Els campaments, una gran experiència

Ai les colònies d’estiu! Quins bons records de l’etapa més dolça de la meva vida, la infància. I justament els millors moments que em venen a la memòria són aquells on compartia les estones amb els companys de les colònies. Cada any en començar el curs tenia ganes d’acabar-lo, no només per gaudir de l’estiu, també per poder anar a les colònies i retrobar-me amb els amics. Hores i hores de jocs i confessions que tronaven a l’estiu. Sense cap mena de dubte, els millors moments de la meva infància.

I és que són molts els pares que veient que s’acosta l’estiu i hi ha massa hores durant el dia envien als seus fills a passar unes setmanes a unes colònies. I fan molt bé, perquè les colònies d’estiu comprenen un conjunt d’activitats molt adients per la canalla.

En primer lloc el nen/a aprèn a estar amb companyia de persones desconegudes. No és l’ambient de sempre de l’escola, les colònies aporten una nova perspectiva vital a la vida del nen. Estar amb gent que no coneix permet que s’obri molt més cap a un nou món d’experiències. A més, les activitats acostumen a potenciar el col·lectivisme, pintar murals, jocs de banderes, etc. fan que els nens es comportin d’una manera diferent, ja que a més, la presència dels pares no hi és.
Continuar llegint »

És important fer esport des de petit

Quan era petita, cada nit anava a dormir pensant en arribar a ser una gran ballarina. Naturalment els anys han anat passant, i no ho he estat, però si que he pogut aprendre molt de la disciplina que s’aprèn a l’escola de dansa. Suposo que això no només forma part del ball, també altres esports requereixen força de voluntat i disciplina. Des de ben petita em van ensenyar que tot es pot aconseguir a base d’esforç i més esforç, i agraeixo haver passat més de mitja infància amb mal de peus, perquè ara sé com d’important van ser aquells moments.

Considero que és bo barrejar l’educació escolar dels nens amb l’esport. En primer lloc perquè el nen necessita deslliurar-se de la pressió que té durant tot el dia, deures, anar a l’escola, etc. i d’aquesta manera, pot compartir bons moments amb altres companys. En segon lloc perquè la majoria d’esportistes tenen una voluntat de ferro, ja que des d’un bon principi se’ls forma perquè així sigui.

La disciplina que es té en una escola d’esports, sigui dansa, futbol, etc. és molt millor que la que pugui haver en una escola convencional. És bo que des de ben petits els nens siguin formats des del punt de vista de la força i del treball continuat. Saber que el sacrifici té les seves recompenses, forma part de l’educació que es dóna en les escoles d’esport.
Continuar llegint »

Un exemple de videojoc educatiu

Són molts els pares que estan completament en contra de comprar videojocs als seus fills. Consideren –i tot gràcies a les notícies que acostumen a donar-se en determinats mitjans de comunicació- que els videojocs no són educatius. Creuen que part del plantejament d’aquests es basa en la violència, en la representació d’uns rols equivocats amb la vida real, etc. però probablement es deu a la desinformació que hi ha sobre aquest sector.

Un videojoc pot proporcionar als nostres fills una gran manera de passar el temps i a més, servir com a via educativa. Principalment opino que la majoria d’estudis que conflueixen amb què la canalla és una víctima davant de certs videojocs es troben completament equivocats. La majoria de nens saben perfectament que no poden anar pel carrer disparant a tothom, és com si de cop i volta qualsevol organisme considerés que jugar a “polis i cacos” és nociu per la canalla, perquè incentiva l’agressivitat entre els més petits. L’educació ve per moltes parts, no només pels jocs. Els pares han de ser conscients del tipus d’entorn del seu fill i saber que la socialització també depèn de moltes altres “institucions”. L’escola, els amics, les activitats extraescolars…

Així que considero que els videojocs no són gens nocius pel desenvolupament del nen i per aquesta raó us dono una sèrie de jocs per a regalar als més petits. Nintendo, amb DS i Wii ha arribat a un sector poblacional molt ampli, ja que gràcies a aquestes plataformes arriba a tots aquells que no només volen passar l’estona mentre juguen a la consola. Aquest jocs són vàlids tant per nens com per adults, només cal que qui triï el joc es sàpiga ajustar a les necessitats del futur jugador. Per exemple, Brain Training de Nintendo DS és un videojoc educatiu. És per a públic adult i en resum, és tracta d’una mena d’entrenament cerebral on els jugadors van millorant les funcions cerebrals per tal de mantenir-lo ben jove.
Continuar llegint »

El càstig per suspendre pot tenir efectes negatius

Bé, avui us parlaré sobre el que opino d’una “modalitat” d’educació que prenen molts pares. És un fet que veig a la meva família, però també a coneguts i veïns. Suposo que no es tracta d’una nova forma d’educar, si no que més aviat està relacionada amb l’antic concepte d’educar als més petits de casa. Parlo de castigar els nens –o no tan nens- per treure males notes. És realment un forma efectiva de potenciar el rendiment escolar?

Jo no sóc mare, però sí he estat filla i us puc parlar des del meu punt de vista. Els meus pares mai m’han renyat per treure males notes –i prometo que el meu expedient ho acredita- però tampoc m’han felicitat per treure una matrícula d’honor.

Crec que el paper dels pares en aquest cas va una mica més enllà de fer de guardià del bé i del mal. Educar és ensenyar un camí, una manera de fer les coses i entendre-les. Els pares han de fer veure a la canalla –ja des de ben petits- que de la mateixa manera que ells van a treballar perquè han de fer front a una sèrie d’obligacions familiars, ells han d’estudiar perquè algun dia ells també formaran part del col·lectiu de les persones que tenen obligacions.
Continuar llegint »

Les aules estan a punt

S’acosta el moment de la veritat, i és que després de dos anys d’esforç, de calcular la nota mitja per accedir a la carrera que voleu cada cop que sabeu una nota, exàmens i el treball de recerca… arriben els fatídics dies de la selectivitat, on us ho jugueu tot a un simple examen. La veritat és que no és massa just, perquè d’aquesta nota us depèn la vostra entrada a la universitat que sempre heu somiat, però bé, així és la vida i com que no podem canviar-la intentarem arreglar-la o com a mínim fer-la una mica més fàcil.

En primer lloc, quan us prepareu la selectivitat heu de ser el més pràctics possible. Reviseu els exàmens d’altres anys i veureu que hi ha temes molt recurrents, així que sabeu que hi ha moltes possibilitats de que us entri alguna cosa per l’estil. Aquest tema a repassar-lo, doncs. També acostumen a sortir preguntes d’examen quan es celebra el centenari o aniversari d’algun autor conegut. Reviseu bé el vostre temari i si algun d’aquests autors o teories compleix anys… segur que cau!

En segon lloc, no us estresseu amb els temaris que heu estat estudiant durant els dos anys de batxillerat. Habitualment els professors us avisen dels possibles temes que poden sortir a la selectivitat, així que preneu nota. Estudieu-vos el temari a consciència i si us plau feu-vos un bon resum amb paraules clau, subratlleu amb diferents colors (molt útil pels exàmens d’història), utilitzeu trucs de memòria… tot el que sigui necessari per tal de repassar les últimes dues setmanes. No us recomano que estudieu de valent el dia d’abans, no porta a cap lloc perquè us posareu el doble de nerviosos i a més, hi ha més probabilitats de quedar-se en blanc i això és el pitjor que us pot passar.
Continuar llegint »