El procés d’adquisició del llenguatge dels nadons és fascinant. Observar com dia rere dia els petits aprenen alguna paraula nova i la introdueixen al seu vocabulari sense problemes és quasi diví i per mi, deixa constància de la meravella que som els éssers humans, de les enormes capacitats que tenim. Tot i així, per poder desenvolupar-les hem necessitat que passessin molts mil•lennis i em passat per molts estadis.
Les capacitats d'aprenentatge que tenim quan som nadons no les tornarem a tenir mai més
Els nens aprenen a parlar gràcies al context cultural que els envolta, un humà que no hagi tingut cap contacte amb una altra persona durant la seva vida no sabrà comunicar-se, per això, l’entorn de les persones, sobretot els primers anys de vida, és essencial i determinant. A les cultures occidentals tenim el costum de parlar d’una forma especials als nens petits: accentuem les melodies prosòdiques, vocalitzem d’una forma exagerada i repetim els conceptes moltes vegades, aquesta forma de parlar és el maternés (de l’anglès motherese). És evident que durant els primers mesos de vida el significat d’allò que es diu a un nadó no té cap sentit per ell; les paraules i els significats els hi són encara estranys. Però les pautes per mantenir un diàleg, com són els torns de paraula, poc a poc van recalant en ell, els va interioritzant. Això és gràcies a que els pares quan li parlen, el tracten com si fos un interlocutor més, com si entengués allò que li estan dient. Quan li diuen alguna cosa ell respon amb potades i sorollets i de seguida se n’adona que si ho fa desencadena una resposta automàtica en els pares, que tornen a parlar-l’hi. Amb un exemple segur que queda més clar:
¿És positiu el bilingüisme o una forma de complicar els estudis dels nens?
Escoltar a les noticies, els diaris, als polítics, als professors i pares parlar del bilingüisme és ja un fet habitual. La diversitat d’opinions és molt dispar pel que l’acord sembla ser, encara, molt llunyà. Uns creuen que amb una sola llengua n’hi ha més que suficient, d’altres lluiten per siguin dues les llengües que configurin la base de la formació dels nens; d’altres, en canvi creuen que amb dues llengües no n’hi ha prou, i que hauríem d’anar més enllà. Davant aquesta onada d’opinions i judicis s’intenta arribar a un punt comú, un punt que finalment no convenç a ningú.
Estem presenciant la introducció del sistema bilingüe a les escoles, d’aquesta forma la segona llengua d’estudi passarà de ser objecte d’estudi en una sola assignatura (anglès, francès, alemany…) a convertir-se en llengua vehicular; es a dir, a transportar continguts d’àmbits variats, com el coneixement del medi o les matemàtiques.
Els estudis confirmen que aquesta és, precisament, l’única forma d’aconseguir una competència acceptable en una llengua; per això, els avantatges i inconvenients es configuren a parts iguals. Per un costat, i dins el quadre dels avantatges trobem:
•Increment del nivell de competència de l’alumne en la segona llengua, ja que en convertir-se en llengua vehicular s’adquireix completament
•Possibilitat de dominar el segon idioma al mateix nivell que un parlant natiu
•Enriquiment social i cultural
•Facilitat per adquirir nous idiomes Continuar llegint »
Aprendre una llengua ja sabem que no és una tasca fàcil. Els intents fallits a l’hora d’aconseguir parlar un idioma estranger són molt constants. Els anys dedicats a l’estudi també son nombrosos. D’entrada doncs, sembla que aprendre una llengua nova sigui com una carrera d’obstacles llarga i difícil que no sempre podem guanyar. Ens falta temps per anar a l’acadèmia, ens falta temps per practicar l’expressió oral… Però tot això no és del tot cert perquè amb esforç i la metodologia encertada podem aconseguir guanyar molt nivell en menys temps del que ens esperàvem. I és en aquest camp on la Universitat Oberta de Catalunya, mitjançant la seva Escola de Llengües, ha començat a canviar els paradigmes en l’aprenentatge d’una llengua nova: en la metodologia.
