L'aigua, un gran entreteniment

Comença l’Agost i molts nens ja han acabat els cursets d’estiu. Després d’un mes frenètic d’acampades, esplai i monitors toca estar a casa. Normalment els pares agafen aquest mes d’estiu de vacances, així poden gaudir de la família i fer activitats junts. Després d’un mes de jocs els nens estaran acostumats a estar en moviment tot el dia, així que a casa voldran jugar i divertir-se com ho feien a les colònies. Els pares però, no són monitors i a vegades el ventall de jocs s’acaba de seguida; sobretot si tenim en compte que els nens no poden jugar més de mitja hora o una hora a un mateix joc, ja que es cansen de seguida!

Per facilitar la feina, us proposo uns quants exemples de jocs d’aigua, ja que a l’estiu fa massa calor per jugar sobre terra, perquè tingueu als nens entretinguts! Depenent de l’edat que tingui el nen o nena podrem elegir un tipus de joc o un altre. Per a nens de 3 a 6 anys jocs senzills com fer bombolles amb palles serà tota una aventura, així com fer farinetes amb aigua i terra. Un altre joc divertit consisteix en ficar objectes com culleres dins un recipient poc profund i omplir-lo d’aigua; el nen haurà d’aconseguir agafar l’objecte introduït amb la boca, al principi els hi semblarà molt difícil, però ja veureu com perfeccionaran la tècnica molt ràpidament!

Per a nens més grans, un altre joc molt divertit i que podem adaptar a l’aigua és l’agafa murri. Un nen o nena amb els ulls tapats porta un globus d’aigua a les mans; al seu voltant els nens corren en totes direccions, de sobte el nen amb el globus diu PAREU! tots els nens que corrien s’han d’aturar i marcar la seva posició amb un soroll. Llavors el nen haurà de tirar el globus per mullar a algú però les estàtues només podran donar tres bots per evita-ho. Aquest és un joc molt divertit quan hi ha molts de nens, i és que sempre n’hi ha algun que queda ben moll! Fer carreres amb un globus d’aigua aguantat per la barbeta i el coll pot ser molt emocionant, a més el nen o nena millorarà la seva agilitat.
Continuar llegint »

L'ecosistema ens necessita

En més d’una ocasió des d’Educabloc.cat us hem ofert activitats recreatives amb objectius educatius per dur a terme amb nens i adolescents, perquè creiem fermament que a través del joc també es pot aprendre. Doncs bé, atenent a les peticions dels lectors passem avui a recopilar algunes dinàmiques de grup que poden desenvolupar en tallers, campaments, cursos o tutories, amb la finalitat de ensenyar-los a tenir cura del medi ambient des d’un punt de vista lúdic i entretingut.

Si volem fer que els nens d’aquest siguin adults del demà responsables i compromesos amb l’ecosistema, no n’hi ha prou amb dir “no” quan donen un paper a terra, cal educar-los en “el sí a la cura, el sí al reciclatge, el sí l’estalvi energètic “, etc. Una bona manera de estrenar-se a aquesta causa és per mitjà de jocs que vagin orientats a: conscienciar-los de la importància que té tenir cura del planeta i les conseqüències que podria comportar el deixar de fer-ho; indicar com fer un ús adequat dels recursos naturals per a un millor aprofitament dels mateixos; ensenyar-los a ser crítics amb les conductes quotidianes que condueixen a la destrucció de la Natura. Es tracta que sentin que pertanyen a una llar més ampli que les quatre parets de casa seva, anomenat Medi Ambient, del qual són part activa que contribueix al seu manteniment. Això pot aconseguir al mateix temps que pregunten, riuen, i gaudeixen d’activitats grupals com:

EL PLANETA TERRA EN JOC

Entre tots formaran un ecosistema. Asseguts en cercle, cada participant tria un element natural (arbre, herba, ocell, aigua, terra, aire, etc.) I el nomena en veu alta perquè tothom conegui la seva funció.
Servint-se del fil d’un cabdell de llana es van unint els participants / elements segons la relació d’interdependència que hi hagi entre ells, de manera que es pugui anar veient els diferents vincles que es van formant entre les parts integrants d’aquest ecosistema.
Continuar llegint »

El Sudoku segueix de moda

Són incomptables les hores que els habitants de les grans ciutats com Barcelona o Madrid ens passem viatjant en transport públic. Que si ara agafa el bus per anar a la feina, agafa el metro per arribar al cine, juga-te-la amb la Renfe per anar a la universitat (potser algun dia arribes a l’hora) i no oblidis agafar els ferrocarrils de la Generalitat per visitar a l’àvia.

