

Aprendràs a alimentar els animals

Els últims post us donen una idea d’on podeu treballar durant l’estiu. Per exemple us podeu treure el títol de monitor de lleure, però crec que hi ha una part a la que encara no ens hem dedicat massa. Molts pares es troben en una situació una mica complicada, ja que treballen i no poden abusar massa dels avis perquè cuidin als seus néts. Per aquesta raó, avui us donem una idea que segurament us agradarà força. Avui us parlaré de les granges escola i dels beneficis que tenen pels vostres fills. A més, heu de tenir en compte que no només són per als més petits, també els nois i noies en plena adolescència hi poden anar. El màxim d’edat és fins als 16, així que aneu prenent nota perquè crec que a més d’un li encantarà aquesta opció.

Una granja escola condensa l’educació i la proximitat amb la natura. Avui dia amb els avenços tecnològics, la vida a la ciutat, la pressa, etc. no tenim temps per a portar als nostres fills al camp perquè admirin la bellesa natural i pròpia d’un indret d’aquestes característiques. La qüestió és que gràcies al concepte de la granja escola podem transmetre als nostres fills una sèrie de valors que segurament no aprendran a l’escola, ja que l’entorn és molt diferent.

Habitualment aquest tipus de centres es troben immersos en mig de la natura o en poblets. La dinàmica d’una granja escola és mostrar als més petits (i no tant petits) l’entorn natural on s’ubica el centre. A més formen part activa d’un procés de cura i transformació dels productes de la zona. Per exemple, imaginem que a la granja escola hi ha cultius de tomàquets. Doncs bé, la canalla serà partícip del procés, és a dir, podran plantar llavors, regar-les i recollir els fruits. Tot plegat és tracta d’ensenyar una sèrie de valors ambientals de convivència directa amb la natura.
Continuar llegint »

Podem dir que al nostre país parlem de l’educació emocional o intel·ligència emocional (són dos termes que van molt lligats) des de la irrupció al panorama televisiu de Gran Hermano. Abans també era un camp estudiat, però el terme es va popularitzar amb l’arribada del reallity amb més seguidors de la història de la televisió privada. A partir d’aquest moment, quan tots podíem veure i participar de les reaccions d’altes persones, aquest camp va començar a tenir més importància que abans. Això no vol dir que no hi hagi estudis previs, perquè aquests existeixen, només significa que ens va arribar a la massa, és a dir, als ciutadans normals i corrents.

Però què és en realitat l’educació emocional? Doncs bé, l’educació emocional, en primer lloc té com a objectiu ajudar a les persones a descobrir, conèixer i regular les seves emocions per desprès incorporar-les a les seves competències. Segons el Dr. Rafael Bisquerra, de la Universitat de Barcelona, els objectius generals de l’educació emocional són: tenir un coneixement de les pròpies emocions, identificar les emocions dels altres, desenvolupar l’habilitat de regular/controlar les emocions pròpies, prevenir els efectes perjudicials de les emocions negatives… i així una llarga llista d’objectius.

La finalitat de tot plegat és basa, doncs en fer a l’individu competent davant d’una sèrie de situacions vitals. Un dels camps on l’educació o intel·ligència emocional té més importància és el món del treball. A l’hora de triar un cap de departament, per exemple, és tenen en compte molts factors, i un d’ells és la intel·ligència emocional. Per què? Doncs, tot i que és una mica complicat d’explicar, l’individu ha de tenir la capacitat de controlar les situacions. Davant d’una crisis empresarial ha de saber portar als seus subordinats cap a un mateix punt (aquest punt acostuma a ser beneficiós per a l’empresa) i això s’aconsegueix gràcies a l’educació emocional. Saber escollir el moment precís, o bé, fer una aproximació dels ànims generals passa per ser un individu que primer és coneix a ell mateix i per tant també pot conèixer als altres.
Continuar llegint »

El racó de pensar acostuma a funcionar

- I ara, te’n vas cap a aquell racó i penses en el que has fet. Vinga, de cara a la paret!- Així acostumava a tancar les petites bronques la meva estimada mare. I quanta raó tenia! Tot i que en aquells moments no era massa conscient si el que havia fet era bo o dolent. Ben mirat, tallar-li els cabells al meu germanet, no era pas tant dolent,oi? Si tenim en compte que pobret meu, va anar amb gorra un parell de setmanes… suposo que la cosa si que era per tant.