Sembla mentida que sense sortir de casa puguem ser capaços de practicar un idioma nou en totes les seves competències (oral, gramatical, escrita…) i a més a més, ho fem de manera més eficaç. Sembla mentida, però és així. L’aparició de la web 2.0 va comportar que la UOC pogués disposar de les xarxes i les eines que ens permeten avui exercitar totes aquestes competències imprescindibles per tal d’adquirir el domini d’una llengua estrangera. Fins a tal punt, que l’Escola de Llengües de la Universitat Oberta de Catalunya ja imparteix classes de llengua totalment virtuals a més de 7.000 estudiants per semestre.
Les llengües ofertades són: l’anglès, el francès, el xinès, el japonés, l’alemany i el català. Les quatre primeres s’ofereixen també a les persones que cursen alguna carrera a la UOC, mentre que el català i l’alemany es reserven per aquells ciutadans interessats en el servei que no estaven prèviament vinculats amb la universitat. Per tal de matricular-se als cursos de llengua no és necessari tenir de cap titulació acadèmica. Els únics requisits són: disposar d’un ordenador amb connexió a internet de banda ampla, tenir un casc que porti auriculars, micròfon i webcam, i comprovar que el PC tingui prou potència per a suportar vídeoconferències. Això és tot.
L’aprenentatge de llengües és tant important en la nostra societat actual, que d’entre les matèries en que els espanyols desitjarien formar-se, les llengües ocupen una meritòria segona posició, només per darrere de la informàtica. A més, la flexibilitat que ofereix l’aprenentatge virtual s’ha convertit en una condició essencial per als estudiants, ja sigui per a poder fer compatible l’àmbit formatiu amb el calendari laboral o familiar, o perquè aquesta ja es considera la forma més econòmica i eficaç d’adquirir nous coneixements.
Un altre punt a favor de la formació que ofereix la UOC és que els certificats expedits per aquesta universitat gaudeixen de reconeixement internacional, tal i com ho fan poques institucions acreditades. Això és així perquè al mateix temps que el sistema de llicenciatures i diplomatures s’adaptava a Bolonya per tal de generalitzar la pràctica de totes les competències, les assignatures de llengües també es van adaptar al Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües. Un marc que defineix amb precisió les competències que l’alumne ha d’haver adquirit en cadascun dels sis nivells proposats i on la gramàtica i el vocabulari esdevenen mers mitjans per tal de perfeccionar les competències comunicatives.
Els certificats expedits per l'Escola de Llengües de la UOC tenen reconeixement internacional
Però, el que us estareu preguntant és: “Com es fa per estudiar llengües a la UOC?”. Doncs és molt senzill. Partint de 15 anys d’investigació en l’àmbit de l’ensenyament virtual d’idiomes, l’Escola de Llengües de la UOC ha incorporat els avanços tecnològics per tal de facilitar a l’aprenent la pràctica oral de l’idioma. Un exemple de les activitats proposades són intervencions orals de 1 o 2 minuts, en les que cada estudiant ha de respondre de manera separada a la tasca del professor, utilitzant vocabulari, gramàtica, pronunciació i fluïdesa. Un exercici d’expressió oral que es duu a terme amb Langblog, un audioblog desenvolupat en la pròpia UOC que permet dur a terme aquest tipus de tasques.
Les conferències mitjançant l’Skype són un altre exemple dels exercicis desenvolupats per la UOC, on, aquesta vegada, els alumnes han de participar en l’activitat de forma simultània. Una parella o petits grups d’estudiants han de resoldre una tasca conversant entre ells. Un cop enregistrada, el professor avalua la conferència i remet comentaris individuals i col·lectius a cadascun dels estudiants.
L’aprenentatge d’idiomes a l’Escola de Llengües de la UOC s’inicia semestralment. És a dir, de setembre a gener i de febrer a juny. Els períodes de matrícula corresponents són de maig a juliol i de novembre a gener. D’aquesta manera, estem en període de matrícula oberta però ja queden pocs dies perquè finalitzi, així que si hi esteu interessats hauríeu de formalitzar la vostra inscripció al web de l’@teneu universitari com més aviat millor.
