Alguns jocs interessants

Tots sabem com de moguda acostuma a ser la quitxalla. De fet, tret i que moltes vegades acabin amb la nostra paciència és bo per ells, ja que els anima i els activa. Per aquesta raó el post d’avui va dedicat a tots aquells pares que no saben què oferir als seus fills perquè encara no saben com tractar-los. Us presentem a continuació una sèrie de jocs i dinàmiques per als més petits de casa que de ben segur també us divertiran a vosaltres.

Qualsevol idea és vàlida, ja que el que intentem és que els nens vagin desenvolupant les seves habilitats, tant físiques com psicològiques, i per això hem de presentar jocs normals i corrents, però que es vagin complicant. El que és un punt clau és que tot i que a vosaltres us sembli un joc, per a ells és important i és necessari que expliqueu detingudament cadascuna de les activitats que comprèn el joc. Després, un cop el joc comenci, és tracta d’assegurar no només la diversió, també la participació dels més petits. Els hem d’animar a que aportin tot el que siguin capaços i així incentivarem el seu joc. Mentre el joc avança és important anar introduint variables o elements que facin més complicada la jugada, per tal de captar l’atenció dels més petits i anar plantejant reptes.

Com ja us he dit, val qualsevol joc, però us presento un exemple que podeu canviar al vostre gust quan així us sembli apropiat. Els típics trencaclosques poden donar molt joc. Us heu de fer amb un adequat per a l’edat dels nens, i per exemple, muntar part del puzzle i formar equips que es dediquin a acabar-lo de muntar. Els que primer ho aconsegueixin passen a una fase final on han de muntar el trencaclosques sencer, sense cap ajuda.
Continuar llegint »

Les cartes ens ajuden a sumar

Les tardes amb els nens poden fer-se estressants si són molt petits, diuen que no porten deures, o canvien una vegada i una altra de joc, sense aconseguir que res capti la seva atenció veritablement. Si ja no saps com entretenir als teus fills, i no estàs disposat que s’acomodin durant hores passivament enfront del televisor, tal vegada puguin servir-te d’ajuda les activitats que anem a proposar-vos a continuació, perquè aprenguin i repassin continguts del col·legi, de forma divertida i amena.

L’article d’avui va dedicat a consolidar, a través de jocs, una de les operacions aritmètiques més primerenques en la seva adquisició: la suma. Ens sembla important perquè la discalculia (problemes per a raonar processos matemàtics) és una dificultat que, si no es treballa, pot convertir-se en un problema que obstaculitzi l’aprenentatge d’un percentatge de nens (6-10%) en cursos superiors.

Per això, com a pare o mare pots recolzar-te en una sèrie d’exercicis a realitzar a casa, amb els quals afermar el sentit lògic dels nombres i el raonament matemàtic dels teus fills, des que són petits.

Joc de 10 surt
És vàlid qualsevol tipus de cartes que vagin numerades, almenys del 1 al 10. Es reparteixen set a cada participant, i es col·loca la resta en la taula. Cada jugador pot llançar al centre 2 cartes, amb la condició que sumeixen entre elles 10. Aquell que abans llanci totes les cartes de la mà guanya. Després d’una ronda sense tenir les cartes adequades, tots tenen una altra oportunitat de demanar una carta al seu company de la dreta, qui haurà de donar-li si la té.
Continuar llegint »

La memòria, la màquina dels nostres records

Moltes vegades ens adonem que ja no tenim la mateixa capacitat de retenció d’informació a la memòria que en anys anteriors. Fins i tot pensem que de ben petits, quan anàvem a l’escola i fins i tot a l’escola bressol, teníem més memòria que ara.

Certament, el fet d’exercitar la memòria és un procés que no hauríem d’abandonar mai en tota la nostra vida. Si es dóna el cas que de petits teníem molta més retentiva que ara no és per una altra cosa que per haver-la exercitat més.

Els infants compten amb una gran estimulació de la memòria a l’escola i a casa a través de l’adquisició de nous hàbits, de les joguines, de la televisió i els programes educatius, de les tasques de l’escola, de l’aprenentatge a classe.
Continuar llegint »

És important relacionar-nos amb el nostre entorn

Quan parlem d’habilitats socials, de socialitzar-nos amb el nostre entorn…sembla que sempre ens referim a la vida adulta. Tanmateix, les conegudes habilitats socials s’han d’iniciar inexcusablement des de la petita infància per tal que creixem amb elles i ens poguem relacionar amb el nostre entorn correctament.

Així doncs, aquestes conductes relacionades amb la socialització s’han de treballar tant a casa com a altres espais educatius del nen des dels seus primers mesos de vida i durant cada etapa evolutiva. Com? Avui us oferim alguns jocs i dinàmiques interessants per tal d’estimular aquestes habilitats.

Per exemple, una habilitat social està molt lligada a l’empatia, de la qual hem parlat anteriorment a Educabloc. Per a treballar-la, ja des de petits, a partir dels 7 anys, podem realitzar algun joc de rol o roll-playing en el qual l’infant s’hagi de posar en el lloc d’algun dels seus companys. Per exemple, si a un infant no li agrada que un altre li faci la guitza contínuament, podem fer la situació a la inversa mitjançant un joc de rol perquè l’altre tingui aquesta sensació.
Continuar llegint »

El grup no es coneix en els primers dies

A educabloc.cat seguim oferint-vos, a més d’articles de reflexió o de projectes interessants, alguns recursos per anar fent un calaix interessant en la vostra acció educativa amb infants i joves. Avui us presentem una de les moltes dinàmiques de grup en forma de joc que hi ha, un clàssic sobretot a l’educació en el lleure.

