La Clase, un film proper al documental narra la vida d’un professor i els seus alumnes de secundària. L’institut situat als afores de París ens recorda a qualsevol escola o centre educatiu del nostre país, on es barrejen multitut de cultures i els problemes neixen fruit de la falta de coneixement entre uns i altres. Un problema, desgraciadament massa quotidià al que han de fer front, no només els professors, també els alumnes menys afavorits per la falta d’enteniment.

La pel·lícula tracta un tema molt controvertit i necessari d’explicar i de veure. Un cop més el cinema francès ens acosta a la realitat. De la mà d’uns professionals de l’ensenyament, capaços d’establir diàlegs intel·ligents amb els alumnes som testimonis dels problemes que es planteja el col·lectiu de la docència. Fins on pot arribar l’autoritat d’un professor? Què és competència de pares i de professors? Qui té la culpa del fracàs escolar?

El director del film ens mostra un tema tant important com la manera d’entendre el sistema educatiu. Tot i que la pel·licula és francesa, els principis que la mouen són universals, perquè desgraciadament el fracàs escolar és a totes parts. A la pel·lícula s’exposa el sistema educatiu com un error, ja que aquest exclou als alumnes que no són capaços de seguir-lo. D’aquesta manera l’institut o l’escola -llocs on la socialització i educació dels futurs ciutadans del demà ha de ser el tema principal- es converteixen en presons de càstig continuat ja que els alumnes no saben què fer. D’altra banda també és planteja el paper dels professors, ja que no disposen del material necessari per a motivar als alumnes que causen problemes.
Continuar llegint »

L'ergonomia és molt important

Estem tan acostumats a fer servir infinitat d’estris electrònics que probablement ho fem de la manera que ens resulta més còmode o ens hem acostumat sense aturar-nos a pensar en si això afecta o no a la nostra salut. Sí, sí, a la nostra salut!! Aquest post vol ser una oportunitat perquè fem algunes reflexions al respecte… Es tracta de coses molt senzilles així que no us atabaleu…

Comencem pel més proper, des d’on ens llegiu, el portàtil o l’ordinador de sobretaula. Una de les coses de les que heu de tenir molta cura és la postura que adopteu. Intenteu mantenir l’esquena el més recta possible i pel que fa a la vista, comproveu que teniu la part superior de la pantalla a l’alçada dels ulls. Si utilitzeu un portàtil, podeu trobar estris per alçar l’ordinador, alguns, fins i tot incorporen un ventilador per a controlar la temperatura de l’aparell… Val la pena mirar-ho, sobretot, si teniu el costum de treballar amb el portàtil sobre les cames!!

Seguim… Molt probablement tens un mòbil i l’utilitzes també, de forma habitual… Potser fins i tot has tingut molèsties a les mans i els dits (sobretot si escrius molts sms), podria ser que haguessis tingut dolors a l’avant-braç o fins i tot a l’esquena… Doncs bé, els experts diuen que si ens acostumem a evitar inclinar el cap més de deu minuts seguits i mantenim els braços a 90º estem fent una bona prevenció…
Continuar llegint »

Criatures.cat, un web educatiu recomanable

Voldria aprofitar aquest post per a recomanar-vos algunes webs educatives i enllaços. Alguns d’ells els consulto amb certa freqüència i crec que poden ser útils en aquests dies de festa amb la família bé sigui per trobar coses a fer, o per a informar-vos” sobre temes relacionats amb els més petits…

“Kiddia” és un portal promogut per la Junta d’Andalusia, el Ministeri d’Indústria i la Unió Europea segons es dedueix pels logos que apareixen a peu de plana. El més important però és la riquesa de continguts que posa a disposició del seu públic (families, nens i educadors) i l’objectiu que persegueixen: que la xarxa sigui un espai segur per a tots. Per cert, us recomano un document per a reflexionar-hi. No sé si n’heu sentit a parlar però comença a ser popular el terme “orfes digitals” per a fer referència als nens i nenes que creixen immersos en les tecnologies “sense els seus pares”. Per a pensar-hi…

Darrera de la iniciativa “Criatures.cathi ha el periodista Carles Capdevila. Es tracta d’una web on podeu trobar informació relacionada amb el món infantil. Si mireu les seccions veureu que hi ha continguts de tota mena… Hi col·laboren professionals de diversos àmbits (un pediatra, una mestra, un dibuixant naturalista, entre d’altres) i compten amb un club al que us podeu inscriure gratuïtament per a dir-hi la vostra i participar als nombrosos sortejos que fan…

“El País de siempre jugar” es un blog de la botiga de joguines Jugettos. Té alguns articles interessants però a mi el que m’ha cridat l’atenció és una guia per que pares i mares aprenguin a jugar. Aquest és l’enllaç directe.

