Galanet et permet comunicar-te amb gent d'altres països sense haver de canviar d'idioma

Cada cop està més de moda, sobretot entre estudiants universitaris, participar en intercanvis lingüístics amb gent d’altres països, ja sigui per practicar una llengua que no fem servir gaire com per aprendre’n una de nova. Doncs bé, arrel d’aquest fenomen, han sorgit diverses plataformes online que permeten fer aquests intercanvis a través de la xarxa. Avui us en presentem una d’especialitzada en llengües romàniques: Galanet.

Nascuda com un projecte més aviat universitari, aquesta xarxa té com a objectiu final, en un principi, realitzar un dossier de premsa en col·laboració amb membres d’empreses o centres educatius estrangers. A nivell pràctic, però, és una oportunitat de participar en un fòrum de diàleg en el que persones que parlen una o diverses llengües romàniques (català, castellà, gallec, portuguès, francès o italià) es comuniquen en el seu idioma amb gent d’altres indrets. La intenció és, doncs, desenvolupar la nostra capacitat d’entendre llengües que comparteixen una mateixa arrel sense necessitat de recórrer sempre a l’anglès.

Galanet s’estructura en sessions, i cada sessió té un determinat nombre de participants, sovint dividits en grups segons la procedència i el centre educatiu o empresa. Aquestes sessions poden ser de diversos temes, però solen ser molt genèriques. I és que són els mateixos participants els que, a través del fòrum, debateixen i decideixen amb els companys i companyes el tema que tractaran. Tot i que pot semblar una mica feixuc, en realitat és molt amè. La llibertat de temes és gairebé total, la qual cosa facilita que sovint el fòrum es converteixi en tot un intercanvi cultural, interessant i productiu, i fins i tot en una font de futures amistats.

Continuar llegint »

Estudiar un master és una bona oportunitat

Tal i com està el mercat laboral és important aportar alguna cosa diferent al nostre currículum i què millor que uns estudis superiors com són els màsters. Segurament que la majoria de vosaltres esteu buscant feina, però cada cop el món laboral s’està fent més i més complicat, a la vegada que exigent. Feia uns anys ens semblava -com a mínim a mi- que a les pel·lícules americanes el tema del treball s’exagerava, és a dir, conceptes com la competitivitat, l’estrès o la falta de vida familiar eren l’eix central de moltes pel·lícules. Temes que abans ens resulaven aliens ara marquen la quotidianitat de les nostres feines, i és que la cultura del treball americana ha arribat al nostre país i marca la nostra vida com mai ho havia fet abans.

Per tal de fer front a aquesta dinàmica laboral és necessari, tal i com abans us comentava, que aporteu coses diferents al currículum i així marcar la diferència amb els vostres competidors en matèria laboral. Un màster ofereix la possibilitat de millorar els aspectes genèrics que aprenem al llarg de les nostres diplomatures o llicenciatures, és a dir, podem centrar-nos en aspectes més concrets pel que fa a la nostra especialitat. D’aquesta manera podem arribar a ser experts en alguna determinada matèria i aportar el que realment es necessita a l’àmbit laboral en el que ens movem.

D’altra banda, els màsters són estudis superiors que es diferencien de la resta perquè són específics. L’objectiu principal és aprofundir dins d’una branca del saber genèric. No només es tracta d’aprendre, també és necessari convertir-se en expert de la matèria en qüestió. Aquesta necessitat de saber més, és la que contempla el nou pla d’estudis d’àmbit europeu, ja que gràcies als màsters els alumnes que així ho considerin poden continuar i optar per doctorar-se en una especialitat. Fa uns anys per a pertànyer a la vida intel·lectual universitaria i ser doctor, era necessari passar per un munt de tràmits, cursos i mil històries més, que ara s’escurcen per fer més fàcil la incorporació dels joves -i no tan joves- dins d’aquest àmbit intel·lectual i laboral.
Continuar llegint »

Cal conèixer molt bé l'estat de creixement del nadó

Un nadó sempre ens desperta tendresa per la seva innocència. És un ésser que està a les portes de tot un procés de construcció, algú vulnerable, indefens, que no disposa de recursos suficients per a valdre-se per si mateix. Només néixer tot just conta amb el plor per a procurar l’atenció de la seva mare, la succió per a alimentar-se, i el reflex de tancar les mans per a aferrar-se a alguns objectes. En comparació d’altres éssers vius la diferència és abismal, doncs la majoria de les espècies, excepte la humana, triguen molt menys a madurar i a ser autònomes.

