L'ecosistema ens necessita

En més d’una ocasió des d’Educabloc.cat us hem ofert activitats recreatives amb objectius educatius per dur a terme amb nens i adolescents, perquè creiem fermament que a través del joc també es pot aprendre. Doncs bé, atenent a les peticions dels lectors passem avui a recopilar algunes dinàmiques de grup que poden desenvolupar en tallers, campaments, cursos o tutories, amb la finalitat de ensenyar-los a tenir cura del medi ambient des d’un punt de vista lúdic i entretingut.

Si volem fer que els nens d’aquest siguin adults del demà responsables i compromesos amb l’ecosistema, no n’hi ha prou amb dir “no” quan donen un paper a terra, cal educar-los en “el sí a la cura, el sí al reciclatge, el sí l’estalvi energètic “, etc. Una bona manera de estrenar-se a aquesta causa és per mitjà de jocs que vagin orientats a: conscienciar-los de la importància que té tenir cura del planeta i les conseqüències que podria comportar el deixar de fer-ho; indicar com fer un ús adequat dels recursos naturals per a un millor aprofitament dels mateixos; ensenyar-los a ser crítics amb les conductes quotidianes que condueixen a la destrucció de la Natura. Es tracta que sentin que pertanyen a una llar més ampli que les quatre parets de casa seva, anomenat Medi Ambient, del qual són part activa que contribueix al seu manteniment. Això pot aconseguir al mateix temps que pregunten, riuen, i gaudeixen d’activitats grupals com:

EL PLANETA TERRA EN JOC

Entre tots formaran un ecosistema. Asseguts en cercle, cada participant tria un element natural (arbre, herba, ocell, aigua, terra, aire, etc.) I el nomena en veu alta perquè tothom conegui la seva funció.
Servint-se del fil d’un cabdell de llana es van unint els participants / elements segons la relació d’interdependència que hi hagi entre ells, de manera que es pugui anar veient els diferents vincles que es van formant entre les parts integrants d’aquest ecosistema.
Continuar llegint »

Estudiants manifestant-se contra el Pla Bolonya a Santander

La transició al polèmic Pla Bolonya cada cop està més avançada i les queixes de l’alumnat i els problemes financers ressonen cada vegada com quelcom més llunyà. Però que per insistència i repetició una cosa deixi de ser noticia no vol dir que desaparegui. Més aviat al contrari, com està succeint amb aquesta reforma educativa que s’està començant a implementar definitivament malgrat les crítiques. A nivell teòric són pocs els canvis que quedaven per fer, i ara s’han fet públiques aquelles modificacions elacionades amb les tesis doctorals. L’últim pas de l’escala educativa superior.

Fins ara una persona podia dedicar el temps que cregués convenient per realitzar la tesis. De fet, el més normal era fer-la en uns sis anys. Ara els estudiants de doctorat hauran d’afanyar-se més, doncs és obligat tenir-la llesta en només tres anys, cinc si es realitza a temps parcial. Si bé és cert que es podran sol·licitar pròrrogues, les haurà d’aprovar una comissió acadèmica de la Universitat.

Aquests canvis s’estipularan en un Reial Decret que el Ministeri d’Educació encara debat. Es tracta d’un canvi que pretén, sobretot, impedir que s’eternitzi l’elaboració d’una tesis. Altres factors relacionats amb aquesta reforma, imposada per Europa, tenen a veure amb el foment de la internacionalització mitjançant programes de mobilitat i amb canviar el sistema de coordinació. I és que, des d’ara, les escoles de doctorat hauran d’estar lligades a una institució universitària. D’aquesta manera es vol garantir que les tesis s’enfoquin en una direcció que s’adapti a l’estratègia de cada universitat.

Continuar llegint »

El Sudoku segueix de moda

Són incomptables les hores que els habitants de les grans ciutats com Barcelona o Madrid ens passem viatjant en transport públic. Que si ara agafa el bus per anar a la feina, agafa el metro per arribar al cine, juga-te-la amb la Renfe per anar a la universitat (potser algun dia arribes a l’hora) i no oblidis agafar els ferrocarrils de la Generalitat per visitar a l’àvia.

Al final de la setmana una gran quantitat d’hores perdudes s’amunteguen a les nostres esquenes i ens deixen amb la sensació d’haver descuidat moltes coses; a més, és clar, de l’avorriment que suposa estar vint minuts seguits mirant a la persona que s’asseu al teu davant.