Els de la tenda de roba infantil “Bobolí” han preparat un espai web on podeu trobar contes d’arreu del món i descarregar-los. Amb una gràfica i colors pensats especialment per a nens i nenes i un llenguatge entenedor i força visual. Per cert, al marge dret podeu trobar un selector d’idioma i disposar dels contes en català.
Continuar llegint »

Mesura la teva personalitat amb el test de Roscharch

Els Test de Personalitat estudien els components afectius d’una persona i s’utilitzen per a realitzar una avaluació quantitativa dels processos psíquics que participen en l’organització de la personalitat. Existeixen diversos tipus de Test i qüestionaris que poden emprar-se, un d’ells és el Test de Rorschach, un test projectiu basat en el concepte de projecció que permet avaluar les diferents interpretacions davant un estímul.

Altre tipus de test projectiu és el test h-t-p. Aquest test va ser desenvolupat pel psiquiatra suís Hermann Rorschach (1884-1922) mentre cursava els seus estudis de medicina i realitzava pràctiques en hospitals on va començar a experimentar amb una adaptació d’un joc de nens que, bàsicament va consistir en 10 làmines de taques simètriques de tinta (negres, vermelles o de diversos colors) sobre un fons blanc de grandària estàndard.

Rorschach va complementar els seus estudis de medicina amb el Psicoanàlisi, des del seu treball en la clínica psiquiàtrica de Zurích (sota l’adreça de Bleuer), publicant una sèrie d’articles relacionats amb les al·lucinacions, simbolismes sexuals, sobre la pintura i dibuixos en un esquizofrènic. Van ser els seus treballs en els internats de Rússia (Krukowo), Waldau (Berna) i Herisau (Apenzell) els quals li van permetre aprofundir els seus coneixements sobre psicopatología i clínica de les malalties mentals utilitzant tècniques projectives amb els seus pacients.
Continuar llegint »

La memòria, la màquina dels nostres records

Moltes vegades ens adonem que ja no tenim la mateixa capacitat de retenció d’informació a la memòria que en anys anteriors. Fins i tot pensem que de ben petits, quan anàvem a l’escola i fins i tot a l’escola bressol, teníem més memòria que ara.

Certament, el fet d’exercitar la memòria és un procés que no hauríem d’abandonar mai en tota la nostra vida. Si es dóna el cas que de petits teníem molta més retentiva que ara no és per una altra cosa que per haver-la exercitat més.

Els infants compten amb una gran estimulació de la memòria a l’escola i a casa a través de l’adquisició de nous hàbits, de les joguines, de la televisió i els programes educatius, de les tasques de l’escola, de l’aprenentatge a classe.
Continuar llegint »

El grup no es coneix en els primers dies

A educabloc.cat seguim oferint-vos, a més d’articles de reflexió o de projectes interessants, alguns recursos per anar fent un calaix interessant en la vostra acció educativa amb infants i joves. Avui us presentem una de les moltes dinàmiques de grup en forma de joc que hi ha, un clàssic sobretot a l’educació en el lleure.

El Pistoler -nom per una altra banda una mica violent- dóna nom a un joc de presentació molt interessant quan tenim un grup de 10 o més persones que tot just comencen a interactuar i no coneixen pràcticament ni els noms dels seus propis companys.

Aquest joc consisteix a fer un exercici de memòria per tal d’aprendre tots els noms, a l’hora que trenquem el gel i comencem a agafar certa confiança amb la resta del grup. El joc és molt senzill. En primer lloc cal que tots els infants es posin en rotllana, sempre de peu. Demanarem un voluntari -com no es coneixen potser costa una mica que surti voluntàriament i l’hem d’escollir- que es posarà al centre de la rotllana.

Un cop estigui situat, tancarà els ulls i començarà a fer voltes amb el braç estirat assenyalant al seu davant. Quan vulgui s’aturarà i aleshores hi haurà una persona que serà assenyalada. Aquesta ha d’ajupir-se i, aleshores, els altres dos companys hauran de ‘disparar-se’ a l’hora que diuen el nom de l’altre, cosa complicada quan no sabem massa bé els noms encara.

El més ràpid seguirà al joc i l’altre s’ajupirà i quedarà eliminat. Les eliminacions provocaran que cada cop tinguem a algú diferent als nostres costats i haurem d’anar recordant tots els noms si volem avançar al joc. Sense cap dubte, si aconseguim que funcioni amb rapidesa pot arribar a ser molt divertit, es poden confondre noms o dir malament i arribar a situacions gracioses que afavoriran el bon ambient.

A més, el joc compta amb altres variants també interessants. Una consisteix en un duel individual entre els pistolers. Per a això farem dues fileres que es posaran una d’esquena a l’altre i separades a uns 10 metres. L’animador de l’activitat agafarà dues persones i les aproparà al centre fins que es toquin d’esquena. Aleshores començarà a comptar passos, fins a cinc, i un cop es facin els dos participants donaran la volta i faran com a l’anterior versió. És una variant més individualitzada i potser més llarga que l’anterior.