El Pistoler -nom per una altra banda una mica violent- dóna nom a un joc de presentació molt interessant quan tenim un grup de 10 o més persones que tot just comencen a interactuar i no coneixen pràcticament ni els noms dels seus propis companys.

Aquest joc consisteix a fer un exercici de memòria per tal d’aprendre tots els noms, a l’hora que trenquem el gel i comencem a agafar certa confiança amb la resta del grup. El joc és molt senzill. En primer lloc cal que tots els infants es posin en rotllana, sempre de peu. Demanarem un voluntari -com no es coneixen potser costa una mica que surti voluntàriament i l’hem d’escollir- que es posarà al centre de la rotllana.

Un cop estigui situat, tancarà els ulls i començarà a fer voltes amb el braç estirat assenyalant al seu davant. Quan vulgui s’aturarà i aleshores hi haurà una persona que serà assenyalada. Aquesta ha d’ajupir-se i, aleshores, els altres dos companys hauran de ‘disparar-se’ a l’hora que diuen el nom de l’altre, cosa complicada quan no sabem massa bé els noms encara.

El més ràpid seguirà al joc i l’altre s’ajupirà i quedarà eliminat. Les eliminacions provocaran que cada cop tinguem a algú diferent als nostres costats i haurem d’anar recordant tots els noms si volem avançar al joc. Sense cap dubte, si aconseguim que funcioni amb rapidesa pot arribar a ser molt divertit, es poden confondre noms o dir malament i arribar a situacions gracioses que afavoriran el bon ambient.

A més, el joc compta amb altres variants també interessants. Una consisteix en un duel individual entre els pistolers. Per a això farem dues fileres que es posaran una d’esquena a l’altre i separades a uns 10 metres. L’animador de l’activitat agafarà dues persones i les aproparà al centre fins que es toquin d’esquena. Aleshores començarà a comptar passos, fins a cinc, i un cop es facin els dos participants donaran la volta i faran com a l’anterior versió. És una variant més individualitzada i potser més llarga que l’anterior.

Amb jocs com aquest i altres que explicarem en propers posts podem trobar moltes interaccions inicials interessants entre el grup, que estarà encara en una primera fase de confiança i coneixença.

Foto: Grup de nens per Trenton Schulz a Flickr

La teranyina ens ajuda a conèixer-nos

Avui us explicarem una de les moltes dinàmiques que tant poden servir per a utilitzar dintre de l’aula com per a qualsevol excursió, colònies, campaments, convivències, amb grups de nens i joves. En aquest cas volem parlar-vos del joc de la teranyina, que serveix principalment perquè els participants es coneguin en el seu primer dia.

Sempre que expliquem dinàmiques d’aquest tipus ens remetrem a la fórmula habitual i més pedagògica per a presentar-la i programar-la. És per això que primer mostrarem els objectius, després la dinàmica, després el material necessari i, si convé, la temporització.

Objectius (no els de l’educador, sinó els quals pretenem per al nen/a):
-Conèixer a la resta del grup amb el qual compartirem el pròxim curs o els pròxims dies. -Crear un clima agradable on comenci a fluir la comunicació entre els participants.
Continuar llegint »

Hi ha molts exercicis per treballar la memòria

“Passa’m les… les… per a tallar”, “Com es diu aquest…sí home aquest senyor…”. Si es viu aquesta escena de forma freqüent, sense ànims d’alertar ni dramatitzar, és convenient que com a mínim ens disposem a exercitar la memòria.

Tenir dificultat per a trobar la paraula adequada, no recordar el nom d’algú quan veiem una cara, o emprar més temps que abans per a dir el nom d’una eina quotidiana, és més que raó suficient per a aturar-se i començar a reflexionar seriosament sobre la necessitat d’entrenar la nostra memòria.

És cert que davant determinades circumstàncies d’estrés o ansietat, la nostra ment està tan saturada que és fàcil tenir més errors de memòria, atenció o llenguatge. També és cert que amb l’edat, la fluidesa verbal i la capacitat d’emmagatzemar informació per a després accedir a ella es va limitant. Però tot això no és per a lamentar-nos, sinó per a ser-ne conscients de que allò que no exercitem s’atrofia, i que la memòria es pot reeducar.
Continuar llegint »

Foto: mikebaird a Flickr

Què passaria si em posés en lloc d’un altre? Què passaria si el noi més popular de la classe hagués d’interpretar el paper del seu company que pateix bullying i no és acceptat per la resta? Què passaria si durant 10 minuts la noia que té problemes d’obesitat es convertís en una líder en positiu? Què passaria si el nen que treu males notes passés a ser qui té les millors? Tot això pot passar a un joc de rol.

En moltes ocasiones, en pensar en els jocs de rol ens ve al cap el típic joc en el qual els adolescents es disfressen de guerrers o d’homes vinguts de les galàxies i surten a buscar villans. Però el joc de rol també és una dinàmica que es pot desenvolupar en una classe, en una tutoria, en uns campaments, en un seminari per a professors o en qualsevol trobada educativa.
Continuar llegint »