Per això és molt millor portar sempre a la bossa alguna feineta per fer durant els trajectes o el llibre que estem llegint en aquell moment. Una altra alternativa molt seductora és portar passatemps, que a més de distreure’ns ens ajuden a aconseguir agilitat mental. El més famós en els darrers temps és el Sudoku. L’endimoniat quadradet japonès a vegades molt fàcil de resoldre i a vegades impossible. Tot i que sembli que el Sudoku porta tota la vida amb nosaltres no va arribar a Europa fins el 2005, i des d’aquell moment s’ha convertit en una comú dels vagons de tren. L’objectiu del joc és emplenar una quadrícula de 9 x 9 cel·les (en total 81 caselles) dividides en subquadrícules de 3 x 3 amb xifres de l’1 al 9 a partir d’alguns nombres ja col·locats a les cel·les. Així hem d’aconseguir que els nombres que col·loquem no es repeteixin en vertical, horitzontal o diagonal.

Aquesta feina ens resultarà més fàcil o difícil depenent del grau de dificultat del Sudoku que hem escollit. Hi ha programes informàtics capaços de resoldre Sudokus i d’estimar quina dificultat té per un ésser humà solucionar el joc. Aquesta tècnica permet als editors classificar els Sudokus.

Davant la creixent demanda d’aquest passatemps existeixen quaderns plens de Sudokus per resoldre, només cal buscar-los al quiosc. Els diaris, sobretot gratuïts però també els de pagament, s’han sumat a la febre sudokiana afegint el joc entre els seus fulls, d’aquesta manera durant els innumerables trajectes que fem cada setmana podem estar informats de l’actualitat més immediata i millorar la nostra agilitat mental.

Així, veiem que són moltes les alternatives que existeixen per aprofitar el temps al transport públic, només ens cal un quadradet amb 81 cel·les, una mica de paciència… i la festa està servida!

Foto: Tim Psych a Flickr

Pàgina oficial de l'EOI de Lleida

Ara és moda aprendre idiomes. De fet, és gairebé una necessitat. Deixant a banda l’omnipresent anglès, cada cop són més els que es llancen a l’estudi de llengües com l’alemany, el francès o l’italià. O fins i tot de més exòtiques, com el japonès, el coreà, el polonès o el rus. El primer que cal fer quan volem estudiar un idioma és, òbviament, trobar on fer-ho. I llavors comencen els problemes, doncs la majoria d’escoles privades són molt cares i el procés d’aprenentatge no el marca l’escola sinó l’alumne. Malgrat que això pot semblar una bona idea, alenteix el ritme de la classe. En definitiva, s’aprèn menys en més temps.

És per això que cada cop hi ha més gent que opta per l’Escola Oficial d’Idiomes. Surt molt millor de preu, doncs la suma de matrícula i material no acostuma a superar els 200 euros per a un any sencer, i assegura a l’alumne un nivell d’ensenyament elevat. De fet, les EOI són les úniques autoritzades a atorgar certificats oficials no universitaris. El ritme és intens, sobretot si s’opta per l’avaluació continua (entre quatre i sis hores setmanals), però els resultats són òptims.

Fins ara els cursos de les EOI s’estructuraven en Cicle elemental (3 o 4 anys, depenent de l’escola i l’idioma) i Cicle Superior (2 anys). No obstant això, la recent reforma de la Llei Orgànica d’Educació, adaptada a la normativa europea, divideix els estudis en tres nivells: Bàsic, Intermedi i Avançat. Aquest canvi ha fet que algunes Escoles Oficials ampliïn el període de formació a sis anys, malgrat que alguns idiomes -com ja hem vist si fem comptes- sempre s’han cursat en aquest temps per qüestions de dificultat.

Continuar llegint »

Aprofita l'increment de places per a preparar-te pel futur

Molts de nosaltres, sovint per la influència que ens arriba de casa, acabem optant per estudiar una carrera enlloc d’un cicle formatiu. Per als nostres pares estudiar una carrera ho és tot, doncs quan ells eren joves era quelcom complicat i minoritari que t’assegurava un futur. Però avui en dia hi ha més llicenciats que pedres. Des de fa temps, doncs, se senten rumors als carrers sobre els avantatges d’estudiar una FP. I és que, mentre molts es capfiquen en inflar el currículum amb titulacions i masters, l’oferta laboral per als estudiants de cicles es cada cop més gran. I, per sort, això comença a notar-se en la nostra societat.

