Una opció al bilingüisme dels nens

Molts dels futurs pares del demà, tenen clar que els seus fills han de ser més que bilingües. Per aquesta raó són moltes les parelles que des d’un principi opten per tenir cangurs que parlin als seus fills en anglès, per exemple. Però les coses van canviant i a la nostra societat és molt comú -per raons d’immigració- que les parelles es formin per persones de diferents nacionalitats.

De cara a l’educació dels fills es plantegen una sèrie de problemes, ja que molts pares no saben com acordar una llengua per parlar a casa i que al nen no li suposi cap mena de problema a l’hora de relacionar-se amb el seu entorn. Personalment crec que és una gran oportunitat per aquest nens que neixen en un entorn cultural variat. No tots gaudim d’aquest avantatge, ja que venim de famílies “tradicionals”. (Tradicional s’entén com a fills de pares de la mateixa nacionalitat, no en un sentit despectiu, clar).

La qüestió és que aquests pares que veuen com un desavantatge venir de cultures diferents canviïn el xip. Cadascun dels pares pot optar per parlar al seu fill amb la seva llengua materna. Posarem un exemple par tal d’entendre-ho millor: una parella formada per un pare marroquí i una mare catalana. Els dos poden parlar a la criatura en el seva llengua, ja que si es fa des de ben petit el nen no tindrà cap problema per a comunicar-se perquè identificarà les figures paternals amb una llengua concreta. A l’escola aprendrà el castellà i l’anglès, i això ja suposa un avantatge lingüístic si es compara amb la resta de nens que a l’escola parlen la mateixa llengua que a casa.
Continuar llegint »

Els pares són massa permissius?

Els fills… quin mal de cap! Però imagineu el mal de cap que pateixen molts dels professors que es troben en situacions desagradables quan alguns pares -per sort no són molts- es queixen dels càstigs imposats per professors ja que consideren que els seus fills no mereixen tal tracte. Bé, jo no sóc mare i per tant no em puc posar al lloc d’aquests pares que tendeixen a protegir en excés als seus fills, però també he estat petita i us puc assegurar que si em queia la bronca del professor, a casa tocava doble càstig.

Ara per ara només sóc espectadora d’aquestes situacions, quan em toqui ser mare ja us diré el que em sembla, però avui dia només puc parlar des del punt de vista d’haver estat petita i -per sort, tot i que al moment era un calvari- gens consentida. I és que catàstrofes n’hem fet tots. Els que tinguin un germà petit segur que han estat autèntics tirans, han jugat a ser perruquers amb el gos de la família, han pintat parets (pensant que eren pissarres), etc. i a tots ens han castigat. Però… què passa avui dia amb els càstigs? Clar, com que ara la canalla té telèfon mòbil amb 7 anys… el càstig és requisar-lo, i és això un càstig de veritat? On ha quedat allò d’aixecar-se més d’hora per estudiar l’assignatura que havíem suspès?

No sé cap a quina direcció anem, però -i que no s’ofengui ningú- m’atreveixo a dir que els pares són massa permissius i no entenc les raons. Pot ser que es degui a la prohibició que van viure ells a les seves famílies o a l’escola i conseqüentment deixin més llibertat als fills. Però una cosa és llibertat i l’altra desautoritzar a un professor. Ara mateix no recordo qui em va explicar que un pare s’havia anat a queixar a la direcció de l’escola perquè el professor va imposar com a càstig al seu estimat fill quedar-se sense esbarjo.
Continuar llegint »

La Clase, un film proper al documental narra la vida d’un professor i els seus alumnes de secundària. L’institut situat als afores de París ens recorda a qualsevol escola o centre educatiu del nostre país, on es barrejen multitut de cultures i els problemes neixen fruit de la falta de coneixement entre uns i altres. Un problema, desgraciadament massa quotidià al que han de fer front, no només els professors, també els alumnes menys afavorits per la falta d’enteniment.

La pel·lícula tracta un tema molt controvertit i necessari d’explicar i de veure. Un cop més el cinema francès ens acosta a la realitat. De la mà d’uns professionals de l’ensenyament, capaços d’establir diàlegs intel·ligents amb els alumnes som testimonis dels problemes que es planteja el col·lectiu de la docència. Fins on pot arribar l’autoritat d’un professor? Què és competència de pares i de professors? Qui té la culpa del fracàs escolar?