Amb jocs com aquest i altres que explicarem en propers posts podem trobar moltes interaccions inicials interessants entre el grup, que estarà encara en una primera fase de confiança i coneixença.

Foto: Grup de nens per Trenton Schulz a Flickr

El joc del mocador es pot adaptar a la nit

A Educabloc.cat ens agrada donar-vos a conèixer jocs i recursos interessants per a treballar amb infants i joves tant a l’escola com a l’horari no lectiu, en el seu temps lliure. Avui us volem explicar un joc tan clàssic com el mocador però amb una variant. ¿Us imagineu fer aquest conegut joc però en plena nit? Aquí teniu una interessant adaptació que ens permetrà fer de la nit una eina perfecta.

En primer lloc, aquest joc del mocador es pot fer amb més de dos equips. L’ideal seria comptar amb un terreny de joc gran, per exemple un camp de futbol o una esplanada gran on poder córrer distàncies de 50 metres a l’sprint sense por a fer-se mal. Si comptem amb aquest espai el millor és fer quatre grups que poden anar de 5 a 10 infants per grup, fins i tot més en funció del temps que volguem destinar al joc.

La part més complicada del mocador de nit és el centre de la pista, on estarà la persona que té habitualment el mocador. En aquest cas us proposem que canviem el mocador per papers transparents de colors diferents, tants colors com persones per grup (si fem 10 persones per grup serà complicat trobar tants colors, per això és millor 5 persones per grup).
Continuar llegint »

Els infants poden prendre petites responsabilitats

El més gran desig d’un pare o mare és que el seu fill sigui feliç. Per a això, l’educació té un paper fonamental, perquè per a que es converteixi en un ésser realitzat i complet, ha d’anar aprenent a valer-se per sí mateix, a sentir-se autònom i a guanyar en responsabilitat. En aquest aspecte, els pares i adults que integren el món afectiu del nen es converteixen en els primers i principals educadors, que li donaran uns referents per a relacionar-se amb ell mateix i amb la resta.

No existeix una fórmula màgica per a educar infants responsables, però sí els podem anar formant poc a poc en el compromís i l’entrega, sense pretendre que siguin adults en cos de nens. Per exemple, intentant que des de petits s’encarreguin, dins de les seves possibilitats, de participar en la preparació del menjar, l’organització d’una maleta, la motxilla i el material escolar, de portar les seves claus de casa, de recollir la taula, de preguntar el preu de les coses a la botiga, d’ajuda en la cura dels germans petits, etc,.

Per a que col·laborin, prenguin partit de les seves coses, i siguin actius, no cal recórrer necessàriament a llargs sermons sobre normes, dels quals moltes vegades desconnecten. Sempre mitjançant jocs o activitats grupals de reflexió, no només es fa més amè, sinó que es mostren més receptius a entendre els seus deures i obligacions.
Continuar llegint »

La empatia, clau per entendre a l'altre

L’interès per la intel·ligència emocional, que creix a passos de gegant fent-se un forat entre la quantitat de competències intel·lectuals que engloben la intel·ligència mental, està afavorint el fet que a les escoles infantils es parli d’expressió emocional, habilitats socials, empatia, escolta activa, etc,. tant com de psicomotricitat o adquisició del llenguatge.

Pocs dubten ja de la importància d’entrenar els nens, des que són petits, en aquestes aptituds emocionals, que seran la base d’una sana autoestima, unes relacions interpersonals adequades, i el saber treballar en equip. Potser el repte segueix sent trobar una metodologia educativa, que pemeti formar en aquestes habilitats socials als nens des de petits, adaptant-ho al raonament concret de la seva etapa evolutiva, i sense perdre de vista l’aspecte lúdic del joc educatiu que tant caracteriza l’ensenyament infantil.

Avui ens volem referir a l’empatia, la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre, d’entendre les seves emocions. La manera més fàcil de conèixer els estats emocionals de les persones és a partir d’allò extern: el seu rostre, gestos, comportaments. Un cop els identifiquem, podem fer el pas d’empatitzar amb ells, recordant altres circumstàncies en les quals nosaltres ens haguem sentit igual.
Continuar llegint »

Foto: mikebaird a Flickr

Què passaria si em posés en lloc d’un altre? Què passaria si el noi més popular de la classe hagués d’interpretar el paper del seu company que pateix bullying i no és acceptat per la resta? Què passaria si durant 10 minuts la noia que té problemes d’obesitat es convertís en una líder en positiu? Què passaria si el nen que treu males notes passés a ser qui té les millors? Tot això pot passar a un joc de rol.

En moltes ocasiones, en pensar en els jocs de rol ens ve al cap el típic joc en el qual els adolescents es disfressen de guerrers o d’homes vinguts de les galàxies i surten a buscar villans. Però el joc de rol també és una dinàmica que es pot desenvolupar en una classe, en una tutoria, en uns campaments, en un seminari per a professors o en qualsevol trobada educativa.
Continuar llegint »