Però aquesta major dependència del nadó pel que fa als pares, lluny de ser una mica negatiu, suposa un benefici a la llarga, perquè li permet disposar de més temps per a desenvolupar tot el seu potencial. Tots aquests anys d’infància dotaran al cervell de la flexibilitat necessària per a arribar a autèntics assoliments. El fet de néixer sense finalitzar significa que gran part de les habilitats motrius i cognitives les podrà anar aprenent, i això jugarà al seu favor quan hagi d’adaptar-se a un ambient canviant i imprevisible.

I és en aquest espai reservat a l’aprenentatge on cobra sentit l’estimulació precoç, un conjunt de mitjans, tècniques i activitats amb base científica que, aplicades de forma sistemàtica i seqüencial, potencien determinades funcions cerebrals en un context pedagògic i lúdic. Aquesta opció educativa es pot proposar a qualsevol nen des del seu naixement fins als 6 anys. No és alguna cosa, com erròniament es pensa, exclusivament destinat als quals presenten dificultats d’aprenentatge o retards en el desenvolupament. Si bé per a aquests últims es fa indispensable, no per això resulta menys beneficiós per als nens sans.
Continuar llegint »

Aulaingles.es manté un discurs molt educatiu

Estudiar idiomes s’ha convertit en una eina educativa molt potent en els darrers anys. L’obertura de fronteres, la globalització, les oportunitats de molts joves per estudiar a altres països mitjançant beques com Erasmus, els viatges d’intercanvi entre escoles… fan que els idiomes prenguin cada cop més rellevància.

Entre tots ells, l’anglès es considera l’idioma que vehicula el món en molts sentits, essent la principal llengua que ens caldrà per a socialitzar-nos en qualsevol indret, per a parlar de negocis, per a escriure’ns un email…

L’anglès, a més, no només ens servirà per a millorar la nostra formació i educació, o relacionar-nos amb la gent, també és una eina essencial per a apropar-nos a la cultura, al coneixement d’altres civilitzacions, cultures, tradicions, etc,.

Per tal d’aprofitar totes les potencialitats educatives de l’anglès us donem a conèixer aulaingles.es, un projecte que fomenta l’aprenentage de l’anglès a l’extranger sota una filosofia molt clara.
Continuar llegint »

Els infants poden prendre petites responsabilitats

El més gran desig d’un pare o mare és que el seu fill sigui feliç. Per a això, l’educació té un paper fonamental, perquè per a que es converteixi en un ésser realitzat i complet, ha d’anar aprenent a valer-se per sí mateix, a sentir-se autònom i a guanyar en responsabilitat. En aquest aspecte, els pares i adults que integren el món afectiu del nen es converteixen en els primers i principals educadors, que li donaran uns referents per a relacionar-se amb ell mateix i amb la resta.

No existeix una fórmula màgica per a educar infants responsables, però sí els podem anar formant poc a poc en el compromís i l’entrega, sense pretendre que siguin adults en cos de nens. Per exemple, intentant que des de petits s’encarreguin, dins de les seves possibilitats, de participar en la preparació del menjar, l’organització d’una maleta, la motxilla i el material escolar, de portar les seves claus de casa, de recollir la taula, de preguntar el preu de les coses a la botiga, d’ajuda en la cura dels germans petits, etc,.

