Cal conèixer molt bé l'estat de creixement del nadó
Un nadó sempre ens desperta tendresa per la seva innocència. És un ésser que està a les portes de tot un procés de construcció, algú vulnerable, indefens, que no disposa de recursos suficients per a valdre-se per si mateix. Només néixer tot just conta amb el plor per a procurar l’atenció de la seva mare, la succió per a alimentar-se, i el reflex de tancar les mans per a aferrar-se a alguns objectes. En comparació d’altres éssers vius la diferència és abismal, doncs la majoria de les espècies, excepte la humana, triguen molt menys a madurar i a ser autònomes.
Però aquesta major dependència del nadó pel que fa als pares, lluny de ser una mica negatiu, suposa un benefici a la llarga, perquè li permet disposar de més temps per a desenvolupar tot el seu potencial. Tots aquests anys d’infància dotaran al cervell de la flexibilitat necessària per a arribar a autèntics assoliments. El fet de néixer sense finalitzar significa que gran part de les habilitats motrius i cognitives les podrà anar aprenent, i això jugarà al seu favor quan hagi d’adaptar-se a un ambient canviant i imprevisible.
I és en aquest espai reservat a l’aprenentatge on cobra sentit l’estimulació precoç, un conjunt de mitjans, tècniques i activitats amb base científica que, aplicades de forma sistemàtica i seqüencial, potencien determinades funcions cerebrals en un context pedagògic i lúdic. Aquesta opció educativa es pot proposar a qualsevol nen des del seu naixement fins als 6 anys. No és alguna cosa, com erròniament es pensa, exclusivament destinat als quals presenten dificultats d’aprenentatge o retards en el desenvolupament. Si bé per a aquests últims es fa indispensable, no per això resulta menys beneficiós per als nens sans.
Continuar llegint »
Afegir a Del.Icio.Us
