
Un exemple de videojoc educatiu
Són molts els pares que estan completament en contra de comprar videojocs als seus fills. Consideren –i tot gràcies a les notícies que acostumen a donar-se en determinats mitjans de comunicació- que els videojocs no són educatius. Creuen que part del plantejament d’aquests es basa en la violència, en la representació d’uns rols equivocats amb la vida real, etc. però probablement es deu a la desinformació que hi ha sobre aquest sector.
Un videojoc pot proporcionar als nostres fills una gran manera de passar el temps i a més, servir com a via educativa. Principalment opino que la majoria d’estudis que conflueixen amb què la canalla és una víctima davant de certs videojocs es troben completament equivocats. La majoria de nens saben perfectament que no poden anar pel carrer disparant a tothom, és com si de cop i volta qualsevol organisme considerés que jugar a “polis i cacos” és nociu per la canalla, perquè incentiva l’agressivitat entre els més petits. L’educació ve per moltes parts, no només pels jocs. Els pares han de ser conscients del tipus d’entorn del seu fill i saber que la socialització també depèn de moltes altres “institucions”. L’escola, els amics, les activitats extraescolars…
Així que considero que els videojocs no són gens nocius pel desenvolupament del nen i per aquesta raó us dono una sèrie de jocs per a regalar als més petits. Nintendo, amb DS i Wii ha arribat a un sector poblacional molt ampli, ja que gràcies a aquestes plataformes arriba a tots aquells que no només volen passar l’estona mentre juguen a la consola. Aquest jocs són vàlids tant per nens com per adults, només cal que qui triï el joc es sàpiga ajustar a les necessitats del futur jugador. Per exemple, Brain Training de Nintendo DS és un videojoc educatiu. És per a públic adult i en resum, és tracta d’una mena d’entrenament cerebral on els jugadors van millorant les funcions cerebrals per tal de mantenir-lo ben jove.
Continuar llegint »