EducaBloc.cat
Bloc sobre educació i formació dirigit tant a formadors com a estudiants de totes... 

Posts from febrer de 2010

Noves tecnologies

Noves tecnologíes i gent gran

No són móns diferents
By , on 28 de febrer de 2010

Si de cop i volta el teu avi es connecta al mesenger, què pensaries? Possiblement que el món s’està tornant boig, però no, és que les noves teconologies estan per utilitzares i la gent gran també té dret a fer-ne us. Segur que és complicat que les persones grans aprenguin tant ràpid com ho vam fer nosaltres a ser capaços de navegar per la xarxa, per exemple, però tot es qüestió de temps. Algú s’ha plantejat que possiblement per ells tot seria més senzill?

Imagineu que els vostres avis els costa molt fer vida normal, ja que l’edat passa per a tots i allò d’anar a fer la compra cada cop es converteix en una autèntica excursió a la jungla. Doncs bé, amb un ordinador amb connexió a internet poden fer la compra! Així no cal que carreguin amb les bosses i facin esforços que els perjudiquin.

D’altra banda també poden demanar hora al metge de capçalera per Internet sense acostar-se al mostrador del Centre d’Assistència Primaria més proper al seu domicili. Poden conèixer gent nova, parlar via conferència amb els familiars més llunyans i estar informats les 24 hores del dia de qualsevol cosa que els interessi.
Continue reading »

Comments (0)
Educació especial

Estudiar educació especial

Qüestions de vocació
By , on 25 de febrer de 2010
Vols estudiar educació especial?

Vols estudiar educació especial?

Un dels estudis que més viabilitat i futur té és educació especial. La formació esta destinada a treballar amb alumnes amb necessitats educatives especials per tal de compensar les necessitats de cadascun dels alumnes. Es tracta que un especialista en la matèria doni suport a alumnes amb sobredotació intel·lectual o bé amb discapacitats psíquiques, sensorials o físiques.

Qualsevol estudiant d’educació especial sap que entre mans no només té un treball. També està aportant a la societat un bé intangible com és la millora de la integració de les persones a les quals ajuda a tirar endavant i a superar els obstacles que la nostra societat imposa inconscientment. Es necessiten persones amb capacitat suficient per fer un bé social i per intentar igualar les grans diferències d’adaptació que existeixen en les nostres vides.

Naturalment es tracta d’una professió on la vocació es un factor indispensable. Les persones que decideixin dedicar-se, no han de veure en aquesta opció un treball segur, han de sentir la necessitat vocacional d’oferir el màxim dia a dia i involucrar-se en tots els casos d’igual manera. No tots estem fets per aquest tipus de feina. Jo no en seria capaç, perquè tot i que per vocació ho faria, no sóc prou forta per dedicar-me al 100% als altres. És necessita una gran fortalesa i ganes d’ajudar, també de veure casos dramàtics i de tenir el cap molt ben moblat per a poder suportar l’estrès i el cansament diari.
Continue reading »

Comments (0)
Temes clau

Fracàs escolar

Cada any el número de fracassos escolars incrementa
By , on 23 de febrer de 2010
Els nivells de fracàs fa dècades eren inferiors

Els nivells de fracàs fa dècades eren inferiors

Fa uns quants post us vaig parlar de La Classe, un film basat en educació, on no només els professors eren protagonistes, també ho eren els alumnes. Avui, i seguint la línia parlarem del fracàs escolar, ja que cada cop sembla que incrementa el número de joves que el pateixen. Aquest fet no només ens ha de preocupar com amics, familiars, etc. també ens hem de preocupar com a ciutadans, perquè si el fracàs escolar augmenta ens hem de plantejar una sèrie de qüestions importants per tal de fer front a aquesta situació.

Bé, en primer lloc no hem de confondre termes. El fracàs escolar, tal i com jo ho entenc, no es tracta d’abandonar els estudis -ja que aquesta és una conseqüència final del fracàs escolar- o bé de treure males notes. El concepte va una mica més enllà. El fracàs escolar s’entén com aquella situació en la qual l’individu no aconsegueix les fites esperades pel seu nivell d’intel·ligència, per tant, aquesta es veu afectada en el seu rendiment, integració i adaptació a la societat. Per tal de fer-ho més comprensible, aquí va un exemple:

Es pot considerar fracàs escolar el cas d’un nen/a o adolescent que per les qüestions que siguin és incapaç de seguir el ritme normal d’aprenentatge a l’escola o a l’institut. D’altra banda també es pot donar el cas del fracàs escolar amb algú capaç d’assimilar els conceptes i demés qüestions acadèmiques. Per tant no és tracta de ser més o menys intel·ligents, sinó que participen altres condicionants que afecten l’individu, podem anomenar-les “causes internes”, perquè estan molt relacionades amb la naturalesa pròpia de cada persona.
Continue reading »

Comments (0)
Temes clau

Pares de dues nacionalitats

Un avantatge idiomàtica per als nens
By , on 13 de febrer de 2010
Una opció al bilingüisme dels nens

Una opció al bilingüisme dels nens

Molts dels futurs pares del demà, tenen clar que els seus fills han de ser més que bilingües. Per aquesta raó són moltes les parelles que des d’un principi opten per tenir cangurs que parlin als seus fills en anglès, per exemple. Però les coses van canviant i a la nostra societat és molt comú -per raons d’immigració- que les parelles es formin per persones de diferents nacionalitats.

De cara a l’educació dels fills es plantegen una sèrie de problemes, ja que molts pares no saben com acordar una llengua per parlar a casa i que al nen no li suposi cap mena de problema a l’hora de relacionar-se amb el seu entorn. Personalment crec que és una gran oportunitat per aquest nens que neixen en un entorn cultural variat. No tots gaudim d’aquest avantatge, ja que venim de famílies “tradicionals”. (Tradicional s’entén com a fills de pares de la mateixa nacionalitat, no en un sentit despectiu, clar).

La qüestió és que aquests pares que veuen com un desavantatge venir de cultures diferents canviïn el xip. Cadascun dels pares pot optar per parlar al seu fill amb la seva llengua materna. Posarem un exemple par tal d’entendre-ho millor: una parella formada per un pare marroquí i una mare catalana. Els dos poden parlar a la criatura en el seva llengua, ja que si es fa des de ben petit el nen no tindrà cap problema per a comunicar-se perquè identificarà les figures paternals amb una llengua concreta. A l’escola aprendrà el castellà i l’anglès, i això ja suposa un avantatge lingüístic si es compara amb la resta de nens que a l’escola parlen la mateixa llengua que a casa.
Continue reading »

Comments (0)
Temes clau

Pares permissius

Desautoritzar als professors és una pràctica cada cop més estesa
By , on 10 de febrer de 2010
Els pares són massa permissius?

Els pares són massa permissius?

Els fills… quin mal de cap! Però imagineu el mal de cap que pateixen molts dels professors que es troben en situacions desagradables quan alguns pares -per sort no són molts- es queixen dels càstigs imposats per professors ja que consideren que els seus fills no mereixen tal tracte. Bé, jo no sóc mare i per tant no em puc posar al lloc d’aquests pares que tendeixen a protegir en excés als seus fills, però també he estat petita i us puc assegurar que si em queia la bronca del professor, a casa tocava doble càstig.

Ara per ara només sóc espectadora d’aquestes situacions, quan em toqui ser mare ja us diré el que em sembla, però avui dia només puc parlar des del punt de vista d’haver estat petita i -per sort, tot i que al moment era un calvari- gens consentida. I és que catàstrofes n’hem fet tots. Els que tinguin un germà petit segur que han estat autèntics tirans, han jugat a ser perruquers amb el gos de la família, han pintat parets (pensant que eren pissarres), etc. i a tots ens han castigat. Però… què passa avui dia amb els càstigs? Clar, com que ara la canalla té telèfon mòbil amb 7 anys… el càstig és requisar-lo, i és això un càstig de veritat? On ha quedat allò d’aixecar-se més d’hora per estudiar l’assignatura que havíem suspès?

No sé cap a quina direcció anem, però -i que no s’ofengui ningú- m’atreveixo a dir que els pares són massa permissius i no entenc les raons. Pot ser que es degui a la prohibició que van viure ells a les seves famílies o a l’escola i conseqüentment deixin més llibertat als fills. Però una cosa és llibertat i l’altra desautoritzar a un professor. Ara mateix no recordo qui em va explicar que un pare s’havia anat a queixar a la direcció de l’escola perquè el professor va imposar com a càstig al seu estimat fill quedar-se sense esbarjo.
Continue reading »

Comments (1)
Recursos

La Clase, un film sobre educació

L'autoritat del professor, a debat
By , on 6 de febrer de 2010

La Clase, un film proper al documental narra la vida d’un professor i els seus alumnes de secundària. L’institut situat als afores de París ens recorda a qualsevol escola o centre educatiu del nostre país, on es barrejen multitut de cultures i els problemes neixen fruit de la falta de coneixement entre uns i altres. Un problema, desgraciadament massa quotidià al que han de fer front, no només els professors, també els alumnes menys afavorits per la falta d’enteniment.

La pel·lícula tracta un tema molt controvertit i necessari d’explicar i de veure. Un cop més el cinema francès ens acosta a la realitat. De la mà d’uns professionals de l’ensenyament, capaços d’establir diàlegs intel·ligents amb els alumnes som testimonis dels problemes que es planteja el col·lectiu de la docència. Fins on pot arribar l’autoritat d’un professor? Què és competència de pares i de professors? Qui té la culpa del fracàs escolar?

El director del film ens mostra un tema tant important com la manera d’entendre el sistema educatiu. Tot i que la pel·licula és francesa, els principis que la mouen són universals, perquè desgraciadament el fracàs escolar és a totes parts. A la pel·lícula s’exposa el sistema educatiu com un error, ja que aquest exclou als alumnes que no són capaços de seguir-lo. D’aquesta manera l’institut o l’escola -llocs on la socialització i educació dels futurs ciutadans del demà ha de ser el tema principal- es converteixen en presons de càstig continuat ja que els alumnes no saben què fer. D’altra banda també és planteja el paper dels professors, ja que no disposen del material necessari per a motivar als alumnes que causen problemes.
Continue reading »

Comments (0)
Formació

Per què estudiar un màster?

Més currículum, especialització i més opcions de trobar feina
By , on 3 de febrer de 2010
Estudiar un master és una bona oportunitat

Estudiar un master és una bona oportunitat

Tal i com està el mercat laboral és important aportar alguna cosa diferent al nostre currículum i què millor que uns estudis superiors com són els màsters. Segurament que la majoria de vosaltres esteu buscant feina, però cada cop el món laboral s’està fent més i més complicat, a la vegada que exigent. Feia uns anys ens semblava -com a mínim a mi- que a les pel·lícules americanes el tema del treball s’exagerava, és a dir, conceptes com la competitivitat, l’estrès o la falta de vida familiar eren l’eix central de moltes pel·lícules. Temes que abans ens resulaven aliens ara marquen la quotidianitat de les nostres feines, i és que la cultura del treball americana ha arribat al nostre país i marca la nostra vida com mai ho havia fet abans.

Per tal de fer front a aquesta dinàmica laboral és necessari, tal i com abans us comentava, que aporteu coses diferents al currículum i així marcar la diferència amb els vostres competidors en matèria laboral. Un màster ofereix la possibilitat de millorar els aspectes genèrics que aprenem al llarg de les nostres diplomatures o llicenciatures, és a dir, podem centrar-nos en aspectes més concrets pel que fa a la nostra especialitat. D’aquesta manera podem arribar a ser experts en alguna determinada matèria i aportar el que realment es necessita a l’àmbit laboral en el que ens movem.

D’altra banda, els màsters són estudis superiors que es diferencien de la resta perquè són específics. L’objectiu principal és aprofundir dins d’una branca del saber genèric. No només es tracta d’aprendre, també és necessari convertir-se en expert de la matèria en qüestió. Aquesta necessitat de saber més, és la que contempla el nou pla d’estudis d’àmbit europeu, ja que gràcies als màsters els alumnes que així ho considerin poden continuar i optar per doctorar-se en una especialitat. Fa uns anys per a pertànyer a la vida intel·lectual universitaria i ser doctor, era necessari passar per un munt de tràmits, cursos i mil històries més, que ara s’escurcen per fer més fàcil la incorporació dels joves -i no tan joves- dins d’aquest àmbit intel·lectual i laboral.
Continue reading »

Comments (0)

Sections

© Copyright 2019, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio