Els estudiants hem fet front durant molts anys a assignatures que ens podien agradar més o menys, però que ens permetien anar adquirint coneixements variats i seleccionant aquelles matèries que despertaven més el nostre interès. Gràcies a aquests anys, molts alumnes encaminen els seus passos cap a la universitat, triant un grau universitari de nova creació o una titulació ‘de les de tota la vida’ per poder treballar en un futur en la seva professió somiada.

En aquest camí, una sèrie d’eleccions i dilemes ens rondem el cap: Sóc de lletres o números? Si els nombres són el meu, busco una carrera en les Ciències Socials, Ciències de la Salut o trio una Enginyeria? Dins de les lletres, puc triar entre Humanitats o Filologies, que faig? I si la meva vocació són les Arts? Poques persones estan segures del que volen estudiar i al que volen dedicar-se en un futur i, superada la selectivitat, arriba l’última decisió que es pren amb més o menys seguretat. Continue reading »

El 20% de docents és poc eficient en la transmissió de coneixement als seus estudiants en el sistema espanyol, segons destaquen els resultats de l’informe Talis de l’OCDE. Un de cada cinc professors del sistema educatiu espanyol te pràctiques educatives poc eficients com per exemple mancar de les habilitats per manejar les TIC, no aprendre d’altres professors o ser incapaços de treballar en equip.

L’estudi de l’OCDE ha comptat amb la participació de 3.400 professors espanyols de 200 centres d’ensenyament diferents, la majoria d’ells de secundària; on s’han revelat les fortaleses i febleses dels docents espanyols. Com a dada més preocupant, el 20% dels professors té problemes per utilitzar les TIC, no sap treballar en equip o no aprèn de l’experiència i habilitats d’altres professors.

D’acord a l’informe, Espanya se situa en el lloc 17 de 32 quant a la pràctica docent, una anàlisi que s’ha elaborat a partir de la forma en la qual desenvolupen les classes, la interacció amb altres professors, les fórmules per explicar els conceptes i l’ús de les TIC a les seves classes. Així mateix, per concretar el nivell dels professors, l’Informe Talis de l’OCDE distingeix entre tres nivells de professorat: alt, intermedi i baix. Continue reading »

La Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pompeu Farba són els centres espanyols amb més indicadors de ‘alt rendiment, segons destaca el ‘Rànquing d’Universitats Espanyoles a la teva mesura’ elaborat per la Fundació CYD. Ambdues universitats catalanes destaquen com aquelles amb més aspectes d’alt rendiment entre les més de 60 universitats i 560 titulacions de set àrees de coneixement analitzades.

La present edició de el ‘Rànquing d’Universitats Espanyoles a la teva mesura’ conclou amb només 2 universitats que han aconseguit més de 15 indicadors amb nivell de ‘alt rendiment’, uns 17 centres han aconseguit resultats entre els 11 i els 15 indicadors, altres 17 universitats han obtingut entre 6 i 10 indicadors. No obstant això, les restants 24 universitats espanyoles s’ha situat entre 1 i 5 indicadors de ‘alt rendiment’.

Amb aquests paràmetres, la Universitat Autònoma de Barcelona presenta 21 dels 31 indicadors considerats ‘d’alt rendiment’, la Universitat Pompeu Fabra la segueix amb 18 indicadors i tanquen el podi les Universitats de Navarra i Deusto amb 14 indicadors. No obstant això, cap universitat destaca en tots els àmbits i només dues universitats presenten més de la meitat d’indicadors considerats com ‘d’alt rendiment’ (l’Autònoma de Barcelona i la Pompeu Fabra). Continue reading »

El preu de la matrícula universitària a Catalunya, la Comunitat de Madrid i la Comunitat Valenciana ha registrat un increment de més del doble entre el curs 2008-2009 i el 2013-2014, segons recull l’estudi ‘La Universitat Espanyola en Xifres 2013-2014′. La Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) confirma que els preus dels estudis universitaris a Catalunya i Madrid s’han doblat a en una diferència de 5 cursos.

En aquesta línia, l’informe revela que “totes les regions han incrementat els seus preus públics universitaris, però ho fan amb una intensitat dispar”. Així, Catalunya, amb un increment superior al 158,4% de l’any 2008 al 2013; Madrid, amb més del 117,3%; i la Comunitat Valenciana, amb més del 93,9%, se situen com les regions on més han incrementat els preus, enfront de Galícia, amb una pujada de més del 5,1% del 2008 al 2013; Andalusia, on va ascendir més d’un 9,7 %; i Cantàbria, en un 10%, amb menors pujades en la quantia de la matrícula. Continue reading »

El Ministeri d’Educació, Cultura i Esport estudia la possibilitat de presentar dos requeriments d’inacció contra els Governs de Catalunya i del País Basc perquè encara no han aprovat la seva pròpia normativa de desenvolupament de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) para a etapa de Primària. Malgrat que la LOMCE hagi començat a aplicar-se en 1º, 3º i 5º aquest curs 2014-2015 que és a punt de finalitzar, Catalunya i País Basc encara no tenen la seva normativa al dia.

En el marc de la presentació de la página web sobre el marc normatiu LOMCE, que incorpora informació sobre la seva implantació en les comunitats autònomas, s’ha mostrat un mapa en el que Catalunya i País Basc no disposaven els seus respectius decrets per a Primària. Al respecte, el director general d’Avaluació i Cooperació Territorial, José Ignacio Sánchez, ha explicat que el Ministeri es troba estudiant la presentació de dos requeriments d’inacció contra aquestes comunitats per no desenvolupar la LOMCE. Continue reading »