El director del film ens mostra un tema tant important com la manera d’entendre el sistema educatiu. Tot i que la pel·licula és francesa, els principis que la mouen són universals, perquè desgraciadament el fracàs escolar és a totes parts. A la pel·lícula s’exposa el sistema educatiu com un error, ja que aquest exclou als alumnes que no són capaços de seguir-lo. D’aquesta manera l’institut o l’escola -llocs on la socialització i educació dels futurs ciutadans del demà ha de ser el tema principal- es converteixen en presons de càstig continuat ja que els alumnes no saben què fer. D’altra banda també és planteja el paper dels professors, ja que no disposen del material necessari per a motivar als alumnes que causen problemes.
Continuar llegint »

Estudiar un master és una bona oportunitat

Tal i com està el mercat laboral és important aportar alguna cosa diferent al nostre currículum i què millor que uns estudis superiors com són els màsters. Segurament que la majoria de vosaltres esteu buscant feina, però cada cop el món laboral s’està fent més i més complicat, a la vegada que exigent. Feia uns anys ens semblava -com a mínim a mi- que a les pel·lícules americanes el tema del treball s’exagerava, és a dir, conceptes com la competitivitat, l’estrès o la falta de vida familiar eren l’eix central de moltes pel·lícules. Temes que abans ens resulaven aliens ara marquen la quotidianitat de les nostres feines, i és que la cultura del treball americana ha arribat al nostre país i marca la nostra vida com mai ho havia fet abans.

Per tal de fer front a aquesta dinàmica laboral és necessari, tal i com abans us comentava, que aporteu coses diferents al currículum i així marcar la diferència amb els vostres competidors en matèria laboral. Un màster ofereix la possibilitat de millorar els aspectes genèrics que aprenem al llarg de les nostres diplomatures o llicenciatures, és a dir, podem centrar-nos en aspectes més concrets pel que fa a la nostra especialitat. D’aquesta manera podem arribar a ser experts en alguna determinada matèria i aportar el que realment es necessita a l’àmbit laboral en el que ens movem.

D’altra banda, els màsters són estudis superiors que es diferencien de la resta perquè són específics. L’objectiu principal és aprofundir dins d’una branca del saber genèric. No només es tracta d’aprendre, també és necessari convertir-se en expert de la matèria en qüestió. Aquesta necessitat de saber més, és la que contempla el nou pla d’estudis d’àmbit europeu, ja que gràcies als màsters els alumnes que així ho considerin poden continuar i optar per doctorar-se en una especialitat. Fa uns anys per a pertànyer a la vida intel·lectual universitaria i ser doctor, era necessari passar per un munt de tràmits, cursos i mil històries més, que ara s’escurcen per fer més fàcil la incorporació dels joves -i no tan joves- dins d’aquest àmbit intel·lectual i laboral.
Continuar llegint »

L'ergonomia és molt important

Estem tan acostumats a fer servir infinitat d’estris electrònics que probablement ho fem de la manera que ens resulta més còmode o ens hem acostumat sense aturar-nos a pensar en si això afecta o no a la nostra salut. Sí, sí, a la nostra salut!! Aquest post vol ser una oportunitat perquè fem algunes reflexions al respecte… Es tracta de coses molt senzilles així que no us atabaleu…

Comencem pel més proper, des d’on ens llegiu, el portàtil o l’ordinador de sobretaula. Una de les coses de les que heu de tenir molta cura és la postura que adopteu. Intenteu mantenir l’esquena el més recta possible i pel que fa a la vista, comproveu que teniu la part superior de la pantalla a l’alçada dels ulls. Si utilitzeu un portàtil, podeu trobar estris per alçar l’ordinador, alguns, fins i tot incorporen un ventilador per a controlar la temperatura de l’aparell… Val la pena mirar-ho, sobretot, si teniu el costum de treballar amb el portàtil sobre les cames!!

Seguim… Molt probablement tens un mòbil i l’utilitzes també, de forma habitual… Potser fins i tot has tingut molèsties a les mans i els dits (sobretot si escrius molts sms), podria ser que haguessis tingut dolors a l’avant-braç o fins i tot a l’esquena… Doncs bé, els experts diuen que si ens acostumem a evitar inclinar el cap més de deu minuts seguits i mantenim els braços a 90º estem fent una bona prevenció…
Continuar llegint »