I és que on ha quedat aquell adorable moment d’enviar a la canalla a un racó a pensar? Ja m’agradaria a mi que el meu cap m’hi fes anar en comptes d’amenaçar-me amb fer-me fora de l’empresa… però bromes a part, el racó de pensar, és una bona manera d’ensenyar a la canalla què està ben fet i què no. Apartar-lo i fer-lo anar cap a aquella zona perversa és com enviar a un ànima al purgatori. Fins que no et penedeixis del que has fet no podràs tornar al cel, és a dir, a la normalitat de la vida.

És important, però que no es converteixi en un càstig i en un lloc i moment horrorós. El racó de pensar ha de ser per això, per reflexionar, per fer entendre al nen que les coses que ha fet no estaven ben fetes i que tot i que el perdonarem ha de ser capaç de comprendre perquè l’enviem al raconet.
Continuar llegint »

Estàs preparat?

Sí, tots sabem que aquests dies són especialment complicats per a vosaltres perquè us jugueu el vostre futur en una sola prova, però heu de tenir en compte que el que us espera és pràcticament igual (en alguns casos pitjor), perquè quan arribeu a la universitat la pressió encara serà més forta. Però tot i així tingueu en compte que el que no heu fet fins ara no ho podeu aconseguir en una setmana. Per tant el meu consell és que us centreu en repassar i assegurar-vos al 100% el que us sabeu i no intenteu aprendre temaris que encara no heu mirat.

De vegades confiem massa en nosaltres i creiem que ben mirat, com que tot esta escrit ens ho podem aprendre, però no. El nostre cap necessita un temps per recapacitar tot el que hem après i un temps per assimilar i ordenar els coneixements. Si els últims dies us poseu a estudiar a base de dieta de cafè no aconseguireu avançar gens ni mica.

Què heu de fer aleshores? Doncs bé, jo us aconsello que repasseu el que us sabeu per saber-ho encara millor. Les coses que no us ha donat temps a mirar, podeu repassar-les per sobre però no feu esforços extra perquè el més important és que esteu segurs de vosaltres mateixos. Els dies abans de la selectivitat heu d’estar motivats i segurs. I el que és més important, descansats i concentrats.
Continuar llegint »

Els campaments, una gran experiència

Ai les colònies d’estiu! Quins bons records de l’etapa més dolça de la meva vida, la infància. I justament els millors moments que em venen a la memòria són aquells on compartia les estones amb els companys de les colònies. Cada any en començar el curs tenia ganes d’acabar-lo, no només per gaudir de l’estiu, també per poder anar a les colònies i retrobar-me amb els amics. Hores i hores de jocs i confessions que tronaven a l’estiu. Sense cap mena de dubte, els millors moments de la meva infància.

I és que són molts els pares que veient que s’acosta l’estiu i hi ha massa hores durant el dia envien als seus fills a passar unes setmanes a unes colònies. I fan molt bé, perquè les colònies d’estiu comprenen un conjunt d’activitats molt adients per la canalla.

En primer lloc el nen/a aprèn a estar amb companyia de persones desconegudes. No és l’ambient de sempre de l’escola, les colònies aporten una nova perspectiva vital a la vida del nen. Estar amb gent que no coneix permet que s’obri molt més cap a un nou món d’experiències. A més, les activitats acostumen a potenciar el col·lectivisme, pintar murals, jocs de banderes, etc. fan que els nens es comportin d’una manera diferent, ja que a més, la presència dels pares no hi és.
Continuar llegint »

És important fer esport des de petit

Quan era petita, cada nit anava a dormir pensant en arribar a ser una gran ballarina. Naturalment els anys han anat passant, i no ho he estat, però si que he pogut aprendre molt de la disciplina que s’aprèn a l’escola de dansa. Suposo que això no només forma part del ball, també altres esports requereixen força de voluntat i disciplina. Des de ben petita em van ensenyar que tot es pot aconseguir a base d’esforç i més esforç, i agraeixo haver passat més de mitja infància amb mal de peus, perquè ara sé com d’important van ser aquells moments.

Considero que és bo barrejar l’educació escolar dels nens amb l’esport. En primer lloc perquè el nen necessita deslliurar-se de la pressió que té durant tot el dia, deures, anar a l’escola, etc. i d’aquesta manera, pot compartir bons moments amb altres companys. En segon lloc perquè la majoria d’esportistes tenen una voluntat de ferro, ja que des d’un bon principi se’ls forma perquè així sigui.