Al final de la setmana una gran quantitat d’hores perdudes s’amunteguen a les nostres esquenes i ens deixen amb la sensació d’haver descuidat moltes coses; a més, és clar, de l’avorriment que suposa estar vint minuts seguits mirant a la persona que s’asseu al teu davant.

Per això és molt millor portar sempre a la bossa alguna feineta per fer durant els trajectes o el llibre que estem llegint en aquell moment. Una altra alternativa molt seductora és portar passatemps, que a més de distreure’ns ens ajuden a aconseguir agilitat mental. El més famós en els darrers temps és el Sudoku. L’endimoniat quadradet japonès a vegades molt fàcil de resoldre i a vegades impossible. Tot i que sembli que el Sudoku porta tota la vida amb nosaltres no va arribar a Europa fins el 2005, i des d’aquell moment s’ha convertit en una comú dels vagons de tren. L’objectiu del joc és emplenar una quadrícula de 9 x 9 cel·les (en total 81 caselles) dividides en subquadrícules de 3 x 3 amb xifres de l’1 al 9 a partir d’alguns nombres ja col·locats a les cel·les. Així hem d’aconseguir que els nombres que col·loquem no es repeteixin en vertical, horitzontal o diagonal.

Aquesta feina ens resultarà més fàcil o difícil depenent del grau de dificultat del Sudoku que hem escollit. Hi ha programes informàtics capaços de resoldre Sudokus i d’estimar quina dificultat té per un ésser humà solucionar el joc. Aquesta tècnica permet als editors classificar els Sudokus.

Davant la creixent demanda d’aquest passatemps existeixen quaderns plens de Sudokus per resoldre, només cal buscar-los al quiosc. Els diaris, sobretot gratuïts però també els de pagament, s’han sumat a la febre sudokiana afegint el joc entre els seus fulls, d’aquesta manera durant els innumerables trajectes que fem cada setmana podem estar informats de l’actualitat més immediata i millorar la nostra agilitat mental.

Així, veiem que són moltes les alternatives que existeixen per aprofitar el temps al transport públic, només ens cal un quadradet amb 81 cel·les, una mica de paciència… i la festa està servida!

Foto: Tim Psych a Flickr

Una experiència educativa

Segurament molts pares us pregunteu com podeu ajudar als vostres fills. Hi ha molts nens que des de ben petits mostren una sèrie de dificultats a l’hora de relacionar-se amb els altres. Per exemple nens massa tímids, una mica retrets en quant a les relacions amb els altres o bé una mica pessimistes. Doncs bé, és probable que amb aquesta dinàmica trobeu una manera d’ajudar als més petits de casa. Cuinar amb ells els pot animar i els pot fer sentir-se més segurs d’ells mateixos. És ben fàcil i molt divertit.

Una tarda, per exemple el cap de setmana els podeu proposar un “joc diferent”. Comenceu per animar-lo a convidar a alguns companys de classe o amics amb els que acostumi a jugar, i un cop sabeu qui vindrà a la cita els hi expliqueu quina és la missió de la tarda. Intenteu adornar una mica la dinàmica. És a dir, no els hi digueu: hem de fer un pastís. Heu de vendre una mica la història: “Avui ha vingut l’alcalde i m’ha dit: vull provar un dels teus pastissos perquè m’han dit que són molt bons. Però hi ha una condició i és que t’han d’ajudar a preparar-lo els teus fills i els seus amics” A partir d’aquest punt heu de posar ordre, és a dir, donar una sèrie d’obligacions a cadascun dels participants.

Mentre vagi avançant la tarda i l’elaboració del pastís, heu d’intentar animar-lo, dir-li que bé que està el que fa i intentar que interactuï amb la resta de companys. De mica en mica ha d’anar agafant confiança. Aquest tipus de dinàmiques ajuden a potenciar la creativitat, a fomentar la participació i la col·lectivitat i també a pujar l’autoestima.
Continuar llegint »

Fragment de la pàgina web Imagina't l'Estiu, on hi trobareu tota la informació

Des de petits els nens barcelonins escolten a parlar del Campus Olimpia, tot i que sovint no saben gaire bé que és. Tothom té un amic que hi ha participat, o un germà, o un cosí. Avui presentem a tots els pares aquesta proposta i d’altres que s’engloben dins les activitats d’estiu que organitza l’Ajuntament de Barcelona. Això si, cal que us diguem que, de cara a aquest estiu, ja fem una mica tard. Aquestes activitats, sovint subvencionades i a millor preu que qualsevol altre campament d’estiu, tenen una llista d’espera impressionant que obliga en molts casos a sortejar les places. Per això mateix el procés de preinscripció s’inicia a mitjans d’abril, malgrat que després algunes activitats no s’iniciïn fins el mes d’agost. Així doncs, avui us presentem en què consisteix tot plegat per tal que el proper any cap nen es quedi sense.