Per a que col·laborin, prenguin partit de les seves coses, i siguin actius, no cal recórrer necessàriament a llargs sermons sobre normes, dels quals moltes vegades desconnecten. Sempre mitjançant jocs o activitats grupals de reflexió, no només es fa més amè, sinó que es mostren més receptius a entendre els seus deures i obligacions.
Continuar llegint »

La empatia, clau per entendre a l'altre

L’interès per la intel·ligència emocional, que creix a passos de gegant fent-se un forat entre la quantitat de competències intel·lectuals que engloben la intel·ligència mental, està afavorint el fet que a les escoles infantils es parli d’expressió emocional, habilitats socials, empatia, escolta activa, etc,. tant com de psicomotricitat o adquisició del llenguatge.

Pocs dubten ja de la importància d’entrenar els nens, des que són petits, en aquestes aptituds emocionals, que seran la base d’una sana autoestima, unes relacions interpersonals adequades, i el saber treballar en equip. Potser el repte segueix sent trobar una metodologia educativa, que pemeti formar en aquestes habilitats socials als nens des de petits, adaptant-ho al raonament concret de la seva etapa evolutiva, i sense perdre de vista l’aspecte lúdic del joc educatiu que tant caracteriza l’ensenyament infantil.

Avui ens volem referir a l’empatia, la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre, d’entendre les seves emocions. La manera més fàcil de conèixer els estats emocionals de les persones és a partir d’allò extern: el seu rostre, gestos, comportaments. Un cop els identifiquem, podem fer el pas d’empatitzar amb ells, recordant altres circumstàncies en les quals nosaltres ens haguem sentit igual.
Continuar llegint »

L'ortografia, un aprenentatge clau

Un dels grans problemes amb els quals ens trobem en l’ensenyament és la gran quantitat de faltes d’ortografia dels alumnes. No hi ha discussió en aquest punt, una bona ortografia és la base d’un text ben escrit i cal tenir en compte que, en la majoria d’ocasions, ens comuniquem per escrit.

Així doncs, el problema de l’ortografia no és tansols un problema escolar, va més enllà, pertany a la vida: cartes, currículum, sol·licituds, instàncies, treballs d’investigació, resolucions judicials, escrits policials, denúncies… tot va per escrit. Tot hauria d’estar impecable en el que a ortografia es refereix. És cer que, actualment, els processadors de text incorporen eines ortogràfiques, però, de vegades, no és suficient.

Tradicionalment l’ortografia s’ha ensenyat a través d’una sèrie de normes que apreníem de memòria i una sèrie de dictats que ens feien repetir una i altra vegada. Qui no recorda aquell llibret que més d’un escolar ha tingut a les seves mans: La breve ortografía escolar de Bustos Sousa, en el qual amb 49 regles d’escriptura i 127 exercicis hi havia tota la normativa de la RAE sobre ortografia.
Continuar llegint »

Foto: mikebaird a Flickr

Què passaria si em posés en lloc d’un altre? Què passaria si el noi més popular de la classe hagués d’interpretar el paper del seu company que pateix bullying i no és acceptat per la resta? Què passaria si durant 10 minuts la noia que té problemes d’obesitat es convertís en una líder en positiu? Què passaria si el nen que treu males notes passés a ser qui té les millors? Tot això pot passar a un joc de rol.

En moltes ocasiones, en pensar en els jocs de rol ens ve al cap el típic joc en el qual els adolescents es disfressen de guerrers o d’homes vinguts de les galàxies i surten a buscar villans. Però el joc de rol també és una dinàmica que es pot desenvolupar en una classe, en una tutoria, en uns campaments, en un seminari per a professors o en qualsevol trobada educativa.
Continuar llegint »

Acostumem a dir que els videojocs no acaben de ser l’entreteniment ideal per als infants i adolescents: els distreuen, els aïllen de les relacions familiars i socials i la majoria acaben desenvolupant comportaments violents. Molts experts i educadors diuen que és impossible que treballin la seva imaginació i la seva creativitat si passen tot el dia davant d’un videojoc.