La disciplina que es té en una escola d’esports, sigui dansa, futbol, etc. és molt millor que la que pugui haver en una escola convencional. És bo que des de ben petits els nens siguin formats des del punt de vista de la força i del treball continuat. Saber que el sacrifici té les seves recompenses, forma part de l’educació que es dóna en les escoles d’esport.
Continuar llegint »

El càstig per suspendre pot tenir efectes negatius

Bé, avui us parlaré sobre el que opino d’una “modalitat” d’educació que prenen molts pares. És un fet que veig a la meva família, però també a coneguts i veïns. Suposo que no es tracta d’una nova forma d’educar, si no que més aviat està relacionada amb l’antic concepte d’educar als més petits de casa. Parlo de castigar els nens –o no tan nens- per treure males notes. És realment un forma efectiva de potenciar el rendiment escolar?

Jo no sóc mare, però sí he estat filla i us puc parlar des del meu punt de vista. Els meus pares mai m’han renyat per treure males notes –i prometo que el meu expedient ho acredita- però tampoc m’han felicitat per treure una matrícula d’honor.

Crec que el paper dels pares en aquest cas va una mica més enllà de fer de guardià del bé i del mal. Educar és ensenyar un camí, una manera de fer les coses i entendre-les. Els pares han de fer veure a la canalla –ja des de ben petits- que de la mateixa manera que ells van a treballar perquè han de fer front a una sèrie d’obligacions familiars, ells han d’estudiar perquè algun dia ells també formaran part del col·lectiu de les persones que tenen obligacions.
Continuar llegint »

Les aules estan a punt

S’acosta el moment de la veritat, i és que després de dos anys d’esforç, de calcular la nota mitja per accedir a la carrera que voleu cada cop que sabeu una nota, exàmens i el treball de recerca… arriben els fatídics dies de la selectivitat, on us ho jugueu tot a un simple examen. La veritat és que no és massa just, perquè d’aquesta nota us depèn la vostra entrada a la universitat que sempre heu somiat, però bé, així és la vida i com que no podem canviar-la intentarem arreglar-la o com a mínim fer-la una mica més fàcil.

En primer lloc, quan us prepareu la selectivitat heu de ser el més pràctics possible. Reviseu els exàmens d’altres anys i veureu que hi ha temes molt recurrents, així que sabeu que hi ha moltes possibilitats de que us entri alguna cosa per l’estil. Aquest tema a repassar-lo, doncs. També acostumen a sortir preguntes d’examen quan es celebra el centenari o aniversari d’algun autor conegut. Reviseu bé el vostre temari i si algun d’aquests autors o teories compleix anys… segur que cau!

En segon lloc, no us estresseu amb els temaris que heu estat estudiant durant els dos anys de batxillerat. Habitualment els professors us avisen dels possibles temes que poden sortir a la selectivitat, així que preneu nota. Estudieu-vos el temari a consciència i si us plau feu-vos un bon resum amb paraules clau, subratlleu amb diferents colors (molt útil pels exàmens d’història), utilitzeu trucs de memòria… tot el que sigui necessari per tal de repassar les últimes dues setmanes. No us recomano que estudieu de valent el dia d’abans, no porta a cap lloc perquè us posareu el doble de nerviosos i a més, hi ha més probabilitats de quedar-se en blanc i això és el pitjor que us pot passar.
Continuar llegint »

Els nivells de fracàs fa dècades eren inferiors

Fa uns quants post us vaig parlar de “La Classe”, un film basat en educació, on no només els professors eren protagonistes, també ho eren els alumnes. Avui, i seguint la línia parlarem del fracàs escolar, ja que cada cop sembla que incrementa el número de joves que el pateixen. Aquest fet no només ens ha de preocupar com amics, familiars, etc. també ens hem de preocupar com a ciutadans, perquè si el fracàs escolar augmenta ens hem de plantejar una sèrie de qüestions importants per tal de fer front a aquesta situació.

Bé, en primer lloc no hem de confondre termes. El fracàs escolar, tal i com jo ho entenc, no es tracta d’abandonar els estudis -ja que aquesta és una conseqüència final del fracàs escolar- o bé de treure males notes. El concepte va una mica més enllà. El fracàs escolar s’entén com aquella situació en la qual l’individu no aconsegueix les fites esperades pel seu nivell d’intel·ligència, per tant, aquesta es veu afectada en el seu rendiment, integració i adaptació a la societat. Per tal de fer-ho més comprensible, aquí va un exemple:

Es pot considerar fracàs escolar el cas d’un nen/a o adolescent que per les qüestions que siguin és incapaç de seguir el ritme normal d’aprenentatge a l’escola o a l’institut. D’altra banda també es pot donar el cas del fracàs escolar amb algú capaç d’assimilar els conceptes i demés qüestions acadèmiques. Per tant no és tracta de ser més o menys intel·ligents, sinó que participen altres condicionants que afecten l’individu, podem anomenar-les “causes internes”, perquè estan molt relacionades amb la naturalesa pròpia de cada persona.
Continuar llegint »