Les activitats d’estiu que es duen a terme poden ser de dues menes: d’oci o esportives. En el primer grup s’hi engloben les guarderies, on els menors de 3 anys podran quedar-se mentre els pares treballen. També els casals, sovint organitzats en ludoteques o centres cívics, que permeten als nens d’entre 3 i 14 anys gaudir d’un estiu a la ciutat mitjançant jocs, tallers i sortides dins i fora de Barcelona. D’altra banda, hi trobem les colònies i campaments, pensats pels qui tenen entre 3 i 17 anys. La única diferència entre uns i altres són les condicions en les que es dorm. A les colònies els joves s’estan en una casa, mentre que als campaments es dorm en terrenys d’acampada o similars. De naturalesa similar a aquestes dues són les rutes, tot i que, com el seu nom indica, es conformen mitjançant un recorregut a peu, en bicicleta o en transport públic. Finalment també s’organitzen estades fora de Barcelona o fns i tot de Catalunya.

Continuar llegint »

A rol hi juga gent de totes les edats i de tota mena

Imagineu que una tarda qualsevol el vostre fill o filla adolescent us demana sortir una estona amb els amics. Una cosa la mar de normal. “On vas?”, li pregunteu. I ell respon: “a jugar a rol”. El més habitual, i ho dic per experiència personal, és que l’alarma es dispari. Pel cap passen un munt d’anècdotes llunyanes i rumors alimentats pel boca-orella i pels mitjans. Ningú, més enllà dels que hi hem jugat algun cop, en sap gaire cosa del tema. Només l’estigma negatiu que l’envolta. I com és poc habitual que els pares coneguin el tema, nosaltres avui en trenquem alguns mites. Perquè el vostre fill o filla no fa res dolent.

Comencem amb el primer i més mític: gent estranya fent coses estranyes. De cop i volta, el nostre nen normal i corrent s’ajunta amb uns freaks sàdics que es passegen de nit disfressats de vampir. Bé, podria ser. Als Estats Units ho celebren un cop l’any. En diuen Halloween i cada cop és més de moda al nostre país. Però, deixant això a banda, cal fer un parell d’aclariments.

Per començar, els jocs de rol en viu són només una part del rol. De fet, en la majoria de casos s’hi juga en una taula, com qui fa una partida al Monopoli, amb uns quants daus, papers, cartes o similars. El Màster, que és qui porta la partida (no és un líder sectari, de fet el seu paper és més similar al d’un director de teatre), és l’únic que té més material. Simplement perquè és qui construeix i guia la història.  I és que el joc de rol és, bàsicament, actuar. S’estimula la creativitat i l’espontaneïtat. Cal crear un personatge, fer-te’l teu, entendre’l i guiar-lo. Un gran esforç intel·lectual  i imaginatiu.

Continuar llegint »

Pots aconseguir resultats impressionants

Com en altres ocasions, a Educabloc.cat us volem proposar una manualitat per fer amb nens i nenes, de totes les edats, tant a casa com en els centres educatius.

Anem a fer i treballar amb porcellana freda (també se li coneix com pasta francesa).

Què és la porcellana freda? És una massa, amb una consistència semblant a la de la plastilina, amb la qual es pot treballar exactament igual que amb la plastilina o que amb l’argila. Amb l’avantatge sobre la primera, que el treball és perdurable i amb l’avantatge sobre la segona que no necessita forn, ja que l’assecat del producte final es fa en fred. És bastant més neta, a més, que l’argila i és fàcilment modelable. Aquestes qualitats fan que els nens puguin treballar-la amb facilitat, ja que simplement, ve a ser una sustituición de la plastilina per aquest nou material.

La pasta en si, la podem trobar en qualsevol comerç del ram de manualitats, en algunes zones, fins i tot, la podreu trobar ja acolorida, però, si us decidiu per comprar-la, millor que adquiriu color blanc, més avall us diré que fàcil es tenyeix, d’aquesta manera, el color serà sempre just el que vosaltres vulgueu.