Quant al temps que cada estudiant ha de dedicar a l’estudi, cal dir que malgrat l’aprenentatge virtual té l’avantatge de la flexibilitat horària, l’aprenent ha de ser conscient que segons el nombre de credits que estigui cursant haurà de dedicar per cada curs entre 8 i 12 hores setmanals per a poder-lo seguir amb èxit i el que és més important, aprendre de manera àgil i eficaç. En general, l’Escola recomana mantenir un ritme constant de treball al llarg de tot el curs acadèmic i connectar-se a l’aula cada 48 hores aproximadament.
Per aprendre una llengua estrangera aquesta a de convertir-se en llengua vehicular
L’estudi de llengües estrangeres, sobretot de l’anglès, està molt de moda últimament. En un món globalitzat en el que les empreses i institucions estan assentades arreu del món és molt important saber llengües i poder establir bones vies de comunicació; l’anglès és la llengua global per excel•lència i per això el seu nombre de parlant està augmentant dia rere dia. Actualment a qualsevol feina demanen un mínim de nivell d’anglès.
De fet, des de la mateixa escola es comença a ensenyar la llengua global tot i que els resultats, la majoria de vegades, no siguin els esperats. I és precisament aquest tema el que m’agradaria tractar en aquest post: Perquè els nens quan acaben l’ensenyança obligatòria i després d’haver tingut una classe d’anglès des dels sis anys no arriben al nivell de First? L’explicació i solució està en la metodologia d’ensenyança. A diferència d’altres assignatures com la història o la geografia, l’ensenyança d’una llengua no té continguts enciclopèdics; és a dir, que l’alumne no pot trobar-los fora de l’àmbit escolar. Per aprendre una llengua es necessita un professor que acompanyi a l’alumne en el doble procés: d’aprenentatge i d’adquisició; i és que al final dels estudi no només s’espera que el nen o nena sigui capaç d’entendre la llengua sinó d’expressar-se en la mateixa. Continuar llegint »
Abecedari demostratiu fet per Juan Pablo Bonet el 1620
Contràriament al que creu la gran majoria de gent no existeix un llenguatge de signes universal. Cada regió té, de la mateixa forma que una llengua oral, un llenguatge de signes. A Espanya n’existeixen dos oficials: el llenguatge de signes espanyol i el català. El primer està estès per tota la península ibèrica i el segon per Catalunya. Per això, és absurd pensar que dues persones que parlin amb la llengua del signes s’entendran irremediablement, la comprensió dependrà de la llengua que parlin, de la mateixa manera que passa amb la comunicació oral.
Mentre que amb el llenguatge oral la relació que s’estableix és mitjançant un canal auditiu, la llengua de signes ho fa per un canal visual i espacial. En termes lingüístics la llengua de signes és tan rica i complexa com qualsevol altra llengua ja que disposa de tots els components lingüístics necessaris. Per això i trencant també algun que altre mite, la llengua del signes es considera i de fet és una llengua completament autònoma de l’oral. No es basa en lletrejar les paraules sinó que té una simbologia pròpia.
Pel que fa a l’escriptura d’aquesta llengua, el llenguatge dels signes no s’escriu ja que les persones sordes solen escriure i llegir seguint les pautes de la llengua oral. Tot i així, hi ha hagut propostes per desenvolupar sistemes de transcripció de la llengua de signes, provinents sobretot del món acadèmic, però totes tenen deficiències en el moment de captar tots els trets físics que utilitzen les llengües de signes, així que cap ha tingut una bona acollida. Continuar llegint »
Ara és moda aprendre idiomes. De fet, és gairebé una necessitat. Deixant a banda l’omnipresent anglès, cada cop són més els que es llancen a l’estudi de llengües com l’alemany, el francès o l’italià. O fins i tot de més exòtiques, com el japonès, el coreà, el polonès o el rus. El primer que cal fer quan volem estudiar un idioma és, òbviament, trobar on fer-ho. I llavors comencen els problemes, doncs la majoria d’escoles privades són molt cares i el procés d’aprenentatge no el marca l’escola sinó l’alumne. Malgrat que això pot semblar una bona idea, alenteix el ritme de la classe. En definitiva, s’aprèn menys en més temps.
