Els infants poden prendre petites responsabilitats

El més gran desig d’un pare o mare és que el seu fill sigui feliç. Per a això, l’educació té un paper fonamental, perquè per a que es converteixi en un ésser realitzat i complet, ha d’anar aprenent a valer-se per sí mateix, a sentir-se autònom i a guanyar en responsabilitat. En aquest aspecte, els pares i adults que integren el món afectiu del nen es converteixen en els primers i principals educadors, que li donaran uns referents per a relacionar-se amb ell mateix i amb la resta.

No existeix una fórmula màgica per a educar infants responsables, però sí els podem anar formant poc a poc en el compromís i l’entrega, sense pretendre que siguin adults en cos de nens. Per exemple, intentant que des de petits s’encarreguin, dins de les seves possibilitats, de participar en la preparació del menjar, l’organització d’una maleta, la motxilla i el material escolar, de portar les seves claus de casa, de recollir la taula, de preguntar el preu de les coses a la botiga, d’ajuda en la cura dels germans petits, etc,.

Per a que col·laborin, prenguin partit de les seves coses, i siguin actius, no cal recórrer necessàriament a llargs sermons sobre normes, dels quals moltes vegades desconnecten. Sempre mitjançant jocs o activitats grupals de reflexió, no només es fa més amè, sinó que es mostren més receptius a entendre els seus deures i obligacions.
Continuar llegint »

La empatia, clau per entendre a l'altre

L’interès per la intel·ligència emocional, que creix a passos de gegant fent-se un forat entre la quantitat de competències intel·lectuals que engloben la intel·ligència mental, està afavorint el fet que a les escoles infantils es parli d’expressió emocional, habilitats socials, empatia, escolta activa, etc,. tant com de psicomotricitat o adquisició del llenguatge.

Pocs dubten ja de la importància d’entrenar els nens, des que són petits, en aquestes aptituds emocionals, que seran la base d’una sana autoestima, unes relacions interpersonals adequades, i el saber treballar en equip. Potser el repte segueix sent trobar una metodologia educativa, que pemeti formar en aquestes habilitats socials als nens des de petits, adaptant-ho al raonament concret de la seva etapa evolutiva, i sense perdre de vista l’aspecte lúdic del joc educatiu que tant caracteriza l’ensenyament infantil.

Avui ens volem referir a l’empatia, la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre, d’entendre les seves emocions. La manera més fàcil de conèixer els estats emocionals de les persones és a partir d’allò extern: el seu rostre, gestos, comportaments. Un cop els identifiquem, podem fer el pas d’empatitzar amb ells, recordant altres circumstàncies en les quals nosaltres ens haguem sentit igual.
Continuar llegint »

L'ortografia, un aprenentatge clau

Un dels grans problemes amb els quals ens trobem en l’ensenyament és la gran quantitat de faltes d’ortografia dels alumnes. No hi ha discussió en aquest punt, una bona ortografia és la base d’un text ben escrit i cal tenir en compte que, en la majoria d’ocasions, ens comuniquem per escrit.

Així doncs, el problema de l’ortografia no és tansols un problema escolar, va més enllà, pertany a la vida: cartes, currículum, sol·licituds, instàncies, treballs d’investigació, resolucions judicials, escrits policials, denúncies… tot va per escrit. Tot hauria d’estar impecable en el que a ortografia es refereix. És cer que, actualment, els processadors de text incorporen eines ortogràfiques, però, de vegades, no és suficient.

Tradicionalment l’ortografia s’ha ensenyat a través d’una sèrie de normes que apreníem de memòria i una sèrie de dictats que ens feien repetir una i altra vegada. Qui no recorda aquell llibret que més d’un escolar ha tingut a les seves mans: La breve ortografía escolar de Bustos Sousa, en el qual amb 49 regles d’escriptura i 127 exercicis hi havia tota la normativa de la RAE sobre ortografia.
Continuar llegint »

Foto: mikebaird a Flickr

Què passaria si em posés en lloc d’un altre? Què passaria si el noi més popular de la classe hagués d’interpretar el paper del seu company que pateix bullying i no és acceptat per la resta? Què passaria si durant 10 minuts la noia que té problemes d’obesitat es convertís en una líder en positiu? Què passaria si el nen que treu males notes passés a ser qui té les millors? Tot això pot passar a un joc de rol.

En moltes ocasiones, en pensar en els jocs de rol ens ve al cap el típic joc en el qual els adolescents es disfressen de guerrers o d’homes vinguts de les galàxies i surten a buscar villans. Però el joc de rol també és una dinàmica que es pot desenvolupar en una classe, en una tutoria, en uns campaments, en un seminari per a professors o en qualsevol trobada educativa.
Continuar llegint »

Acostumem a dir que els videojocs no acaben de ser l’entreteniment ideal per als infants i adolescents: els distreuen, els aïllen de les relacions familiars i socials i la majoria acaben desenvolupant comportaments violents. Molts experts i educadors diuen que és impossible que treballin la seva imaginació i la seva creativitat si passen tot el dia davant d’un videojoc.

Tanmateix, fa més d’un any que no parem de rebre elogis del joc Brain Training de Nintendo DS, un passatemps mental molt interessant per a tota la família. És apte per a tots els públics i els nens poden treballar la seva memòria, així com la gent gran, sobretot aquells amb principis o diagnosi d’Alzheimer.
Continuar llegint »