Però hi ha una altra possibilitat: que vosaltres la feu. Si és aquesta la decisió, aquest treball és per a un adult o per als adolescents de la casa, sobretot si són aficionats a treball de química oa cuinar, ara, comprendreu per què això del ‘treball de química’.

Permeteu-me que us doni tres receptes per al mateix producte, una és més completa, potser, les altres més senzilla i potser més fàcils, sobretot pels materials escollits. En realitat, la diferència entre ambdues rau en això: en els materials.
Continuar llegint »

Alguns jocs interessants

Tots sabem com de moguda acostuma a ser la quitxalla. De fet, tret i que moltes vegades acabin amb la nostra paciència és bo per ells, ja que els anima i els activa. Per aquesta raó el post d’avui va dedicat a tots aquells pares que no saben què oferir als seus fills perquè encara no saben com tractar-los. Us presentem a continuació una sèrie de jocs i dinàmiques per als més petits de casa que de ben segur també us divertiran a vosaltres.

Qualsevol idea és vàlida, ja que el que intentem és que els nens vagin desenvolupant les seves habilitats, tant físiques com psicològiques, i per això hem de presentar jocs normals i corrents, però que es vagin complicant. El que és un punt clau és que tot i que a vosaltres us sembli un joc, per a ells és important i és necessari que expliqueu detingudament cadascuna de les activitats que comprèn el joc. Després, un cop el joc comenci, és tracta d’assegurar no només la diversió, també la participació dels més petits. Els hem d’animar a que aportin tot el que siguin capaços i així incentivarem el seu joc. Mentre el joc avança és important anar introduint variables o elements que facin més complicada la jugada, per tal de captar l’atenció dels més petits i anar plantejant reptes.

Com ja us he dit, val qualsevol joc, però us presento un exemple que podeu canviar al vostre gust quan així us sembli apropiat. Els típics trencaclosques poden donar molt joc. Us heu de fer amb un adequat per a l’edat dels nens, i per exemple, muntar part del puzzle i formar equips que es dediquin a acabar-lo de muntar. Els que primer ho aconsegueixin passen a una fase final on han de muntar el trencaclosques sencer, sense cap ajuda.
Continuar llegint »

Les cartes ens ajuden a sumar

Les tardes amb els nens poden fer-se estressants si són molt petits, diuen que no porten deures, o canvien una vegada i una altra de joc, sense aconseguir que res capti la seva atenció veritablement. Si ja no saps com entretenir als teus fills, i no estàs disposat que s’acomodin durant hores passivament enfront del televisor, tal vegada puguin servir-te d’ajuda les activitats que anem a proposar-vos a continuació, perquè aprenguin i repassin continguts del col·legi, de forma divertida i amena.

L’article d’avui va dedicat a consolidar, a través de jocs, una de les operacions aritmètiques més primerenques en la seva adquisició: la suma. Ens sembla important perquè la discalculia (problemes per a raonar processos matemàtics) és una dificultat que, si no es treballa, pot convertir-se en un problema que obstaculitzi l’aprenentatge d’un percentatge de nens (6-10%) en cursos superiors.

Per això, com a pare o mare pots recolzar-te en una sèrie d’exercicis a realitzar a casa, amb els quals afermar el sentit lògic dels nombres i el raonament matemàtic dels teus fills, des que són petits.

Joc de 10 surt
És vàlid qualsevol tipus de cartes que vagin numerades, almenys del 1 al 10. Es reparteixen set a cada participant, i es col·loca la resta en la taula. Cada jugador pot llançar al centre 2 cartes, amb la condició que sumeixen entre elles 10. Aquell que abans llanci totes les cartes de la mà guanya. Després d’una ronda sense tenir les cartes adequades, tots tenen una altra oportunitat de demanar una carta al seu company de la dreta, qui haurà de donar-li si la té.
Continuar llegint »

La memòria, la màquina dels nostres records

Moltes vegades ens adonem que ja no tenim la mateixa capacitat de retenció d’informació a la memòria que en anys anteriors. Fins i tot pensem que de ben petits, quan anàvem a l’escola i fins i tot a l’escola bressol, teníem més memòria que ara.

Certament, el fet d’exercitar la memòria és un procés que no hauríem d’abandonar mai en tota la nostra vida. Si es dóna el cas que de petits teníem molta més retentiva que ara no és per una altra cosa que per haver-la exercitat més.

Els infants compten amb una gran estimulació de la memòria a l’escola i a casa a través de l’adquisició de nous hàbits, de les joguines, de la televisió i els programes educatius, de les tasques de l’escola, de l’aprenentatge a classe.
Continuar llegint »