Tanmateix, fa més d’un any que no parem de rebre elogis del joc Brain Training de Nintendo DS, un passatemps mental molt interessant per a tota la família. És apte per a tots els públics i els nens poden treballar la seva memòria, així com la gent gran, sobretot aquells amb principis o diagnosi d’Alzheimer.
Continuar llegint »

Foto: Silenceofnight a Flickr

Com si d’una llegenda es tractés, alguns escolars arriben als cursos superiors arrossegant un vell rebuig a determinades assignatures que han etiquetat des de l’educació infantil com a “més difícils o insuperables”. Aquestes matèries acostumen a ser l’anglès, la llengua i les matemàtiques, quan si ho pensem precisamente són els tres pilars bàsics de l’ensenyament reglat que els acompanyarà durant anys, siguin quins siguin els seus estudis. D’aqui la importància de trobar una metodologia efectiva i estimulant per a que des de petits es sentin motivats a aprendre el llenguatge de les lletres i els números.

Doncs bé, avui ens centrarem en una de les operacions matemàtiques amb les quals hauran d’estar familiaritzats: la multiplicació. Pot adquirir-se més fàcilment si l’instrument didàctic que emprin tant docents com pares té components lúdics que fan de l’aprenentatge un joc més amb el qual gaudir i ampliar coneixements.

Si les taules de multiplicar s’ensenyen únicament per mitjà de memorització mecànic, el nen no només acabarà avorrint-se abans, si no que els resultarà més complex i estarà subjecte a que la memòria li jugui una mala passada.

Per això cal procurar que es converteixi en un procés interactiu que pugui comprendre abans tot. Per això algunes de les pautes que poden afavorir són:

-Segons els pedagogs, l’ordre ideal per aprendre les taules de multiplicar és el següent: taula de l’1, 2, 3, 4, 10, 9, 5, 6, 8 i finalment el 7.
-Per aprendre la taula del 9 es pot emprar el següent joc. S’obren les dues mans amb tots els dits extesos i amb les palmes de les mans a la vista cap a dalt. El dit polze de la mà esquerra representa l’1, l’índez el 2, el mitjà el 3, l’anular el 4, el petit el 5 i així fins arribar al polze de l’altra mà que representa el 10. El mètode consisteix a tenir en compte el número que es multiplica per 9. Exemple: 9×4. Se li demana al nen que doblegui el dit número 4. el resultat de la multiplicació sempre serà la quantitat de dits que queden a la dreta del dit doblegat, seguit de la quantitat de dits que queden a la dreta del dit doblegat. En aquest cas el 3 i el 6, 36.
-Un altre truc per a reforçar la taula del 9 consisteix a disposar en una columna els números, del 0 al 9, i a l’altra justament al costat, els mateixos números però en ordre descendent, el 9 al 10. El resultat d’aquest exercici queda:

9 x 1 = 09
9 x 2 = 18
9 x 3 = 27
9 x 4 = 36
9 x 5 = 45
9 x 6 = 54
9 x 7 = 63
9 x 8 = 72
9 x 9 = 81
9 x 10=90

-Les multiplicacions més fàcils són les que rimen, tals com 6×4=24, 6×6=36.
-És important aprofitar per a explicar-los la propietat commutativa, que a la vegada els ajudarà a progressar en les taules de multiplicar.

-Una altra opció és accedir a algunes pàgines d’internet, en les quals a través de jocs s’aprenen les taules:

-Internenes.com: compta amb diversos jocs relacionats amb el càlcul numèric, que poden contribuir a automatitzar les operacions aritmètiques bàsiques.

-Tinglado.net: ensenyen el concepte de multiplicació, la seva equivalència amb la suma, i permeten que el propi nen comprovi els seus resultats un cop ho ha entès.

-Taringa.net: ofereix jocs en Flash amb els quals aprendre les taules de multiplicar jugant en tres passos.