Així doncs, i en base a las preinscripcions, a Catalunya hi hagut un fort increment de la demanda per a l’estudi de cicles formatius. A aquest factor se li suma que moltes de les FP demandades són titulacions que, a dia d’avui, obtenen un alt grau d’inserció laboral. Interessa preparar gent per a l’exercici d’aquestes professions, i més tal i com està ara l’atur. Per això la Generalitat ha creat 7.160 places extra, de tal manera que el total de places que suma ja 86.000. Cal tenir en compte que l’any 2.000 aquesta xifra no arribava ni a les 50.000.

Continuar llegint »

Una experiència educativa

Segurament molts pares us pregunteu com podeu ajudar als vostres fills. Hi ha molts nens que des de ben petits mostren una sèrie de dificultats a l’hora de relacionar-se amb els altres. Per exemple nens massa tímids, una mica retrets en quant a les relacions amb els altres o bé una mica pessimistes. Doncs bé, és probable que amb aquesta dinàmica trobeu una manera d’ajudar als més petits de casa. Cuinar amb ells els pot animar i els pot fer sentir-se més segurs d’ells mateixos. És ben fàcil i molt divertit.

Una tarda, per exemple el cap de setmana els podeu proposar un “joc diferent”. Comenceu per animar-lo a convidar a alguns companys de classe o amics amb els que acostumi a jugar, i un cop sabeu qui vindrà a la cita els hi expliqueu quina és la missió de la tarda. Intenteu adornar una mica la dinàmica. És a dir, no els hi digueu: hem de fer un pastís. Heu de vendre una mica la història: “Avui ha vingut l’alcalde i m’ha dit: vull provar un dels teus pastissos perquè m’han dit que són molt bons. Però hi ha una condició i és que t’han d’ajudar a preparar-lo els teus fills i els seus amics” A partir d’aquest punt heu de posar ordre, és a dir, donar una sèrie d’obligacions a cadascun dels participants.

Mentre vagi avançant la tarda i l’elaboració del pastís, heu d’intentar animar-lo, dir-li que bé que està el que fa i intentar que interactuï amb la resta de companys. De mica en mica ha d’anar agafant confiança. Aquest tipus de dinàmiques ajuden a potenciar la creativitat, a fomentar la participació i la col·lectivitat i també a pujar l’autoestima.
Continuar llegint »

Fragment de la pàgina web Imagina't l'Estiu, on hi trobareu tota la informació

Des de petits els nens barcelonins escolten a parlar del Campus Olimpia, tot i que sovint no saben gaire bé que és. Tothom té un amic que hi ha participat, o un germà, o un cosí. Avui presentem a tots els pares aquesta proposta i d’altres que s’engloben dins les activitats d’estiu que organitza l’Ajuntament de Barcelona. Això si, cal que us diguem que, de cara a aquest estiu, ja fem una mica tard. Aquestes activitats, sovint subvencionades i a millor preu que qualsevol altre campament d’estiu, tenen una llista d’espera impressionant que obliga en molts casos a sortejar les places. Per això mateix el procés de preinscripció s’inicia a mitjans d’abril, malgrat que després algunes activitats no s’iniciïn fins el mes d’agost. Així doncs, avui us presentem en què consisteix tot plegat per tal que el proper any cap nen es quedi sense.

Les activitats d’estiu que es duen a terme poden ser de dues menes: d’oci o esportives. En el primer grup s’hi engloben les guarderies, on els menors de 3 anys podran quedar-se mentre els pares treballen. També els casals, sovint organitzats en ludoteques o centres cívics, que permeten als nens d’entre 3 i 14 anys gaudir d’un estiu a la ciutat mitjançant jocs, tallers i sortides dins i fora de Barcelona. D’altra banda, hi trobem les colònies i campaments, pensats pels qui tenen entre 3 i 17 anys. La única diferència entre uns i altres són les condicions en les que es dorm. A les colònies els joves s’estan en una casa, mentre que als campaments es dorm en terrenys d’acampada o similars. De naturalesa similar a aquestes dues són les rutes, tot i que, com el seu nom indica, es conformen mitjançant un recorregut a peu, en bicicleta o en transport públic. Finalment també s’organitzen estades fora de Barcelona o fns i tot de Catalunya.

Continuar llegint »

Aprendràs a alimentar els animals

Els últims post us donen una idea d’on podeu treballar durant l’estiu. Per exemple us podeu treure el títol de monitor de lleure, però crec que hi ha una part a la que encara no ens hem dedicat massa. Molts pares es troben en una situació una mica complicada, ja que treballen i no poden abusar massa dels avis perquè cuidin als seus néts. Per aquesta raó, avui us donem una idea que segurament us agradarà força. Avui us parlaré de les granges escola i dels beneficis que tenen pels vostres fills. A més, heu de tenir en compte que no només són per als més petits, també els nois i noies en plena adolescència hi poden anar. El màxim d’edat és fins als 16, així que aneu prenent nota perquè crec que a més d’un li encantarà aquesta opció.

Una granja escola condensa l’educació i la proximitat amb la natura. Avui dia amb els avenços tecnològics, la vida a la ciutat, la pressa, etc. no tenim temps per a portar als nostres fills al camp perquè admirin la bellesa natural i pròpia d’un indret d’aquestes característiques. La qüestió és que gràcies al concepte de la granja escola podem transmetre als nostres fills una sèrie de valors que segurament no aprendran a l’escola, ja que l’entorn és molt diferent.

Habitualment aquest tipus de centres es troben immersos en mig de la natura o en poblets. La dinàmica d’una granja escola és mostrar als més petits (i no tant petits) l’entorn natural on s’ubica el centre. A més formen part activa d’un procés de cura i transformació dels productes de la zona. Per exemple, imaginem que a la granja escola hi ha cultius de tomàquets. Doncs bé, la canalla serà partícip del procés, és a dir, podran plantar llavors, regar-les i recollir els fruits. Tot plegat és tracta d’ensenyar una sèrie de valors ambientals de convivència directa amb la natura.
Continuar llegint »

Podem dir que al nostre país parlem de l’educació emocional o intel·ligència emocional (són dos termes que van molt lligats) des de la irrupció al panorama televisiu de Gran Hermano. Abans també era un camp estudiat, però el terme es va popularitzar amb l’arribada del reallity amb més seguidors de la història de la televisió privada. A partir d’aquest moment, quan tots podíem veure i participar de les reaccions d’altes persones, aquest camp va començar a tenir més importància que abans. Això no vol dir que no hi hagi estudis previs, perquè aquests existeixen, només significa que ens va arribar a la massa, és a dir, als ciutadans normals i corrents.

Però què és en realitat l’educació emocional? Doncs bé, l’educació emocional, en primer lloc té com a objectiu ajudar a les persones a descobrir, conèixer i regular les seves emocions per desprès incorporar-les a les seves competències. Segons el Dr. Rafael Bisquerra, de la Universitat de Barcelona, els objectius generals de l’educació emocional són: tenir un coneixement de les pròpies emocions, identificar les emocions dels altres, desenvolupar l’habilitat de regular/controlar les emocions pròpies, prevenir els efectes perjudicials de les emocions negatives… i així una llarga llista d’objectius.

La finalitat de tot plegat és basa, doncs en fer a l’individu competent davant d’una sèrie de situacions vitals. Un dels camps on l’educació o intel·ligència emocional té més importància és el món del treball. A l’hora de triar un cap de departament, per exemple, és tenen en compte molts factors, i un d’ells és la intel·ligència emocional. Per què? Doncs, tot i que és una mica complicat d’explicar, l’individu ha de tenir la capacitat de controlar les situacions. Davant d’una crisis empresarial ha de saber portar als seus subordinats cap a un mateix punt (aquest punt acostuma a ser beneficiós per a l’empresa) i això s’aconsegueix gràcies a l’educació emocional. Saber escollir el moment precís, o bé, fer una aproximació dels ànims generals passa per ser un individu que primer és coneix a ell mateix i per tant també pot conèixer als altres.
Continuar llegint »

Treballa com a monitor aquest estiu

A l’últim post vam veure què calia per tal de poder exercir com a monitor de lleure. Calia tenir en compte alguns requisits, com per exemple l’edat, ja que s’han de tenir més de 18 anys. Però hi ha altres requisits que no venen especificats a l’hora de treure’s el títol. És important que tingueu en compte les vostres actituds i aptituds, perquè no tot es tradueix en guanyar diners.

Heu de ser persones que gaudeixin ensenyant als més petits, que tinguin molta paciència i que estiguin disposats a aguantar determinades accions. Un no sempre esta preparat per aquest tipus de coses i ha de tenir molt en compte el seu caràcter. Treballar amb nens petits i joves requereix certa capacitat de desconnexió i principalment, saber contar fins a 10, respirar i saber respondre amb correcció a la gamberrada de torn.

Hem de ser conscients que nosaltres no podem educar a la canalla, ells ja venen “educats” de casa. Per tant no podem interferir en aquest tipus de coses. Naturalment els hem de corregir i castigar si ho considerem oportú i també els hem d’intentar inculcar una sèrie de valors d’igualtat i respecte entre companys.
Continuar llegint »