És per això que cada cop hi ha més gent que opta per l’Escola Oficial d’Idiomes. Surt molt millor de preu, doncs la suma de matrícula i material no acostuma a superar els 200 euros per a un any sencer, i assegura a l’alumne un nivell d’ensenyament elevat. De fet, les EOI són les úniques autoritzades a atorgar certificats oficials no universitaris. El ritme és intens, sobretot si s’opta per l’avaluació continua (entre quatre i sis hores setmanals), però els resultats són òptims.
Fins ara els cursos de les EOI s’estructuraven en Cicle elemental (3 o 4 anys, depenent de l’escola i l’idioma) i Cicle Superior (2 anys). No obstant això, la recent reforma de la Llei Orgànica d’Educació, adaptada a la normativa europea, divideix els estudis en tres nivells: Bàsic, Intermedi i Avançat. Aquest canvi ha fet que algunes Escoles Oficials ampliïn el període de formació a sis anys, malgrat que alguns idiomes -com ja hem vist si fem comptes- sempre s’han cursat en aquest temps per qüestions de dificultat.
Galanet et permet comunicar-te amb gent d'altres països sense haver de canviar d'idioma
Cada cop està més de moda, sobretot entre estudiants universitaris, participar en intercanvis lingüístics amb gent d’altres països, ja sigui per practicar una llengua que no fem servir gaire com per aprendre’n una de nova. Doncs bé, arrel d’aquest fenomen, han sorgit diverses plataformes online que permeten fer aquests intercanvis a través de la xarxa. Avui us en presentem una d’especialitzada en llengües romàniques: Galanet.
Nascuda com un projecte més aviat universitari, aquesta xarxa té com a objectiu final, en un principi, realitzar un dossier de premsa en col·laboració amb membres d’empreses o centres educatius estrangers. A nivell pràctic, però, és una oportunitat de participar en un fòrum de diàleg en el que persones que parlen una o diverses llengües romàniques (català, castellà, gallec, portuguès, francès o italià) es comuniquen en el seu idioma amb gent d’altres indrets. La intenció és, doncs, desenvolupar la nostra capacitat d’entendre llengües que comparteixen una mateixa arrel sense necessitat de recórrer sempre a l’anglès.
Galanet s’estructura en sessions, i cada sessió té un determinat nombre de participants, sovint dividits en grups segons la procedència i el centre educatiu o empresa. Aquestes sessions poden ser de diversos temes, però solen ser molt genèriques. I és que són els mateixos participants els que, a través del fòrum, debateixen i decideixen amb els companys i companyes el tema que tractaran. Tot i que pot semblar una mica feixuc, en realitat és molt amè. La llibertat de temes és gairebé total, la qual cosa facilita que sovint el fòrum es converteixi en tot un intercanvi cultural, interessant i productiu, i fins i tot en una font de futures amistats.
Estudiar idiomes s’ha convertit en una eina educativa molt potent en els darrers anys. L’obertura de fronteres, la globalització, les oportunitats de molts joves per estudiar a altres països mitjançant beques com Erasmus, els viatges d’intercanvi entre escoles… fan que els idiomes prenguin cada cop més rellevància.
Entre tots ells, l’anglès es considera l’idioma que vehicula el món en molts sentits, essent la principal llengua que ens caldrà per a socialitzar-nos en qualsevol indret, per a parlar de negocis, per a escriure’ns un email…
L’anglès, a més, no només ens servirà per a millorar la nostra formació i educació, o relacionar-nos amb la gent, també és una eina essencial per a apropar-nos a la cultura, al coneixement d’altres civilitzacions, cultures, tradicions, etc,.
Per tal d’aprofitar totes les potencialitats educatives de l’anglès us donem a conèixer aulaingles.es, un projecte que fomenta l’aprenentage de l’anglès a l’extranger sota una filosofia molt clara. Continuar llegint »
Afegir a Del.Icio.Us
