EducaBloc.cat
Bloc sobre educació i formació dirigit tant a formadors com a estudiants de totes... 

Posts from agost de 2010

General

Últims dies per votar aquest bloc per als Premis Blocs Catalunya

Educabloc.cat participa a la categoria d'Educació
By , on 31 de agost de 2010

Només queden nou dies per votar als Premis Blocs Catalunya i aquest bloc que esteu llegint és un dels candidats en la categoria d’educació.

Des de Weblogs.cat i Smallsquid.com ja fa temps que hem apostat pels blocs en català mantenint sis blocs temàtics en aquesta llengua. A Smallsquid creiem que la catosfera està mancada de blocs verticals amb una orientació comercial. Si bé la presència del català a la blogosfera és alta, aquests blocs acostumen a ser de caràcter personal. El model de blocs professionals i comercials especialitzats en una temàtica ja s’ha demostrat que funciona en altres idiomes com l’anglès i el castellà i des d’Smallsquid em apostat per traslladar-lo al català.

La xarxa de weblogs.cat va néixer el 9 de desembre de 2006 i des de llavors té 6 blocs temàtics especialitzats en diferents sectors.

Per això us demanem que cliqueu al següent enllaç i voteu aquest bloc:

Segons la pròpia web dels premis, aquests: “són una iniciativa de l’associació STIC.CAT amb l’objectiu de promoure la creació i manteniment de blocs en català, així com donar-los a conèixer i premiar-ne els més interessants”.

Comments (0)
Temes clau

Tarda de Picnic

Gaudir d’una tarda en família no té preu!
By , on 30 de agost de 2010

Picnic en família

Ja ha passat el pitjor de l’estiu, aquests dies calorosos del mes d’agost que fan que l’aire condicionat sigui el teu millor amic. A partir d’ara les temperatures començaran a baixar i hi haurà unes quantes setmanes de bon temps sense la xafogor de mitjans d’agost. Aquest temps és ideal per agafar als nens i sortir de casa. Els petits de la casa encara tenen vacances i els grans acaben d’incorporar-se o s’incorporaran pròximament a la feina. Sigui com sigui una tarda de cap de setmana segur que la teniu lliure, aprofiteu-la!

Si tenim molt de temps lliure podem aprofitar per anar d’excursió i fer una mica d’exercici. Ens llevem d’hora al matí, agafem el cotxe i anem fins algun parc natural o ruta per començar l’excursió. Als nens segur que els encanta aquesta petita aventura i és tan fàcil de preparar com portat unes bones sabates de muntanya i entrepans. Després de dinar és ideal fer una becaina sota un arbre i que els nens juguin una mica amb la pilota, així alliberaran energia i a la nit es quedaran dormits fàcilment.

Si no tenim tot el dia lliure i ens és impossible anar fins a la muntanya, hi ha moltes més alternatives! Una d’elles és anar de picnic al parc, aprofitem la tarda i berenem i juguem amb els nens al parc. La gespa és el lloc idoni per fer tombarelles i jugar a futbol, segur que els petits gaudeixen de jugar una estona amb els seus pares! Ara que encara fa bo temps, podem canviar la gespa del parc per la platja. No és bo que els nens estiguin moltes hores sota el sol, per això a partir de les cinc de la tarda, quan ja no fa tant de mal i no crema tant és molt divertit jugar a voley sobre la sorra. Només heu d’agafar una pedra i pintar el terreny de joc, passareu unes hores ben divertides! Recordeu però que encara que el sol no cremi a partir de les cinc o les sis és molt important posar crema solar als nens!
Continue reading »

Comments (0)
Formació

Com ser capità de vaixell

Existeixen diferents titulacions depenent de l’eslora de l’embarcació i les milles permeses per allunyar-se. Quina és la teva?
By , on 24 de agost de 2010

Vols conduir un iot?

Quan decidim que volem estudiar hem de tenir un aspecte ben present, no és el mateix que ens agradi una cosa que voler treballar en ella. Així, per exemple, no n’hi ha prou amb que ens agradin els animals per ser veterinari, ja que per ser el metge dels animals hem de posseir una altre sèrie de característiques bàsiques, com ser capaços d’agafar un bisturí i operar a un gos.

Voler ser capità de vaixell és el mateix cas. Et pot agradar molt el mar i gaudir d’anar amb llanxa per la costa o ser el capità d’un iot. Però totes aquestes coses, més relacionades amb l’oci, disten molts d’estudiar enginyeria naval i ser un pilot professional de la marina mercant.

Els primers els pots aconseguir fent un curs de més o menys hores a qualsevol escola nàutica amb llicencia. Dins aquesta hi ha diferents nivells a escollir:

El primer és el de Patró per Navegació Bàsica o titulín, que pots fer a partir dels 18 anys o dels 16 amb consentiment patern. Consta d’un examen teòric de 40 preguntes i 12 hores mínimes de pràctiques; a més hauràs de fer dues hores de pràctiques en radiocomunicacions. Amb aquest títol podràs portar embarcacions de vela de fins a 8 metres d’eslora i de motor fins a 7’5 metres. Podràs allunyar-te a cinc milles de la costa.
Continue reading »

Comments (0)
Temes clau

Ser professor, molt més que un treball de vuit hores

Tothom pot ser professor però, i un bon professor?
By , on 22 de agost de 2010

Professor, una professió vocacional

Quan parlem de carreres vocacionals a tots ens venen al cap les típiques Medicina o Veterinària. Carreres a les que les hi has de dedicar gran part de la teva vida estudiantil, per no dir tota, el que implica que si t’equivoques en l’elecció o les esculls sense estar segur al 100% pots perdre molts anys de la teva vida. Són carreres en les que més que per vocació, els estudiants han d’estar convençuts de que ho volen fer, ja sigui una elecció que van fer als 10 anys o als 18.

Hi ha un altra tipus de carreres que tot i no tenir aquest grau de durada necessiten una sèrie de virtuts i característiques en els seus estudiant que les fan, perquè no dir-ho vocacionals. Algun exemple el podríem veure en periodisme o magisteri. Ser professor no és sinònim de tenir tres mesos de vacances a l’estiu sinó de ser mestre nou mesos a l’any i si el factor educació no el portes a la sang et puc assegurar que els nou mesos es faran molt llargs.

Amb el nou pla de Bolonya es pot accedir al grau en educació infantil o primària, depenent de les preferències; el que equival a treballar tota la teva vida amb nens de 3 a 12 anys, una feina molt dura si la fas per obligació, però molt gratificant si tens certes qualitats. Algunes d’aquestes poden ser paciència, comprensió o tranquil·litat però també duresa, imposició i força de voluntat i és que els nens poden ser els millors angelets o els pitjors dimonis; ja ho diuen que no hi ha res més dolent que un nen.
Continue reading »

Comments (0)
Formació

Què vull ser de gran?

La decisió de què estudiar quan s’acaba l’escola és una passa molt important a la vida
By , on 20 de agost de 2010

Saps què estudiar?

L’escola és una representació a petita escala de la societat. Allà, nens de totes les classes i les edats conviuen i treballen junts, normalment en harmonia. És una etapa que tots tenim en comú i de la que guardem els millors i pitjors records, gràcies que amb el temps només recordem les coses bones!

Amb les anys les preocupacions van canviant, primer és dibuixar millor que ningú, sumar, restar, fer equacions i anàlisis sintàctics. En els darrers anys de classe però, una nova preocupació, sumada a la d’aprovar amb bona nota, s’uneix. Escollir un futur. Alguns decideixen deixar l’escola a 4t d’ESO i començar un mòdul, en aquest cas de grau mitjà. Altres continuen amb els cursos de batxillerat, per fer un mòdul de grau superior en alguns casos o aprovar la selectivitat i començar una carrera en d’altres. Totes són bones opcions, però cap és fàcil de prendre.

Arribats al punt de decidir què estudiar hi ha dos tipus de persones: les que ho saben des que anaven en bolquers o les estan indecises i comencen a mirar plans d’estudis. Hi ha els casos intermedis, és clar, com els que saben perfectament que és el que no volen fer i a partir d’aquí decideixen entre les opcions que queden.
Continue reading »

Comments (0)
Noves tecnologies

L’ordinador a casa: on col·locar-lo?

A la cuina, la sala d’estar, el dormitori... tots semblen bons llocs, on el posem?
By , on 18 de agost de 2010

On el posem?

Hem decidit canviar la decoració de casa meva, la cuina i l’estudi són la prioritat ja que són les habitacions que estan més velles. Per això hem començat a estructurar com volem que siguin les noves habitacions. La casa és la dels meus pares i allà hi vivim els quatre (els meus pares, la meva germana i jo) només a l’estiu. La resta de l’any l’Aina i jo estudiem fora de Palma i hi viuen els meus pares sols. És per això que hi ha habitacions que ja no tenen utilitat; una d’elles és l’estudi, on la meva germana i jo hem preparat tots els exàmens des de Primària fins la Selectivitat. Ara, que ningú no fa servir els escriptoris hem decidit tirar la paret que uneix l’estudi i la cuina i fer la segona més gran.

Per això hem hagut de tornar a estructurar la casa i un dels aspectes que ens ha resultat més difícil ha estat on col·locar l’ordinador. Sembla increïble però saber on col·locar aquesta petita caixa ens ha costat molt. Per una banda volíem col·locar-lo a la sala d’estar, on estava quan érem més petites, ja que així quan navegàvem per la xarxa els pares podien vigilar, més o menys, on ens portaven les nostres bussejades. Tenir l’ordinador a un lloc de pas és molt recomanable quan els nens són petits ja que si els hi col·loques a l’habitació no sortiran d’allà ni per menjar, cosa que ja passa quan són adolescents; a més els podràs tenir més controlats.

A casa però, on tots ja som grans no era necessari col·locar-lo allà i és que a més si un vol veure la televisió i l’altre escoltar música a l’ordinador es molesten. Vam pensar en posar-lo a la cuina, però no és el millor lloc per tenir un aparell electrònic ja que podria caure aigua accidentalment i trencar-lo.

Finalment hem decidit col·locar-lo a la nova habitació que farem. Us havia dit que faríem més gran la cuina, però en realitat el que volem fer és una cuina -menjador, separats només per una cortina. Al segon espai col·locarem una tauleta i una cadira còmoda, per no patir problemes d’esquena, i col·locarem l’ordinador. Potser canviem el PC per un portàtil, a dia d’avui tan útil com el gros i més fàcil de col·locar; però aquest ja és un altre tema, que us comentaré quan el tractem! Creieu que és bona idea col·locar-lo allà?

Foto: kansir a Flickr

Comments (0)
Temes clau

Nens hiperactius: consells per els pares

Seguint una sèrie de passos es pot aconseguir que el nen porti una vida més normal
By , on 16 de agost de 2010

Tractar l'hiperactivitat

Aquest cap de setmana passat vaig tenir un sopar amb uns amics. Una amiga meva de la infància va organitzar un sopar perquè ens reuníssim tots els companys de l’escola, als que feia més de sis anys que no veia. D’alguns havia tingut notícies i sabia més o menys què era de la seva vida. Però n’hi havia d’altres als que els hi havia perdut la pista totalment.
Un d’ells era el Jordi, el típic bromista de classe al que sempre veies amb un somriure. A la reunió va venir acompanyat de la seva novia, una noia una miqueta més gran que nosaltres amb un fill d’una relació anterior.

Mentre parlàvem em vaig adonar de la felicitat que vivien dia rere dia, que el Jordi havia contagiat a la Marta la seva alegria i que els dos estaven fets l’un per l’altre. A més, vivien dia i nit per el fill de la Marta, el Marc, un nen de cinc anyets ros i amb els ulls marrons que patia problemes d’hiperactivitat. Només llavors, quan em van confessar el problema que tenia el Marc em vaig fixar en ell. Era un nin primet, bastant alt per l’edat que tenia, que corria d’aquí cap allà pel jardí de la casa. Si l’observaves durant una bona estona t’adonaves de que no parava quiet ni un minut, corrent i corrent.

Els hi vaig comentar que no semblava tenir cap problema, ja que els nens de la seva edat es passen el dia sense para quiets. Però em van dir que si els símptomes no es notaven tant és perquè seguia un tractament mèdic. No només a base de fàrmacs, sinó a nivell psicològic. He pensat que seria una bona idea traslladar-vos allò que el Jordi i la Marta em van explicar. Ja que si sou pares d’un nen hiperactiu segur que us serviran.

Em van dir que, a part de la medicació receptada per un especialista, és bàsic pel nen que l’ambient en el que es mou li sigui del tot favorable. És a dir, que els pares o tutors s’han de bolcar per complet en ell, més encara que el que farien amb un nen normal. És molt important permetre que el nen gasti tota la energia que porta a dins, per això deixeu-lo que corri i boti per espais lliures d’obstacles, llocs segurs on no es pugui fer mal. A casa, ha de viure sota un ambient tranquil i relaxat; si els pares, per exemple, es barallen sovint pot afectar a l’estat emocional del nen.
Continue reading »

Comments (0)
Jocs i dinàmiques

Jocs d’aigua amb nens, per gaudir al màxim de l’estiu!

Uns quants exemples que us ajudaran a divertir-vos dins l’aigua
By , on 14 de agost de 2010

L'aigua, un gran entreteniment

Comença l’Agost i molts nens ja han acabat els cursets d’estiu. Després d’un mes frenètic d’acampades, esplai i monitors toca estar a casa. Normalment els pares agafen aquest mes d’estiu de vacances, així poden gaudir de la família i fer activitats junts. Després d’un mes de jocs els nens estaran acostumats a estar en moviment tot el dia, així que a casa voldran jugar i divertir-se com ho feien a les colònies. Els pares però, no són monitors i a vegades el ventall de jocs s’acaba de seguida; sobretot si tenim en compte que els nens no poden jugar més de mitja hora o una hora a un mateix joc, ja que es cansen de seguida!

Per facilitar la feina, us proposo uns quants exemples de jocs d’aigua, ja que a l’estiu fa massa calor per jugar sobre terra, perquè tingueu als nens entretinguts! Depenent de l’edat que tingui el nen o nena podrem elegir un tipus de joc o un altre. Per a nens de 3 a 6 anys jocs senzills com fer bombolles amb palles serà tota una aventura, així com fer farinetes amb aigua i terra. Un altre joc divertit consisteix en ficar objectes com culleres dins un recipient poc profund i omplir-lo d’aigua; el nen haurà d’aconseguir agafar l’objecte introduït amb la boca, al principi els hi semblarà molt difícil, però ja veureu com perfeccionaran la tècnica molt ràpidament!

Per a nens més grans, un altre joc molt divertit i que podem adaptar a l’aigua és l’agafa murri. Un nen o nena amb els ulls tapats porta un globus d’aigua a les mans; al seu voltant els nens corren en totes direccions, de sobte el nen amb el globus diu PAREU! tots els nens que corrien s’han d’aturar i marcar la seva posició amb un soroll. Llavors el nen haurà de tirar el globus per mullar a algú però les estàtues només podran donar tres bots per evita-ho. Aquest és un joc molt divertit quan hi ha molts de nens, i és que sempre n’hi ha algun que queda ben moll! Fer carreres amb un globus d’aigua aguantat per la barbeta i el coll pot ser molt emocionant, a més el nen o nena millorarà la seva agilitat.
Continue reading »

Comments (0)
Formació

Socorristes: essencials per l’estiu

Amb el títol de socorrista hi ha milers de portes obertes per treballar a l’estiu. Entra-hi!
By , on 4 de agost de 2010

Una professió de gran responsabilitat

Són moltes les persones, sobretot en el nostre entorn rodejat d’aigua, per les que el mar o la piscina són més que una simple diversió o entreteniment, sinó una addicció. El sol, l’aigua, les tovalloles, la gent, la sorra, la gespa… només pronunciar aquestes paraules els hi provoca una sèrie de desencadenants a nivell físic que els posa de molt bon humor. Doncs bé, si a més d’això ets bon nedador, que segur, i tens interès per ajudar a la gent la teva feina és clara: Socorrista.

Per poder exercir com a socorrista primer has de fer un curs per treure’t el títol. Aquest curs es pot fer a través de tres organitzacions: el primer és la Federació de Salvament Aquàtic i Marítim de la teva província, el segon és la Creu Roja i el tercer és cursant el Cicle Formatiu de grau superior d’Animació d’Activitats Físiques i Esportives, que et permet ser socorrista entra d’altres moltes coses.
La diferència entre els tres són les hores dedicades, ja que els cursos organitzats per la Federació tenen un mínim d’hores per curs de 85, els de la Creu Roja de 100 hores i el cicle formatiu té un mòdul de 120 hores. I el preu oscil•la entre els 300 i els 420 euros.

El curs, a les tres opcions, consta de dues parts: una teòrica i una de pràctiques. Durant la part teòrica, que també inclou alguna pràctica, aprendràs primers auxilis com reanimació cardiopulmonar o embenatges. Al final haurà d’aprovar un examen (test) i una simulació de la pràctica.
Continue reading »

Comments (0)

Sections

© Copyright 2019, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio